La calor també és de classes
A l’estiu sempre ha fet calor. És una d’aquelles frases que, com « abans es vivia millor », serveixen per resoldre una conversa sense necessitat de pensar-hi gaire. I és veritat: a l’estiu sempre ha fet calor. El que passa és que cada vegada en fa més, durant més dies i també durant més nits. Però no voldria dedicar aquestes línies a discutir el canvi climàtic amb els qui encara consideren que quaranta graus a l’ombra formen part de la normalitat mediterrània. A aquestes altures, cadascú és molt lliure de creure en el que vulgui, fins i tot en contra del termòmetre. M’interessa més una altra qüestió. La calor també és de classes. El termòmetre pot marcar els mateixos quaranta graus per a un ric que per a un pobre, però aquí s’acaba la igualtat. No és el mateix contemplar-los des d’un menjador climatitzat que suportar-los en un últim pis mal aïllat, amb les persianes abaixades i un ventilador que es limita a remenar aire calent. Tampoc és el mateix passar una tarda d’agost...
