Qui pot vacar en vacances?
Vacances ve de vacare: estar buit, estar lliure, no servir per a res. Un lloc vacant és un lloc que ningú ocupa. Una vacant laboral és un forat a la maquinària. Durant segles, fer aquest buit va ser un privilegi tan escandalós que només se’l podien permetre els que no treballaven mai, i per a ells allò era la vida sencera. Aristòtil ho va convertir en criteri polític: ciutadà és el qui té scholē, temps lliure, i la seva negació és ascholia, estar ocupat —d’aquella paraula en va sortir, segles després, escola. Qui no tenia temps lliure? Els esclaus. Els romans, per la seva banda, empraven el mot otium per a definir l’estat normal de l’home lliure i negotium la seva negació. Nosaltres hem invertit la frase amb tanta naturalitat que ja no la sentim. Treballem tot l’any per pagar-nos uns dies de no servir per a res, i quan no ens els podem pagar diem que no hem pogut fer vacances, com qui diu que no ha pogut comprar-se un cotxe. El buit s’ha convertit en una cosa que es compra,...