carrostia

Sé que ets molt “ campechano ”. Sobretot amb la gent que mana: amb els del PSOE, que són els que garanteixen el ranxo, però també amb els “coleguis de mani” de Ciudadanos, Societat Civil Catalana, el PP... Digues que sí! No hi ha res com llaurar-se un raconet, que mai se sap el que pot arribar, oi? Com que sóc políticament incorrecte , et volia fer una pregunta que fa temps que tinc al pap. Penso que com que ets tant amant de la legalitat vigent, suposo que hagueres donat suport als que, fa no tant, oprimien els homosexuals, no? Ep, i no em refereixo a les lleis franquistes. No t’escapoleixis, que molta gent et considera hàbil, però no pas jo. Em refereixo a la legislació que fins 1967 va estar vigent a la democràtica Gran Bretanya. O a França fins el 1980. Suposo que allí hagueres pujat dalt d’un faristol per assenyalar el comportament d’aquells que s’allunyaven de la llei i practicaven allò que la legislació titllava de “ outrage public à la pudeur ”. Potser ho hague

Alguna cosa passa en un país, en un Estat, en una societat, quan la força n’és la protagonista. Amb violència o sense violència explícita, el recurs sistemàtic a la força protagonitza cada cop més l’actualitat d’una Espanya que ha escollit l’autoritarisme i l’amenaça per imposar-se als discrepants, sense servir-se gens del diàleg, la col·laboració i el consens els quals, segons asseguren els apòstols de la democràcia, són els mètodes que identifiquen les societats avançades. “A por ellos” és la consigna que fa furor entre els defensors de la Constitució i no són només paraules. Segur que hi haurà qui no creu —o qui s’estima més no creure— en l’amenaça de morts als carrers que el Govern de M. Rajoy hauria fet arribar a Carles Puigdemont per avortar la independència de Catalunya. Però el més probable és que sigui una veritat com un temple, i no només perquè Marta Rovira i el coronel Amadeo Martínez Inglés són més creïbles que Maria Dolores de Cospedal, la ministra que va amenaça

Sr Iceta; Sra Arrimadas, Sr Domenech; Sr Albiol; o si prefieren Sr Sanchez, Sr Rivera; Sr Rajoy; Sra Colau; su España Federal, su Reforma Constitucional, cumpliendo la Ley sobre 2042 BASTA DE MENTIRAS Déjenme clarificar a los electores llamados a las urnas el 21D, que sus alegatos a una España Federal, a una reforma constitucional, in secula seculorum. Amen Díganles de verdad que supone en tiempo su propuesta; no creo que tal reforma sea como las dos que se ha reformado últimamente con nocturnidad y alevosía, que sepamos; la primera de ellas en 1992 para permitir el sufragio pasivo en las elecciones municipales a los extranjeros. La segunda de ellas en 2011 para introducir la estabilidad presupuestaria exigida por la UE. Situemonos en la literalidad :La ley Entremos en los requisitos procedimentales a tener en cuenta para proceder a misma, ya sea por vía del artículo 168 CE (necesaria en caso de afectar a (1) la totalidad del texto constitucional, o (2) al Título preliminar,

Puigdemont és on ha de ser. Sense decebre, ni trair, ni acovardir-se, ni fallar o enganyar els seus seguidors com han fet, repetides vegades, els seus adversaris ¿Què es pot pensar d'un Estat el Fiscal General del qual, reprovat pel Parlament, encapçala un escrit de querella judicial contra uns ciutadans amb el títol (força gastat) de "Más dura será la caída"? Òbviament, que el Fiscal no és digne del càrrec. Però que aquest funcionari, mogut per l'odi, mostri la seva talla moral de pigmeu, també mostra que   l'Estat no existeix com a Estat de dret   sinó com una partida a la porra. Una partida que es mou amb aquell crit de les seves cultivades hosts de l' a por ” (sic)   ellos ”.  Que l'Estat espanyol -al que la premsa del règim anomena "democràtic i de dret" és un Estat de l'“ a por ”   ellos  també es demostra pel fet que hagi empresonat sense base jurídica i per raons polítiques dos ciutadans que manté tancats com a ostatges.   Un

