Entradas

¿Cuándo una urgencia familiar justifica no acudir al trabajo?

Imagen
  No todas las ausencias al trabajo pueden planificarse. Algunas llegan sin aviso y exigen una respuesta inmediata. El permiso por fuerza mayor familiar responde a una necesidad concreta: estar donde se debe estar cuando ocurre lo inesperado. El artículo 37.9 del Estatuto de los Trabajadores (ET) reconoce a la persona trabajadora el derecho a ausentarse del trabajo cuando concurren situaciones de fuerza mayor por motivos familiares urgentes, vinculadas a enfermedad o accidente y que hacen indispensable su presencia inmediata. No se trata de un permiso ordinario ni de una ausencia planificable. Es una respuesta legal a situaciones que, sencillamente, no esperan. Fuerza mayor La fuerza mayor, en este contexto, no se refiere a grandes catástrofes ni a situaciones excepcionales en sentido estricto. Hablamos de hechos imprevistos, inesperados y urgentes, que rompen la normalidad del día a día. Basta con que exista una enfermedad o accidente que haga imprescindible que la persona trabaja...

El derecho a existir

Imagen
  La tensa entrevista entre el periodista Tucker Carlson y el embajador estadounidense en Israel, Mike Huckabee, y varias cuestiones fundamentales que sólo parecen poder ser discutidas entre dos voceros de la ultraderecha. Tucker Carlson: Ha apelado al Génesis. En Génesis 15 se habla de Abraham —antes de llamarse Abraham— recibiendo de Dios la noticia de que sus descendientes heredarán la tierra. Y usted me indicará, como teólogo, si me equivoco, pero dice allí desde el Éufrates hasta el Nilo. Creo que es correcto. Y eso incluiría básicamente todo el Medio Oriente. Sería el Levante: Israel, Jordania, Siria, Líbano. También grandes partes de Arabia Saudí e Irak. Sería un territorio enorme. Y aquí está la cuestión. Serían muchos lugares que ahora son países. Mike Huckabee: Esta área específica de la que hablamos ahora, Israel, es una tierra que Dios le dio, a través de Abraham, a un pueblo que Él escogió. Era un pueblo, un lugar y un propósito. Podemos verlo así. Tucker Carlson...

El cadafal ja està construït. I té vistes.

Imagen
  Les societats no cauen per accident, sinó per combinació de por, crisi i descrèdit – ho va advertir Hobsbawm, un dels historiadors marxistes més influents del Segle XX-, i la història ho confirma. Les societats no cauen per cops d’estat espectaculars, sinó per un esgotament lent: primer la gent deixa de creure en les institucions, després apareix algú que promet ordre, i finalment el buit s’omple. La història no es repeteix, però sovint té eco. Als anys trenta, trinxeres, inflació i milions d’aturats van erosionar i van trencar la fe en el progrés. La democràcia parlamentària va semblar impotent, i el buit el van omplir ideologies d’ordre i grandesa. Avui, les condicions no són idèntiques, però l’eco és inquietant. Si Hobsbawm observés el nostre temps, potser no equipararia directament els líders actuals amb els dels anys trenta, però sí analitzaria les estructures que els fan possibles. Veuria com figures com Trump, Milei, Meloni, Abascal o Orriols han capitalitzat un male...

Receptes per a grans incerteses

Imagen
" No podem oblidar que el binomi risc-benefici funciona en ambdós sentits: qui assumeix més risc podrà aspirar a uns majors beneficis potencials, però també al revés " Al llarg de la història recent han aparegut diverses propostes sobre com objectivar el concepte d’incertesa, és a dir, com mesurar la seva evolució al llarg del temps d’una manera estandarditzada. No és una qüestió menor: vivim en una economia global, amb amplis fluxos de comerç internacional i, per tant, influenciada pels mercats – des dels tipus de canvi de divises fins als riscos de subministrament de matèries primeres. Tots aquests elements reaccionen a sentiments com la por o la incertesa, i en conseqüència, evoluciona d’una emoció humana cap a un predictor econòmic, un element que exerceix una influència notable al compte de resultats de les empreses. Malgrat la coexistència de diversos índexs d’incertesa amb definicions lleugerament diferents, tots ells convergeixen aquestes darreres setmanes en dibuixar...

La cultura del esfuerzo

Imagen
  "La ideología del “sin esfuerzo” se ha impuesto muy fácilmente en el mundo educativo". Sin esfuerzo no se puede aprender La cultura del esfuerzo es la asignatura pendiente de nuestro sistema educativo. Casi nadie habla de ella pese a que es evidente que sin esfuerzo es imposible aprender nada. Es sorprendente ver con qué facilidad los ideólogos del “ aprender sin esfuerzo ” han conseguido que unos padres que entienden que sus hijos se han de esforzar en sus aficiones, ya sean deportivas, musicales, del aprendizaje de lenguas extranjeras, etc., piensen, en cambio, que para algo mucho más importante, como es obtener unas buenas calificaciones en sus estudios de enseñanza primaria y secundaria, no sea también necesario realizar ese mismo esfuerzo. Deberían haberse dado cuenta de que no es normal que sus hijos no tengan que hacer deberes de un día para otro, que no sepan cosas básicas para su edad y que, pese a ello, de forma inexplicable, al final de curso lo aprueban to...