Hi ha algú més?

Un acudit conegut. Un excursionista cau per un precipici. Aconsegueix subjectar-se. Demana auxili. Ningú contesta. Una veu, diu ser Déu, li aconsella: “Deixa’t caure; un àngel et portarà a un lloc segur”. L’accidentat pensa uns segons i crida: “Bé, gràcies, però… Hi ha algú més?”. Què ofereix el present? Com a consultor aplico benchrmarking: “Seguir als qui van davant, ho fan millor, per a copiar-los, superar-los”. Mai als qui ho fan pitjor. No sé què llançarà una auditoria sobre les autoritats espanyoles. Molt demostrarà què, des de fa anys una molt negativa gestió econòmica, política, de planificació, aplicació de recursos… Alemanya, els Països Baixos, qualifiquen de “cigala” a Espanya. Després del 2008, ells van disminuir el seu deute. Espanya l’augmentat constantment. Hi ha “balafiament” de recursos en infraestructures inútils, subvencions sense control, formació inaplicable, rescat a la banca. Supera els 162.000 milions d’euros. Comparem estructures polítiqu...