carrostia

Quan explica el resultat de les eleccions de 21D, el govern espanyol diu que el fracàs del PP no és de M. Rajoy ,  que no estava examinant-se a Catalunya. Que el president dels sobresous pràcticament fixés a Catalunya la seva residència durant la campanya i fos esbroncat als carrers repetides vegades no vol dir res, ni és indicatiu de res... Rajoy no es presentava. Es presentava Albiol. Un home al qual el daltabaix tampoc el deu haver afectat perquè no dimiteix. És sabut que al PP no dimiteix ningú, hagi fet o deixat de fer el que hagi fet o deixat de fer. El PP no és un partit amb sensibilitat democràtica. En realitat, no és un partit convencional, sinó més aviat una presumpta associació de malfactors, com diuen els jutges, i ja sabem que en les associacions de malfactors ningú no dimiteix. I menys per unes eleccions. En definitiva, tampoc celebren eleccions. I quan ho fan, es financen il·legalment i es guanyen amb paranys. Ni amb paranys han pogut guanyar a Catalunya.

Sr Iceta; Sra Arrimadas, Sr Domenech; Sr Albiol; o si prefieren Sr Sanchez, Sr Rivera; Sr Rajoy; Sra Colau; su España Federal, su Reforma Constitucional, cumpliendo la Ley sobre 2042 BASTA DE MENTIRAS Déjenme clarificar a los electores llamados a las urnas el 21D, que sus alegatos a una España Federal, a una reforma constitucional, in secula seculorum. Amen Díganles de verdad que supone en tiempo su propuesta; no creo que tal reforma sea como las dos que se ha reformado últimamente con nocturnidad y alevosía, que sepamos; la primera de ellas en 1992 para permitir el sufragio pasivo en las elecciones municipales a los extranjeros. La segunda de ellas en 2011 para introducir la estabilidad presupuestaria exigida por la UE. Situemonos en la literalidad :La ley Entremos en los requisitos procedimentales a tener en cuenta para proceder a misma, ya sea por vía del artículo 168 CE (necesaria en caso de afectar a (1) la totalidad del texto constitucional, o (2) al Título preliminar,

Puigdemont és on ha de ser. Sense decebre, ni trair, ni acovardir-se, ni fallar o enganyar els seus seguidors com han fet, repetides vegades, els seus adversaris ¿Què es pot pensar d'un Estat el Fiscal General del qual, reprovat pel Parlament, encapçala un escrit de querella judicial contra uns ciutadans amb el títol (força gastat) de "Más dura será la caída"? Òbviament, que el Fiscal no és digne del càrrec. Però que aquest funcionari, mogut per l'odi, mostri la seva talla moral de pigmeu, també mostra que   l'Estat no existeix com a Estat de dret   sinó com una partida a la porra. Una partida que es mou amb aquell crit de les seves cultivades hosts de l' a por ” (sic)   ellos ”.  Que l'Estat espanyol -al que la premsa del règim anomena "democràtic i de dret" és un Estat de l'“ a por ”   ellos  també es demostra pel fet que hagi empresonat sense base jurídica i per raons polítiques dos ciutadans que manté tancats com a ostatges.   Un

Deia l’Albert Sáez en un article recent que hi ha estudis que indiquen que hi ha uns 150.000 votants de Junts pel Sí  que estan buscant la manera de baixar del tren del procés, i que aquest és el vot que persegueix Miquel Iceta en aquestes eleccions. Persones que pensen que potser s’ha anat massa lluny, o que s’han espantat de debò amb la combinació de repressió i fuga de seus socials, o que –això ho dic jo, no en Sáez– han interioritzat la propaganda de la culpabilització de la víctima: l’independentisme duia la minifaldilla massa curta i es va ficar en un carreró massa fosc en una hora massa inconvenient, i així és normal que l’hagin violat. No he vist aquests estudis però em sembla una hipòtesi versemblant, després de tot el que ha passat . Si imaginem l’independentisme com un sistema de cercles concèntrics, seria ben normal que davant d’un test d’estrès tan brutal com l’experimentat els darrers dos mesos (brutal en el sentit literal del terme), el segment més perifèric del vot

El miracle encara és “possible”, diu Curri Valenzuela al diari ABC, en relació a la victòria del bloc ddel 155 a les properes eleccions imposades. El miracle consisteix en què la participació electoral superi el 75 per cent del cens que ja es va registrar en les autonòmiques catalanes de 2015, un índex molt alt que, no obstant això, els experts consideren que es pot augmentar si de debò tots els qui s’oposen a la independència acudeixen a les urnes. A més, hi ha indicis recents per a l’esperança governamental: un d’ells, la decisió del tribunal belga que examina la possible extradició de Carles Puigdemont a Espanya. El seu retard per prendre la decisió, que podrà ser apel·lada pels advocats de l’ex president català, suposa evitar la imatge del President ingressant a la presó de Estremera, que donaria ales a la seva candidatura. “A ell no li ve bé anar a la presó; a nosaltres, tampoc”, afirma un dirigent del PP. Un altre factor positiu per als populars és el que la cris