Curacions, sancions i elaboracions
La fe dels malalts, més que un poder sobrenatural, hauria pogut sostenir les curacions del natzarè. La curació del paralític a Cafarnaüm, fos afegida o no, ens indica que la fama de Jesús com a guaridor fou idolatrada per les primeres comunitats. Els evangelis de Marc i Lluc són els que més insistiren en un natzarè guaridor, fins i tot indiquen que ensenyà als seus deixebles aquest coneixement (Marc 6, 12-13). El que més curacions cità fou el de Marc. Dels trenta-cinc prodigis que apareixen al Nou Testament, vint-i-un pertanyen a Marc. Tanta multitud de fenòmens excepcionals ha propiciat una creença molt generalitzada, fins i tot entre ateus i pagans, que Jesús era un guaridor religiós, una cosa que res no tenia a veure amb un metge grec o romà d’aquelles èpoques. Les sanacions religioses corresponien més aviat a una mena de teràpia psicològica. Aquesta pràctica induïa el malalt a superar bloquejos psicosomàtics sota la influència de la fe en Déu. Després de moltes curacion...