carrostia

  La izquierda se va por el desagüe porque se esconde, no habla claro, tiene miedo de asustar u ofender. Y culebreando es como no se le entiende, no atreviéndose cuando tiene poder es como fueron desapareciendo los partidos socialdemócratas. Lionel Robbins dijo que la economía aparece cuando los recursos no son suficientes para todas las pretensiones y hay elegir cómo gastar esos recursos insuficientes entre varias opciones. Por eso se asoció la economía con la gestión de la escasez. La cuestión es que hay que elegir entre distintas formas de organizarse y que hay que gestionar los desacuerdos. Una sociedad tiene que juntar recursos para asuntos comunes. La forma de juntar esos recursos y la relación entre los recursos (ingresos) y gastos es la política. Es política, por ejemplo, decidir que la gente tiene derechos, que hay juntar recursos para los servicios que los gestionan y que en la forma de juntar los recursos los que tienen más tienen que poner más, y así se redistri...

  Decía el otro día Benito Antonio Martínez Ocasio: «God bless America! Sea Chile, Argentina, Uruguay, Paraguay, Bolivia, Perú, Ecuador, Brasil, Colombia, Venezuela, Guyana, Panamá, Costa Rica, Nicaragua, Honduras, El Salvador, Guatemala, México, Cuba, República Dominicana, Jamaica, Haití, las Antillas, United States, Canadá, o my mother land, mi patria, Puerto Rico». No es ningún frankfurt de frases hechas: es el mensaje de un artista que, entre ritmos que se enganchan como su « Nueva Yol », se ha convertido en un símbolo —musical y político— de la diversidad y la pluralidad que es América. Y, a pesar de no ser fan de sus canciones, comparto y aplaudo sus reivindicaciones y me posiciono claramente a favor de él en su enfrentamiento con el anaranjado presidente de Estados Unidos, Donald Trump. El enfrentamiento se ha vuelto visible de manera cruda estos últimos días a raíz de la actuación del citado artista en la Super Bowl, donde Bad Bunny hizo historia como uno de los pocos...

  Quan avui pensem en el Carnestoltes d’ara fa un segle, sovint ens ve al cap una imatge amable: carrers plens de disfresses, una festa popular desbordada i una societat que, per uns dies, es permetia riure d’ella mateixa. Tanmateix, si acudim a la premsa satírica del moment —i molt especialment a ‘ El Borinot’ — el mirall que se’ns ofereix és força menys complaent. El Carnaval, lluny de ser un espai d’alliberament, apareix com el reflex d’una societat cansada, decadent i permanentment disfressada. En el núm.116 d’11 de febrer de 1926 el setmanari planteja una pregunta tan simple com corrosiva: si el Carnestoltes provoca tanta saturació, potser és perquè, en realitat, no s’acaba mai. “ Serà degut perquè es fan Carnestoltes tot l’any ?”, es demana l’articulista amb pseudònim Flendi en l’article " Carnestoltes ", tot insinuant que la festa no és una excepció dins l’ordre social, sinó la seva expressió més sincera. Rostres pintats, abillaments extravagants i disfresses r...

  « Francesca Albanese és centre de les ires del president MAGA i els seus aliats, pateix el setge polític i personal per no voler corregir els seus informes sota aquesta pressió » Nacions Unides van néixer després de la Segona Guerra Mundial amb la finalitat de preservar la pau al món i vetllar pel respecte als drets humans. Van ser 50 estats els que van iniciar la proposta i actualment 193 estats del món en formen part. S’han fet propostes importants i s’han impulsat informes i mediacions que han estat fonamentals per als processos de pau, però els anys han convertit l’organització en una administració poc àgil, plena de contradiccions i amb els estats forts, els membres permanents del Consell de Seguretat, més preocupats d’interessos econòmics que de mantenir la pau al món. En conflictes oberts les Nacions Unides han encarregat a persones expertes independents -les anomenades relatories especials- activitats, informes, monitoratge... per tal de conèixer a fons les causes d...

« Si no estamos alerta no va a ser solo Rosalía la que se vista de monja con fines comerciales sino tu compañera, tu madre o tu hermana, y no precisamente para vender discos, sino para que no la quemen en una hoguera » Aterrizo en Madrid y escucho hablar sin parar de la película Los domingos, de Alauda Ruiz de Azúa. Yo vivo en Italia, patria del Vaticano, donde me han dicho cosas como « yo voy poco a misa, solo los domingos ». Pero visto que en el último año he sido fagocitada por un jubileo y un cónclave, decido que –de perdidos al río– voy a ver la película, aunque intuyo que hay algo raro en el ambiente porque no es normal que todo pase a la vez: Rosalía se viste de monja y habla de Dios, Javier Cercas se forra vendiendo libros sobre un viaje con el papa Bergoglio, el Madrid institucional celebra la Navidad invitando a cantar a un grupo de dudosa calidad musical pero fervor indiscutible llamado Hakuna y una serie tan alejada de la religión como Machos Alfa incluye en su última tempo...

« La vaga educativa mostra que el tecnocratisme de la governança, la simple gestió del dia a dia, no respon amb garanties als grans reptes que esperen, com el de l’ensenyament » Els esdeveniments s’han posat d’acord en poques setmanes per posar damunt la taula tots els grans reptes que arrossega la societat catalana, de l’estructura ferroviària a la planificació del territori, del fenomen migratori a l’habitatge. Ara li ha tocat el torn a l’escola, amb la vaga educativa d’aquest dimecres, que ha tingut un seguiment rellevant. Una protesta legítima, perquè només els mestres saben què hi ha a les aules, les dificultats que afronten i les condicions precàries en què es troben en el dia a dia. L’escola ja ha trucat a la porta de les urgències nacionals diverses vegades. De la migradesa dels recursos als resultats preocupants de l’informe PISA, hi ha la necessitat de repensar el model de manera integral. L’ensenyament requereix un ordre compartit amb tots els agents del món educatiu, amb un...