Entradas

Quan encara no érem immortals

Imagen
  « Tot el que estimes algun dia es perdrà, però només estimant fas que la vida valgui la pena » Abans, quan sortíem, sortíem. No és per donar-me-les de res, però si premíem el gas, la cosa era digna de menció en les cròniques dels reis. Ni per diners, ni per alcohol, ni per drogues. No: era energia, i aquella sensació que eres immortal, que ets immortal. Entrar en aquell bar de Poblenou i que posessin la cinta de la teva banda fetitxe, o simplement que una cambrera amb més gràcia que la resta posés Cuando fuimos los mejores de Loquillo. Quan passava això, ja començaves a adonar-te que no eres el més jove del local. T’estic parlant de l’època en què no quedàvem pel mòbil. Ens trucàvem divendres o dissabte a la tarda i dèiem un parell de llocs i una franja horària. “ On sempre ” i “ a partir de les onze ”, per dir alguna cosa. I amb això, a jugar. I ens trobàvem, i ens evitàvem, i fèiem i desfèiem. Si tenies parella, la cosa era d’una manera; si anaves sol, eres com un iog...

¿Y si mañana, al levantarme, no pudiera ver la pantalla?

Imagen
  Imagine por un momento que enciende su ordenador o su móvil… y no puede leer nada. No distingue los botones, no comprende los menús, no puede completar un formulario. Lo que para la mayoría es rutina, para millones de personas es una barrera cotidiana. En España, solo el 7 % de las personas con discapacidad visual accede a formación en tecnologías. El 93 % restante queda excluido, con graves consecuencias para su autonomía y participación social. No es un dato menor: es una brecha que condiciona la autonomía, la empleabilidad y la participación social. La tecnología tiene el potencial de cambiar esta realidad. Pero solo lo hace cuando es accesible y cuando va acompañada de formación adaptada. De lo contrario, amplifica la desigualdad. Un estudio reciente lo confirma: sin un diseño inclusivo y sin alfabetización digital, estas herramientas no llegan a quienes más las necesitan. ¿Qué implica realmente vivir con baja visión? Existe una idea extendida (y errónea) de que la di...

Felipe González no té tetes

Imagen
  Diu Felipe González que calla més que parla. Té raó el señorito andalús, amant dels cigars, dels iots i de la calç viva. Té raó l’esperpent en el qual s’ha convertit; de fet, una imatge val més de mil paraules fent campanya al costat de Moreno Bonilla. Diu el compañero Felipe que ell és socialista, quan li pregunten a qui recolzarà en les eleccions autonòmiques d’Andalusia, si a María Jesús Montero o a Juanma Moreno. I una tifa punxada en un pal ets socialista! Socialista és molt més que una etiqueta. Jo te’n puc posar les que vulgui i això no significa que ho siguis. Socialista és posicionar-se davant les injustícies, davant els atacs a la cosa pública, que d’això en sap molt el teu amic Moreno. Socialista és sortir en defensa dels innocents que moren en guerres il·legals, en bombardejos d’aquests als quals consideres amics i que són, clarament, uns lladres i uns mafiosos. Socialista és fer costat als teus quan hi ha dificultats, quan hi ha una pandèmia, una DANA, ...

Más allá del ‘Spain is Different’: lo que el relato turístico no cuenta sobre España.

Imagen
En un reciente episodio de Karambolage, un breve programa de la cadena cultural francoalemana Arte, se repasaba la evolución de la imagen de España en el extranjero. Según el relato, el país, hoy asociado al sol y al flamenco, tuvo durante mucho tiempo una reputación negativa, que nacía en el colonialismo de América y llegaba al franquismo. Todo pareció cambiar en los años sesenta, cuando el régimen abrió España al turismo. El máximo exponente fue el eslogan “ Spain is Different ”. Pero el proceso fue mucho más complejo. El paso de la Leyenda negra a la reapropiación irónica de un eslogan franquista puede parecer coherente. Sin embargo, al enlazar estos elementos en una misma continuidad interpretativa, se reactivan clichés históricos que la investigación reciente ha matizado de forma considerable. La ‘diferencia’ española: entre fascinación y marginalidad Aunque el vídeo menciona la frustración de algunos españoles ante las imágenes distorsionadas de su país, también reproduce la idea...

A l’esquerra de l’esquerra

Imagen
  “ És veritat que com més d’esquerres ets millor et va i millor ens va a tots? ”.  La pregunta retòrica és de Marc Giró, en una conversa telefònica sorpresa amb Pedro Sánchez al programa Lo de Évole. I no és una boutade. O no només. És una d’aquelles frases que, dites amb un somriure, contenen més substància del que sembla. I hi estic d’acord al cent per cent. Giró —amb qui vaig tenir el gust de treballar quan encara no era tan omnipresent com ara, però ja apuntava maneres…— té aquesta capacitat poc habitual de dir coses serioses sense posar cara de funeral. I en aquest cas encerta de ple: quan la política s’acosta a l’esquerra, quan posa l’accent en la redistribució, en els drets i en una certa idea de justícia social, acostuma a funcionar millor. No sempre, no de manera automàtica, però sovint sí. Sánchez sembla haver-ho entès. O haver-ho recuperat. O haver-s’hi deixat portar, que en política tampoc no és menor. En qualsevol cas, aquesta esquerranització li escau. Li do...

El cometa 2025 R3 PANSTARRS será visible a simple vista en abril.

Imagen
  Con una órbita casi parabólica, se acerca ahora a nosotros un cometa llamado C/2025 R3 PANSTARRS. La evolución luminosa de su coma en las últimas semanas lo ha hecho convertirse en un cuerpo realmente accesible en el cielo de la mañana, justo antes del amanecer. En el momento de publicar este artículo, ya es bien visible con su cola mediante prismáticos o un pequeño telescopio. Pero durante Semana Santa podría estar ya en el límite de su visibilidad a simple vista y más brillante todavía a mediados de abril. ¿De dónde procede el cometa PANSTARRS? PANSTARRS procede de una región externa de nuestro sistema planetario que se conoce como la Nube de Oort. Se trata de un almacén de pequeños cuerpos helados a los que denominamos cometas. La presencia de millones de objetos en ese área explica que cada año descubramos decenas de cometas como el que nos ocupa. Pero ¿por qué se concentran en esa región externa tan remota? La explicación la encontramos en el llamado modelo de Niza, ...

Inflació, guerra i bancs centrals

Imagen
  " I, a nivell global, això ens aboca a un escenari de més inflació, menys creixement i més pressió sobre els bancs centrals per actuar ". La guerra a l’Orient Mitjà ja ha començat a deixar una empremta visible en les dades macroeconòmiques. A Espanya, l’indicador avançat de l’Índex de Preus al Consum mostra que la inflació ha repuntat fins al 3,3% al març, amb un increment mensual notable impulsat sobretot per l’encariment dels carburants. No és un fenomen aïllat, sinó la manifestació més immediata d’un xoc clàssic en economia provocat per un augment sobtat del preu de l’energia derivat d’un conflicte geopolític. El bloqueig de rutes clau com l’estret d’Ormuz i els danys a infraestructures energètiques han alterat de manera significativa l’oferta global de petroli i gas. Segons l’OCDE, aquest coll d’ampolla afecta una part substancial del comerç mundial d’energia —prop d’un 20% del petroli i una fracció encara més elevada del gas natural liquat — i ha provocat un augmen...