Deia l’Albert Sáez en un article recent que hi ha estudis que indiquen que hi ha uns 150.000 votants de Junts pel Sí  que estan buscant la manera de baixar del tren del procés, i que aquest és el vot que persegueix Miquel Iceta en aquestes eleccions. Persones que pensen que potser s’ha anat massa lluny, o que s’han espantat de debò amb la combinació de repressió i fuga de seus socials, o que –això ho dic jo, no en Sáez– han interioritzat la propaganda de la culpabilització de la víctima: l’independentisme duia la minifaldilla massa curta i es va ficar en un carreró massa fosc en una hora massa inconvenient, i així és normal que l’hagin violat. No he vist aquests estudis però em sembla una hipòtesi versemblant, després de tot el que ha passat . Si imaginem l’independentisme com un sistema de cercles concèntrics, seria ben normal que davant d’un test d’estrès tan brutal com l’experimentat els darrers dos mesos (brutal en el sentit literal del terme), el segment més perifèric del vot

Us imagineu un govern presidit per Inés Arrimadas, de vicepresident Miquel Iceta, de conseller de l’interior Xavier Albiol i de conseller d’economia el liquidador d’UDC, Ramon Espadaler?   Sinó voleu un govern com el descrit, el proper 21-D cal rebentar les urnes de vots independentistes a JuntsxCatalunya, a ERC i a la CUP. Guanyem el 21-D en escons i vots i d’aquesta manera deixem sense excuses a tots aquells que dubten ,   posem en valor la voluntat d’aquest poble que ja es major d’edat i que vol decidir fins on estem disposats arribar per aconseguir implementar la República Catalana proclamada el 27-D. Si guanyem ningú tindrà dret a gestionar l’autonomia, els partits guanyadors estaran obligats a defensar la República proclamada sense defallir, peti qui peti, practicarem la unilateralitat per guanyar-nos la bilateralitat d’estat a estat, en igualtat de condicions, de República Catalana a Monarquia Espanyola.   Hem acceptat participar i guanyar unes eleccions en camp cont

La tragèdia dels Comuns: 67 diputats del sí "L’espanyolisme només té una possibilitat el 21D, que el bloc independentista no arribés als 68 escons i que des de Madrid Podemos empenyés els Comuns a facilitar la investidura d'Iceta" Els defensors de l’aplicació inconstitucional de l’article 155 , de   l’ús de la violència   policial per reprimir el dret d’autodeterminació i de retòrcer l’Estat de dret per encabir-hi falsos tipus penals ja fan números. Somien repartir-se el botí l’endemà del 21-D conquerint el vot dels catalans satisfets amb el saqueig institucional de la Generalitat, amb   un rei que insta   el règim del 78 a fer un “a por ellos” a Catalunya i amb milers de policies i guàrdies civils espanyols que deambulen per hotels i vaixells i gasten diners públics de tots els espanyols per   recordar als catalans que el monopoli de la violència estatal està furiosament al servei de la unitat d’Espanya. Uns amb un llenguatge més moderat, com Iceta, que parl

El miracle encara és “possible”, diu Curri Valenzuela al diari ABC, en relació a la victòria del bloc ddel 155 a les properes eleccions imposades. El miracle consisteix en què la participació electoral superi el 75 per cent del cens que ja es va registrar en les autonòmiques catalanes de 2015, un índex molt alt que, no obstant això, els experts consideren que es pot augmentar si de debò tots els qui s’oposen a la independència acudeixen a les urnes. A més, hi ha indicis recents per a l’esperança governamental: un d’ells, la decisió del tribunal belga que examina la possible extradició de Carles Puigdemont a Espanya. El seu retard per prendre la decisió, que podrà ser apel·lada pels advocats de l’ex president català, suposa evitar la imatge del President ingressant a la presó de Estremera, que donaria ales a la seva candidatura. “A ell no li ve bé anar a la presó; a nosaltres, tampoc”, afirma un dirigent del PP. Un altre factor positiu per als populars és el que la cris

Menos de 24 horas han tardado los franquistas del gobierno en soltar un zasca al infeliz Miquel Iceta, que anda tratando de encontrar una salida al enquistamiento con su mejor voluntad. Ni mejor voluntad ni porras en vinagre. La presencia del Sobresueldos es innegociable por tres razones: 1ª) ha ganado dos elecciones; 2ª) lo ha nombrado el Rey; 3ª) no hay otro. La primera es falsa: ha perdido dos elecciones porque es tan inepto que, aun teniendo mayoría en votos, no es capaz de convertirla en escaños y ya hace falta ser burro para eso. La segunda también es falsa: el Rey lo ha nombrado porque es lo que manda el reglamento, si no, ¿de qué? Este Rey no es muy listo, pero tampoco es tonto del bote. La tercera es muy posible: no hay otro... comparable. Claro que no. Un tipo tan falto de escrúpulos como de inteligencia no es fácil de encontrar. Así que quien se pasa el día diciendo a los demás que tienen que negociar no está dispuesto a negociar nada por su parte. Se tragan ustedes al