carrostia

Hi ha moltes maneres de classificar els països. Per tòpics, per fílies i fòbies, pel seu poder o influència... Però la més subtil i dura de totes és dividir-los entre aquells que són respectats i els que no. Espanya es va guanyar, entre finals dels 70 i finals dels 90, el respecte del món. Es va fer una «primer transició» força digna, es va despertar l’ànima i la creativitat d’un país reprimit i castigat durant dècades pel franquisme, es van obrir portes i finestres...  En aquells vint anys ens vam agradar: érem un país lliure, pencaire, divers, feliç...   Allò es va acabar el dia que l’aznarisme, en els darrers anys del segle XX, va inocular dos virus tòxics, mortals: la febre dels diners (disfressada de liberalisme) i  el vell i ranci patriotisme espanyol , que no era més que una reedició dissimulada de l’espina dorsal del franquisme. Cert que abans el socialisme ja s’havia deixat podrir per la corrupció i per l’abús de la raó d’Estat (els GAL, per exe...

I va sortint gent dient una barbaritat darrere l'altra. Si hi hagués un detector de decència, esclataria. En milions de bocins. I menteixen. Menteixen molt. Descaradament. Fins a  l’esperpent . I manipulen. Molt. A plena llum del dia i davant les càmeres i els micròfons. I ho fan sabent que nosaltres sabem que saben que sabem que estan manipulant. Però se'ls en  refot . Perquè aquí mai no passa res. Perquè a Espanya el cinisme va  baratet . Aquí hi ha els “bons” i els “dolents”. I els “bons” poden enviar a la presó sense judici 9 persones durant mesos, inventant-se els delictes i els fets. Per què? Perquè els altres són els “dolents”. I als “dolents” se'ls crida “a por  ellos ,  oé ” i se'ls empresona. I no passa res. I si els “dolents” protesten, se'ls envia els empleats del mes, siguin polítics o periodistes, a insultar-los. I a dir-los colpistes, nazis, violents,  fracturadors  de societats i ara... ter...

De esto no se quiere hablar. Seleccionando las ‘perlas’ de la confesión de Javier de la Rosa Recupero un artículo de hace un par de años, ahora que parece que hay interés en los medios por mostrar alguna de las migajas insustanciales de las ‘cloacas del Estado’. A ver si esos medios o la ‘justicia’ se atreven, aunque sea a destiempo, con esto otro que conocen tan bien. En la grabación (consentida) que se ha hecho pública, y por si coge despistado a alguien, hay que señalar que el exbanquero y ex amigo íntimo de Juan Carlos I, Javier de la Rosa, creía estar haciendo una confesión a un agente de Inteligencia. No es por tanto una de esas conversaciones informales en las que con un par de copas alguien se pueda dejar llevar “demasiado”, si fuera el caso, por los excesos o la fantasía. Y lo que se cuenta es suficiente –insisto, con la plena disposición del protagonista–, para que ahora mismo ya hubiera actuado la fiscalía y se estuviera tomando declaración a un mont...