carrostia

Voldria en l’actual situació del Procés, en què es troba immersa Catalunya, que fóssim capaços de reflexionar i de no renunciar a res i de ningú. Perquè hi ha qui pretén esborrar la feina prèvia feta durant els últims trenta anys o qui només reivindica aquella realitzada en els últims deu. És imprescindible, doncs, per tal de poder valorar correctament la situació actual, tenir en compte els vint-i-cinc anys d’història del pujolisme que van fer possible la creació dels fonaments de les nostres estructures d’estat. I no podem obviar la tasca encara que amb clarobscurs de l’expresident Jordi Pujol que ens va fer creure que la Generalitat era més que la realitat jurídica i política que ha resultat ser. Tampoc podem oblidar la feina feta per Ramon Trias Fargas, Miquel Roca i Macià Alavedra, que van ésser peces imprescindibles d’aquesta època. També voldria destacar la figura de Josep Benet, el “Mestre”, sense el qual no seríem on som, persona que va ser capaç de generar grans i...

El proper 11-S ens cal tornar-hi. Hem de ser capaços d’omplir la Diagonal de Barcelona i celebrar centenars d’actes arreu del país. Cal tornar a mostrar la musculatura de l’independentisme. Hem de deixar clar que som aquí per quedar-nos i per arribar fins al final. I si cal pactar res, que siguin els terminis. No ens fem il·lusions i no siguem il·lusos! L’Espanya-Estat no cedirà. No podem renunciar a l’objectiu d’ésser una nació normal reconeguda al món perquè una altra cosa ens portaria irremeiablement a l’assimilació. I amb aquesta perspectiva al cap hem de ser capaços de projectar el nostre relat, la nostra estratègia i el nostre projecte nacional. L’Estat, a més a més, ha d’entendre que els demòcrates catalans no acceptaran una altra cosa que no sigui la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. No acceptem el seu segrest. Sense aquesta premissa prèvia, és i serà gairebé impossible negociar res amb els responsables d’aquest segrest dels nostr...