Complicitat amb el vandalisme

 Aquesta setmana hem rebut la notícia que el Parlament de Catalunya ha aprovat endurir les sancions a qui cometi actes vandàlics o incívics als trens i infraestructures ferroviàries. Això no obstant, no tots els grups parlamentaris hi van votar a favor.

Saben qui hi va votar en contra?

Els de sempre: els de l’extrema esquerra, és a dir, els Comuns i la CUP.

Qui pot estar en contra de combatre els actes vandàlics o incívics?

Per què no es volen perseguir amb més contundència?

El motiu que han donat per votar en contra és que les sancions aprovades són excessives, que no són proporcionals al dany generat.

La realitat és que segons van declarar diversos diputats, el cost anual de la neteja i posada a punt de trens i infraestructures a conseqüència dels actes vandàlics ronda els 13 milions d’euros.

És una autèntica bajanada.

El Parlament ha aprovat que les sancions lleus puguin ser des d’una advertència fins als 18.000 euros; les greus oscil·laran entre 18.001 i 90.000 euros i les molt greus podrien arribar fins als 900.000 euros.

Quines són les alternatives que proposen?

Més prevenció i vigilància de les infraestructures ferroviàries...

I si tot això ja es fa i segueixen danyant el que és de tots?

Queda clar que les sancions no solucionen el problema, però la realitat és que sense sancions, no hi ha càstig ni reparació. Per què jo, persona que no ha pintat mai una sola paret, he d’assumir com a ciutadà les conductes incíviques, maleducades i vandàliques?

Per què els que entenem què és viure en societat, en comunitat, entre ciutadans hem d’acceptar que aquestes conductes passen i seguiran passant?

Jo m’hi nego i si la persecució contra els incívics augmenta, jo me n’alegraré.

Les persones cíviques, educades i que respecten la convivència entenem que els espais públics són patrimoni de tothom i, per això, no cometem actes vandàlics que facin malbé els trens, carrers o equipaments.

El sentit de ciutadania implica actuar amb responsabilitat, saber cuidar l’entorn (no només la natura, sinó també els nostres béns públics).

Realment som una societat madura?

Si és així, hem de construir entre tots un camí des del respecte, la convivència i el compromís amb el bé comú que rebutgi tots aquells que segueixen la via contrària.

La gent d’ordre sempre ens trobarem al costat del qui defensen allò que és de tots: els espais públics, la convivència i el respecte mutu.

Creiem en una societat en què la llibertat només és possible si va agafada de la mà de la responsabilitat individual de cadascú i el civisme.

Cuidar i protegir el patrimoni comú, garantir la seguretat i fer front els actes vandàlics és fonamental per viure en pau, amb respecte entre els veïns de les nostres ciutats i amb la tranquil·litat que mereix qualsevol societat educada.

Aquest problema també el patim a Sabadell, però tenim marge de millora si actuem amb responsabilitat i cooperació.

Si tots remem cap a la mateixa direcció, podrem aconseguir una ciutat més segura, més neta i respectuosa per a tots els ciutadans.

Carlos Morato