carrostia

Hi ha moltes maneres de classificar els països. Per tòpics, per fílies i fòbies, pel seu poder o influència... Però la més subtil i dura de totes és dividir-los entre aquells que són respectats i els que no. Espanya es va guanyar, entre finals dels 70 i finals dels 90, el respecte del món. Es va fer una «primer transició» força digna, es va despertar l’ànima i la creativitat d’un país reprimit i castigat durant dècades pel franquisme, es van obrir portes i finestres...  En aquells vint anys ens vam agradar: érem un país lliure, pencaire, divers, feliç...   Allò es va acabar el dia que l’aznarisme, en els darrers anys del segle XX, va inocular dos virus tòxics, mortals: la febre dels diners (disfressada de liberalisme) i  el vell i ranci patriotisme espanyol , que no era més que una reedició dissimulada de l’espina dorsal del franquisme. Cert que abans el socialisme ja s’havia deixat podrir per la corrupció i per l’abús de la raó d’Estat (els GAL, per exe...

La   Plataforma por la Libertad de Información (PDLI)   ha dedicado los últimos días a explicar, a través de su perfil de Twitter, por qué la sentencia que ha condenado al rapero Valtonyc a tres años y medio de cárcel por el contenido de las letras de sus canciones constituye una clara   vulneración de los Derechos Fundamentales   y es contraria a los principios internacionales sobre libertad de expresión a los que España está sujeta. Las respuestas de la   PDLI   a estas   interpelaciones   constituyen una ‘guía de emergencia’ para entender dónde se establecen los límites aceptables a la libertad de expresión, según el Derecho Internacional y los acuerdos sobre Derechos Humanos que obligan a España: ·          “Estamos hablando de un zafio, un fanático atroz que llama a una multitud a “matar a un puto guardia civil” y a “poner una bomba lapa a un fiscal”. Y lo hace en un discurso, no es la letra de ...

Un dels jocs infantils que més recordo era el del mocador. Una mecànica de joc ben senzilla i una combinació d’intel·ligència i rapidesa física garantien tardes de diversió que es volien infinites.  Les normes són molt fàcil d’entendre.   S’hi enfronten dos grups de jugadors col·locats a banda i banda d’un camp. Al mig, l’àrbitre, que és qui sosté el mocador. Davant d’aquest àrbitre, una línia divisòria que separa la meitat de cada equip. Cada equip ha d’enumerar els seus jugadors. L’àrbitre crida un número i el membre enumerat amb ell ha de sortir corrent a buscar el mocador. Guanya un punt l’equip que aconsegueix que el seu jugador torni amb el mocador fins l’extrem on se situa la resta del grup.  El joc, però, té un parell de normes més que són les que el fan apassionant. Si el jugador que no ha agafat el mocador aconsegueix atrapar el que sí que ho ha fet abans que arribi a bon port, el punt és pel perseguidor. És, en la persecució , l’únic m...

El jutge Llarena, el que diu que no pot anar tranquil pel carrer perquè “se’l miren set vegades en cada cantonada” (ni sis, ni vuit), hauria d’enviar una nova euroordre a Brussel·les, perquè la que va enviar li ha estat retornada en forma de tovalloleta, d’aquelles que et posen als restaurants xinesos, en un platet, que quan hi tires aigua creixen. Però si l’enviés hi hauria de posar nova teca, de manera que potser no ho farà. Preguntem-nos un cop més com és que, si els consellers i el president que van marxar d’Espanya estan lliures i podran voltar per tot el món excepte pel regne on vivim i tributem, no ho estan els que no van marxar i van entregar-se a la justícia (del regne on vivim i tributem). ¿Per quina raó, si fins i tot Pedro Sánchez ara diu que s’ha de “refer” la definició del delicte pel qual se’ls acusa, no els deixen lliures? La raó de fons diria que és el nostre estat d’ànim. Si els deixen lliures, com hauria de ser en una democràcia del tot, la pujada d’end...

Esperaban, decían, un candidato "limpio". Lo tienen. Limpio como una patena. Sin un miserable presunto delito. Y, sin embargo, están que bufan. Prueba de que, además de limpio de delitos lo querían limpio de ideas, planes, proyectos independentistas, a pesar de ser miembro del bloque independentista. Un candidato independentista no independentista. Para ellos go bernar es fingir y mentir y lo suponen para los demás por lo de "cree el ladrón..." Así que, visto el compromiso independentista de Torra, suenan tambores de guerra y hasta algunas salvas que anuncian el ataque. No solo no se respetan los cien días de cortesía sino que ni a la toma de posesión se aguarda. La reacción ha sido unánimente negativa. ¿Qué esperaban? Un cariacontecido PSOE no descarta reactivar el 155 si el govern se salta la ley. Admirable hipocresía, pues el 155 no ha estado inactivo jamás y el PSOE es tan responsable de él como el PP. A su vez, C’s, más temperamental,...