Les piscines municipals com palaus del poble
En un article recent publicat a El Crític, la periodista Elena Parreño es feia ressò de l’estratègia que alguns municipis catalans estan seguint en relació amb l’establiment de quotes diferenciades d’accés a les seves piscines municipals. Mitjançant un pagament diferent entre les persones empadronades al municipi i aquelles que no ho estan, els ajuntaments d’aquestes localitats acaben generant marcades dinàmiques de segregació en el gaudi d’aquests equipaments tan necessaris en el moment actual. El catedràtic de ciència política de la Universitat de Girona Quim Brugué apunta, fins i tot, que podria tractar-se d’una mesura discriminatòria envers contextos socioeconòmics propers però empobrits. És a dir, a través de l’establiment d’aquesta entrada diferenciada, localitats com Matadepera, Sant Vicenç dels Horts, Cornellà del Terri, Tiana o Montgat seleccionarien, en certa manera, els usuaris de les seves instal·lacions. Es tractaria, així, de generar espais lliures de veïns pobres d’altre...