Entradas

Boti, boti, boti, cristià el que no boti

Imagen
  Un nombrós grup de fachas van anar al RCDE Stadium el passat dimarts 31 de març per exhibir el seu odi i la seva falta de cultura i de respecte per la resta de la gent durant la celebració del partit de futbol amistós entre les seleccions d’Espanya i Egipte. Van afegir als seus clàssics crits de “ Pedro Sánchez, hijo de puta ” o “ Puigdemont al paredón ” un especial per l’ocasió: “ bote, bote, bote, musulmán el que no bote ”. Una part considerable dels assistents es va sumar als càntics potser creient que tenia gràcia. Aviat es van adonar que no en tenia cap i van deixar sols els energúmens que es van continuar dedicant a insultar els que practiquen la religió musulmana. Lamine Yamal, que és musulmà, no va botar. Això em fa pensar que entre els fachas que cridaven n’hi havia pocs del Barça perquè pels culers Yamal és el nou déu, substitut del seu antecessor Lionel Messi. A les pantalles del RCDE Stadium van aparèixer unes frases que ho deixaven clar: “ Es recorda que la legis...

Dormir más el fin de semana: ¿pagamos así la deuda de sueño?

Imagen
  El despertador (reubicado, como tantos otros artilugios, en el teléfono móvil) suena implacable de lunes a viernes, generalmente antes de lo que nos gustaría. Y cada vez que claudicamos ante su llamada y nos levantamos, generalmente sin el suficiente descanso, evocamos una frase que nos alivia: “ Ya dormiré el fin de semana ”. Dormir poco entre semana y darse un atracón el sábado y el domingo –o simplemente dormir lo que el ritmo entre semana no nos permite– es un hábito tan extendido que incluso tiene nombre en inglés: catch-up sleep. Algo así como ponerse al día o recuperar el sueño perdido. Más allá de constatar lo buenos que son los anglosajones poniendo nombre a ciertos hábitos, ¿refleja una realidad fisiológica? ¿Podemos recuperar el sueño durante el fin de semana? Para responder a estas preguntas, primero debemos entender qué sucede mientras dormimos, y qué mecanismos regulan cuánto debemos dormir cada noche para que todo funcione correctamente. Mientras dormimos: ...

¿Colonias humanas en la Luna?

Imagen
Qué dice el derecho internacional sobre instalarse a vivir en el satélite. La NASA acaba de cambiar de planes. En el marco del evento “Ignition”, celebrado en Washington D. C., se anunció que el ambicioso “Gateway” –la estación espacial en órbita lunar que pretendía actuar como punto intermedio– queda suspendido temporalmente. La prioridad es establecer una colonia permanente en la superficie de la Luna, cuya construcción debería comenzar antes de que acabe esta década, con una ocupación semipermanente prevista para 2032. No están solos en esta carrera y lo saben. China y Rusia avanzan en paralelo con la Estación Internacional de Investigación Lunar (ILRS), una iniciativa conjunta que contempla una instalación científica inicial cerca del polo sur lunar hacia 2035 y la construcción de una instalación más grande y mejor equipada para 2050. Estos planes no solo se enfrentan a obvias dificultades técnicas, sino también jurídicas. Toda actividad realizada en el espacio ultraterrestre se en...

‘Don Juan’ o l'art de seduir sense governar

Imagen
  Don Joan continua viu en líders que substitueixen la coherència pel magnetisme d’una promesa oportuna. Hay personatges que semblen dissenyats per no desaparèixer mai perquè, en el fons, mai no se n’han anat. 'Don Juan' n’és un. No tant perquè continuï seduint dones, cosa que suposaria una lectura massa literal de l’individu, sinó perquè la seva manera d’actuar ha trobat noves formes de manifestar-se. El 'Don Juan' dels temps de l’agonia televisiva, la mort dels diaris de paper i els somriures amb filtre de TikTok no necessita espasa al cinyell. És un nou 'Don Juan' que promet reformes en lloc d’amor etern, que prefereix els platós al festeig sota els balcons o a l’ombra de les finestres enreixades. Ha canviat missatges perfectament calibrats per a públics heterodoxos pels xiuxiueigs de paraules íntimes a l’orella d’una bella dama. És un 'Don Juan' que no seria reconeixible si no fos pel gest. La inclinació lleu del cap. La mirada que sembla ate...

Miedos y temores de los españoles

Imagen
  En estas páginas hemos referido varias veces el fenómeno del pesimismo histórico de los españoles, en conexión con los acontecimientos del 98 y la misma influencia ulterior de pensadores de la generación así nominada. En nuestros días estamos asistiendo a unas circunstancias históricas y sociológicas inquietantes y de gran calado, que nos obligan a revisar determinados clichés y/o tópicos del pasado y a tomar en consideración otros asuntos inquietantes. La propia historia trágica de España en el ciclo de la modernidad y nuestra industrialización tardía nos lleva a ser comprensivos con determinadas formas poco razonables y, en ocasiones, extremas de entender y valorar nuestro devenir como país. Algo a lo que contribuyó el largo período de la dictadura franquista, que hizo de España uno de los países que se incorporó más tardíamente al bloque de las democracias europeas y al propio club de la Unión Europea. Sin embargo, pese a tales desfases y condicionantes negativos, los es...

Anboto, una llibertat que incomoda

Imagen
  La concessió de la semillibertat a Soledad Iparraguirre —Anboto—, exdirigent d’ETA, obliga a dir les coses pel seu nom abans de qualsevol matís: ETA va ser una organització terrorista que va assassinar, va extorsionar i va sembrar por durant dècades. Iparraguirre va formar part de la seva direcció i està vinculada a diversos assassinats. Dit això, tot el que vingui després només té sentit si no oblidem això primer. Entenc, i fins i tot comparteixo emocionalment, la indignació de moltes víctimes. No és una indignació teòrica ni política: és personal. És el record de qui no hi és, de qui no tornarà, de qui no podrà sortir mai en règim de semillibertat. Aquest malestar no es pot banalitzar ni relativitzar. Però una cosa és entendre’l —i respectar-lo— i una altra és convertir-lo en criteri únic de política penitenciària. El cas d’Iparraguirre s’inscriu en el marc legal vigent. El règim de semillibertat no és llibertat. No és impunitat. És un pas intermedi dins d’un sistema que, e...

Els maquinistes com a símptoma

Imagen
« Massa vegades sobrevola la sensació que alguns sindicats corporatius amb massa poder van més enllà de reivindicacions laborals legítimes i volen bloquejar acords polítics » Dues informacions recents. Aquest dimecres transcendia que els maquinistes de Renfe torpedinen la circulació normal a l'R2 Sud i la represa del pas de combois a l'R4, en el tram que no s'ha recuperat encara setanta dies després de l'accident de Gelida. Semaf i Renfe no es posaven d'acord, però finalment s'ha pogut desencallar la situació per evitar -a l'esperae de què passi dimarts- més problemes als ja castigats usuaris de Rodalies. La setmana passada, La Vanguardia revelava que alguns maquinistes falsifiquen justificants per no treballar, sense necessitat d'agafar la baixa i sense perdre el sou, mentre la cúpula de Renfe mira cap a una altra banda. La situació de Rodalies és lamentable després d'anys de manca d'inversió que es tradueixen en una infraestructura envellida, i...