Anboto, una llibertat que incomoda
La concessió de la semillibertat a Soledad Iparraguirre —Anboto—, exdirigent d’ETA, obliga a dir les coses pel seu nom abans de qualsevol matís: ETA va ser una organització terrorista que va assassinar, va extorsionar i va sembrar por durant dècades. Iparraguirre va formar part de la seva direcció i està vinculada a diversos assassinats. Dit això, tot el que vingui després només té sentit si no oblidem això primer. Entenc, i fins i tot comparteixo emocionalment, la indignació de moltes víctimes. No és una indignació teòrica ni política: és personal. És el record de qui no hi és, de qui no tornarà, de qui no podrà sortir mai en règim de semillibertat. Aquest malestar no es pot banalitzar ni relativitzar. Però una cosa és entendre’l —i respectar-lo— i una altra és convertir-lo en criteri únic de política penitenciària. El cas d’Iparraguirre s’inscriu en el marc legal vigent. El règim de semillibertat no és llibertat. No és impunitat. És un pas intermedi dins d’un sistema que, e...