Entradas

Talents hiperexposats

Imagen
Allò híper és l’excés, el que desborda i sobrepassa. També, allò il·limitat, que no sembla tenir fi ni fre. Allò híper és el mode de funcionament de la nostra època, el símptoma d’allò que no cessa. Les vides de talents joves com Rosalía, Lamine o Alcaraz en són un bon exemple de la sobreexposició i de la pendent desenfrenada d’un món omnivoyeur on la mirada assetja per tot arreu. « Odio el tennis, el detesto amb una fosca i secreta passió, i tanmateix continuo jugant perquè no tinc alternativa ». Amb aquestes paraules, el tennista Andre Agassi descrivia a les seves memòries (Open) la paradoxa de la pressió psicològica: l’abisme entre allò que un desitja i el que en realitat fa. Ell, com després la gimnasta Simone Biles —que va renunciar a defensar el seu títol olímpic— i, més recentment, Carlos Alcaraz, Lamine Yamal o Rosalía, formen part d’una generació de talents precoços que, abans dels 25 anys, arriben a l’elit mundial. Ni els seus milions de seguidors ni la seva fortuna els han a...
Publicar un comentario
Leer más

El sustanciero ¿mito o realidad?

Imagen
  El ingenioso oficio que fue esencial para sobrevivir en la posguerra: hoy muchos españoles ni conocen su existencia El clima de posguerra español transformó la vida doméstica, las relaciones vecinales y la organización económica de miles de familias que dependían de recursos mínimos para garantizar un plato caliente. Incluso la cultura, con la aparición de refranes típicos de la posguerra que hoy ya hemos olvidado. En ese contexto emergieron actividades que respondían a la escasez crónica de alimentos y al acceso limitado a productos básicos. Entre esos oficios típicos de la posguerra, la figura que protagonizó la tarea de la que hablamos en este reportaje logró adaptarse a las limitaciones materiales de la época y ofreció un servicio ligado de manera directa a la supervivencia en la posguerra. Sus recorridos, sus tarifas y su método de trabajo quedaron registrados en testimonios orales, notas de prensa y en la literatura costumbrista. ¿Cuál es el oficio que fue básico pa...
Publicar un comentario
Leer más

InVoxlució

Imagen
  La dignitat humana i la igualtat davant la llei són pilars fonamentals de qualsevol democràcia. La Constitució espanyola estableix que totes les persones són iguals en drets i deures, sense que es pugui discriminar ningú per raó d’origen, nacionalitat o qualsevol altra condició. Aquest principi no és només un valor moral sinó que és un mandat jurídic que obliga tots els poders públics. En aquest context, l’exigència de Vox d’introduir el terme “ prioritat nacional” en els pactes de govern amb el Partit Popular -primer a Extremadura i Aragó, i ara amb la voluntat d’estendre’l a totes les comunitats on comparteixen executiu- ha encès una polèmica que, probablement, ni ells mateixos preveien. Segons diverses informacions, aquest principi pretén condicionar l’accés a ajudes socials, habitatge o serveis públics en funció de criteris d’arrelament o nacionalitat, un plantejament que ha estat qualificat d’il·legal, inconstitucional i discriminatori per diferents actors polítics i so...
Publicar un comentario
Leer más

Cadaqués antes del turismo y de Salvador Dalí

Imagen
  El 25 de septiembre de 1668, de madrugada, Cosme III de Médici y su séquito alcanzaron la costa catalana. Su llegada se produjo tras haberse hecho a la mar en la ciudad italiana de Livorno, recorrer la costa tirrena, el mar de Liguria y el golfo de León. El príncipe heredero de Toscana emprendía de este modo un viaje –como parte de un periplo europeo más amplio– por la península ibérica. Su intención era visitar las principales ciudades españolas y portuguesas y, sobre todo, la tumba del apóstol Santiago en Compostela. Hoy podemos recorrer el itinerario del príncipe toscano gracias, principalmente, a la crónica oficial del viaje que escribió el conde Lorenzo Magalotti y a los 86 dibujos que realizó el arquitecto florentino Pier Maria Baldi sobre las poblaciones visitadas. Texto y vistas conforman el volumen titulado Relazione ufficiale del viaggio di Cosimo III dei Medici, custodiado en la Biblioteca Medicea Laurenziana de Florencia. Una costa militarizada Cadaqués, en ...
Publicar un comentario
Leer más

Que es aquest malestar?

Imagen
  Hi ha un malestar difícil d’explicar perquè no neix d’una sola escena, ni d’un sol fet, ni d’una sola persona. Neix d’una acumulació. Camines pels carrers del teu país i, sense que passi res d’extraordinari, notes que alguna cosa s’ha desplaçat. Els sons, les cares, els comerços, les llengües, els gestos, els codis. Tot pot semblar normal des de fora, però per dins hi ha una sensació estranya. Com si el lloc continués portant el mateix nom, però hagués perdut una part del seu rostre. No és que tot hagi de ser igual que abans. Cap país viu congelat. Cap poble existeix sense canvis. Però una cosa és el canvi que una comunitat assimila des del seu centre, i una altra és el canvi que li desfà el centre. El primer pot enriquir. El segon desorienta. I el que molts catalans comencem a sentir no és incomoditat davant la diferència, sinó desubicació davant la pèrdua de continuïtat. Aquest malestar apareix quan la llengua pròpia deixa de ser la respiració natural del carrer. Quan parla...
Publicar un comentario
Leer más

Que la mentira política quede impune es una anomalía democrática grave.

Imagen
  El día, lejano al parecer, en que el pueblo, todos sin exclusión, entendamos que la mentira en general y en especial en política es imperdonable, y como consecuencia de ella, retiremos nuestra confianza y apoyo a quienes nos mienten con un descaro absoluto y arrogancia al hacerlo, entonces, y sólo entonces, seremos un pueblo serio, responsable y ecuánime. Mientras tanto, chapotearemos en la ciénaga de la estulticia. Si la mentira no le pasa factura a quien la comete, y los ciudadanos dejamos que eso pase, estamos abriendo una puerta muy peligrosa a un mundo cada vez más hostil, más deshumanizado y más injusto. Porque la mentira persigue fines que siempre tiene que ver con desprestigiar a algo o a alguien para denigrarlo. Manipular la opinión de las personas para que tomen partido por algo o alguien. Ser un cínico es el cenit de la perfección en la mentira. Porque, al delito impúdico de la mentira – aunque algunos afirmen que mentir no es ilegal --   hay que añadirl...
Publicar un comentario
Leer más

Barcelona, la capital del Nou Món

Imagen
Al món hi ha uns 1.422 milions de persones que, amb més o menys intensitat, professen la religió catòlica i que tenen com a referent l’actual papa Lleó XIV, l’hereu de les claus de Sant Pere. Això equival a la població d’un país com la Xina, que ha esdevingut la nova potència emergent del planeta. Però encara que Lleó XIV només governi en dos petits territoris –el Vaticà i Andorra, a través del bisbe d’Urgell–, la seva influència s’estén sobre el 18% de la humanitat. Per tant, els seus missatges tenen un impacte molt important en tot l’orbe i és un actor global a tenir molt en compte quan parla. Els Evangelis de Jesucrist, si els seguim al peu de la lletra, tenen una força revolucionària radical que qüestiona frontalment el sistema capitalista neoliberal en el qual estem obligats a habitar i a sobreviure. Amb martiris, persecucions, però també corrupcions i contradiccions flagrants, l’Església ha resistit dempeus durant més de 2.000 anys i manté un ascendent moral incontestable en l’ac...
Publicar un comentario
Leer más