carrostia

  Escric aquestes línies com a algú que ja ha deixat enrere la trentena, però que mira amb una barreja de perplexitat i tristesa la realitat que avui afronten aquells que tot just entren en aquesta etapa vital. Sovint s'ha dit que els trenta són " els nous vint ", una frase feta que amaga una veritat molt més crua: la d’una generació que, tot i estar en la seva teòrica plenitud, es troba atrapada en una teranyina de precarietat i soledat. En la meva època, arribar als trenta solia anar lligat a una certa consolidació, a la creació d'uns fonaments que permetien projectar un futur. Avui, però, observo com molts joves han de dedicar tota la seva energia vital simplement a mantenir-se a la superfície. El que em preocupa no és només la precarietat de les seves nòmines o la impossibilitat d'accedir a un habitatge digne, sinó com aquestes carències estan erosionant de manera silenciosa la seva salut social. La soledat que pateixen molts trentanaris actuals no és ...

  Muchas personas observan que, con el paso de los años, dormir “ como un niño ” se vuelve más difícil. El sueño parece menos profundo, los despertares nocturnos son más frecuentes y cualquier ruido leve o preocupación puede interrumpir el descanso. Esta experiencia no es una simple percepción subjetiva: la ciencia del sueño ha demostrado que el envejecimiento se asocia a cambios bien definidos en la estructura y la regulación del sueño. La arquitectura del sueño cambia con la edad El sueño humano se organiza en ciclos que incluyen fases de sueño no REM (N1, N2 y N3) y sueño REM. La fase N3, también conocida como sueño de ondas lentas o sueño profundo, es especialmente importante para la recuperación física y cerebral. Diversos estudios han demostrado que, a partir de la edad adulta media, se produce una reducción progresiva del sueño de ondas lentas, junto con un aumento del número de despertares y del tiempo despierto tras el inicio del sueño. En concreto, un metaanális...

  Se trata, dice Cervera, de que la democracia —aun esta nuestra que arrastra demasiado peso del franquismo— no acabe hecha polvo en manos de los herederos de quienes ya se la cargaron en nuestra historia. Tienen los medios de la democracia para atentar contra ella, ya no necesitan tanques ni aviones. Lo dicen abiertamente: les gusta la dictadura franquista. Quieren volver atrás para que los demás nos escondamos en el silencio. Las izquierda no pueden permitirse tenderles ese puente plata hacia el fascismo. Cuando empiezo a escribir esta columna se me ha pasado una miaja el miedo. Lo he sentido desde hace y durante mucho tiempo. Aún a ratos está ahí, como una señal de precaución defensiva frente a un peligro desconocido. O al revés: claramente conocido. A lo mejor es que le he hecho caso a Mario Benedetti y el miedo se ha convertido en coraje. O he acabado estando seguro de que las victorias llegan poco a poco, pero llegan, como también decía el gran poeta uruguayo. Vengo de mu...

  La situació climàtica, ambiental, actual i futura reduiran molt la productivitat dels conreus, i per això el món de la investigació esmerça una gran dedicació en tractar d’obtenir organismes resistents a plagues, malalties, sequera i temperatures extremes, amb un èxit científic limitat a determinats conreus, amb traves administratives que sembla que van a la baixa, a una acceptació plena de dubtes del mercat, i, a una valoració no del tot favorable des de visions ecològiques, que no tenen res a veure amb les ecologistes. Altre cop es mostra com universal el que és local, el que és una potencial solució parcial, com la solució universal, i així, tot i valorar positivament la tècnica i desitjar-li grans avenços i resultats, plantejo: * Pot ser interessant per malalties, però, en totes les situacions ambientals en què aquestes es poden desenvolupar? * Així, abans de la introducció d’aquest nou material biològic, s’han valorat totes les alternatives ja existents, amb un menor p...

  Amb la diada de Sant Jordi encara recent a la retina, em venen presents les declaracions de dos personatges públics que viuen a Catalunya. L’un, Eduardo Mendoza, un escriptor barceloní d’èxit, es va embolicar la manta al cap i va arremetre contra la presència del “ Sant Jordi ” en una diada que, a parer seu, s’hauria de dir “ Dia del Llibre ”, argüint, entre altres coses, que el sant en qüestió maltractava els animals i ni tan sols devia saber llegir. Curiós arrelament al país i a la tradició per part d’un escriptor que va rebre la Creu de Sant Jordi (1995). Té trons la coincidència del guardó amb el seu comentari, però, vaja, d’astracanades per part de receptors d’aquest distintiu n’hem vist tantes (destacable la Loles León, premi del 2025, dient que “ els catalans es fotin ”), que el valor i el prestigi del guardó no paren de caure. A la festa del Mendoza s’hi va afegir un altre convidat, el valencià Javier Mariscal, dissenyador gràfic, il·lustrador, dissenyador de mobles, ...

  Seamos sinceros: no encontrará usted consenso a la hora de definir la soledad. Una perspectiva bastante extendida señala que es la evaluación (por tanto, un juicio, un proceso subjetivo) que hacen las personas de la diferencia que existe entre las relaciones sociales que tiene y la que desearía tener. Cuando la persona siente que tiene menos relaciones sociales de las que le gustaría y esta percepción viene acompañada de sufrimiento y malestar, entonces aparece la soledad (a veces, etiquetada con un “ no deseada ”). Ese elemento subjetivo significa que se puede mantener contacto y conexión con pocas personas, pero no sentir soledad. A la inversa, se puede estar solo en medio de una agenda pantagruélica de contactos. De hecho, solemos diferenciar soledad (sensación negativa y subjetiva) de aislamiento (una condición objetiva de escasez radical de relaciones sociales). Algunos autores distinguen entre soledad social (la que se deriva de la insatisfacción con las relaciones soci...

La disputa política del nostre temps es lliura simultàniament en diversos terrenys: des de la definició d’un demos fins al model econòmic, passant també per una determinada idea de l’ètica. Les dretes i les elits econòmiques intenten resignificar valors com la igualtat, la llibertat o la fraternitat per adaptar-los a un model neoliberal que debilita els serveis públics, erosiona allò comú i normalitza la concentració de la riquesa. Juntament amb la idea de país, de democràcia i d’hegemonia cultural, l’ètica s’ha convertit avui en un dels grans camps de batalla per construir hegemonies electorals al servei de les elits econòmiques. No és una discussió abstracta ni acadèmica. És una disputa política de primer ordre. El que hi ha en joc és una determinada concepció de la societat i, amb ella, una agenda de concentració de la riquesa, debilitament d’allò comú i erosió dels serveis públics. Els principals instruments d’aquesta ofensiva són els partits de dreta i d’extrema dreta, tot i...