carrostia

Un dels jocs infantils que més recordo era el del mocador. Una mecànica de joc ben senzilla i una combinació d’intel·ligència i rapidesa física garantien tardes de diversió que es volien infinites.  Les normes són molt fàcil d’entendre.   S’hi enfronten dos grups de jugadors col·locats a banda i banda d’un camp. Al mig, l’àrbitre, que és qui sosté el mocador. Davant d’aquest àrbitre, una línia divisòria que separa la meitat de cada equip. Cada equip ha d’enumerar els seus jugadors. L’àrbitre crida un número i el membre enumerat amb ell ha de sortir corrent a buscar el mocador. Guanya un punt l’equip que aconsegueix que el seu jugador torni amb el mocador fins l’extrem on se situa la resta del grup.  El joc, però, té un parell de normes més que són les que el fan apassionant. Si el jugador que no ha agafat el mocador aconsegueix atrapar el que sí que ho ha fet abans que arribi a bon port, el punt és pel perseguidor. És, en la persecució , l’únic m...

Dels relats dels quatre consellers que han parlat se’n desprèn també una voluntat d’humiliació que sobrepassava l’estricte protocol. Aquesta setmana hem sentit, en primera persona, les experiències d’alguns dels consellers alliberats dilluns després de 33 dies empresonats. Alguns dels detalls fets públics per Turull, Rull, Romeva i Mundó, evidencien que hi ha un sistema que grinyola i que es contradiu per massa llocs: a tots ells els van empresonar per risc de fuga però a cap d’ells els van deixar demostrar que estaven arrelats al seu poble. A tots ells els van empresonar per por a reiteració de delicte però a l’hora els van deixar sense ulleres, cordons i cinturó per, oficialment, evitar que es suïcidessin. Difícilment pots repetir un delicte   si t’has tret la vida, però vaja, també aquesta setmana la policia espanyola ha entrat a l’Idescat per buscar un cens que des del govern de Madrid s’havia dit que no existia.  Dels relats dels quatre conseller...