carrostia

Quan, ara fa un any, el Parlament de Catalunya va fer la declaració formal d’independència –la declaració material l’havien fet els ciutadans el dia 1 d’octubre– molta gent a Europa es va espantar o, com a mínim, inquietar. Sobretot entre les elits: governs, líders econòmics, creadors d’opinió, etc. Des d’una perspectiva que ells consideren europeista, es preguntaven si una major fragmentació del mapa polític continental no afectaria negativament el projecte d’integració europea. “Si Catalunya estableix un precedent i d’altres regions de la UE segueixen el seu camí, no engegarà això a fer punyetes un procés com l’europeu, que ara mateix tant costa de fer avançar?” La versió demagògica d’aquest argument diu així: “Si el projecte europeu té la voluntat d’unir cada vegada més els diferents estats en institucions polítiques comunes, un procés d’independència va en el sentit exactament oposat, perquè divideix allò que abans estava unit; si del que es tracta a l’Europa del segle