Les ciències socials com a dispositius de pacificació
La qüestió no és abandonar les ciències socials, sinó mantenir-les en un estat de fricció permanent. Evitar que es converteixin en llenguatges de tancament i sostenir-les com a pràctiques d’obertura. El marc des del qual ens aproximem a un determinat objecte d’estudi en determina l’anàlisi i les propostes de transformació. Si entenem, per exemple, l’espai públic de les ciutats com a ‘sinònim de ciutadania, qualitat de vida, espai comunitari i de benestar social’, les intervencions en aquest estaran destinades a tal fi i les polítiques d’actuació poden esdevenir classistes i neohigienistes. Si, en comptes de sota aquesta consideració, ens acostem als carrers i places com a àmbits potencials de conflictivitat, aleshores se’ns presenta un ventall més ampli, tot i que no per això menys potencialment reaccionari. Termes com resiliència, vulnerabilitat, qualitat o sostenibilitat determinen la manera com entenem la realitat. En aquest sentit, el llenguatge contribueix a la creació...