Quan l’oportunisme esdevé estratègia política
El problema no és que els polítics facin moviments tàctics —això és inherent a qualsevol sistema democràtic— sinó que la tàctica esdevingui l’únic criteri. Quan la comunicació substitueix la deliberació i la narrativa substitueix la institució, les conseqüències són conegudes i estan àmpliament documentades. En els darrers anys s’ha fet evident una percepció creixent entre la ciutadania i entre molts analistes: una part de la política institucional ha anat derivant cap a formes de governança basades en la tàctica immediata, la gestió del relat, la possessió de la raó i la supervivència electoral. Aquesta percepció s’ha accentuat en determinades decisions de dirigents polítics —entre ells Pedro Sánchez i molts altres líders europeus i internacionals— que han estat interpretades com a moviments calculats, flexibles fins a la contradicció i orientats a mantenir el control del relat més que no pas a sostenir un projecte coherent. Davant d’aquest escenari, la pregunta que emergeix és incòmo...
.jpg)
