Entradas

La feina que ja està canviant (mentre discutim si canviarà)

Imagen
El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ho va dir a finals d’abril amb la fredor de qui llegeix un informe tècnic: la intel·ligència artificial ja té una afectació important en despatxos i oficines, i l’ocupació se’n pot ressentir. Ho deia la mateixa setmana que l’EPA retornava Catalunya als dos dígits d’atur: un 10,12%. Correlació no és causalitat. Però la coincidència incomoda. El debat sobre la IA i la feina fa anys que oscil·la entre dos pols igualment còmodes: l’apocalipsi laboral imminent i el « tranquils, que no passa res ». Els dos permeten no fer res. El que diuen les dades disponibles —d’Anthropic a la Cambra de Comerç, del SEPE als sindicats— és una altra cosa: una transformació silenciosa, desigual i ja en marxa. I una pregunta que cap informe tècnic no respon: si la IA fa créixer la productivitat, com sostenen tots, a les mans de qui anirà el creixement? El que la IA pot fer i el que ja fa El 5 de març de 2026, Anthropic —l’empresa que desenvolupa el model Claude—...
Publicar un comentario
Leer más

Cómo el entorno cambia el canto de los pájaros

Imagen
Prácticamente todos los animales usan la comunicación acústica a diario. Piense en cualquier sonido emitido por un animal: el ladrido de un perro, el relinche de un caballo o el canto de un pájaro. Estas vocalizaciones, tan dispares y variadas como especies hay en nuestro planeta, intervienen en multitud de contextos sociales. Algunos ejemplos son la intimidación de rivales para defender un territorio o disuadir depredadores, pero también funcionan como señales atractivas para buscar parejas o, simplemente, para mantener el contacto con sus compañeros en una sesión de caza. Una comunicación efectiva depende, por pura definición, de la señal acústica producida por el emisor y de su estado cuando alcanza al receptor. Entre ambos, se encuentra el ambiente físico a través del cual los sonidos se propagan: puede ser el aire en el caso de animales terrestres o el agua en los animales acuáticos. No es lo mismo cantar en el bosque que en la llanura Bajo las premisas de la teoría de la evolució...
Publicar un comentario
Leer más

Neurociencia de los medios de comunicación: ¿cómo nos impactan sus mensajes?

Imagen
  A mediados del siglo XX se comenzó a abordar con un enfoque científico la forma en que la comunicación mediática afecta a las personas. El impacto que esta genera en los receptores de los mensajes se ha medido y evaluado desde diversas escuelas, corrientes y disciplinas a lo largo de las últimas décadas. A través de un revisión sistemática, una nueva investigación analiza múltiples estudios neurocientíficos para definir si existe un marco homogéneo que permita interpretar los efectos de los medios de masas en las audiencias. O si, por el contrario, la aplicación de la neurociencia a esta área de estudio únicamente representa otro enfoque más: una vía de conocimiento que enriquece la rica propuesta existente de paradigmas, escuelas, modelos y teorías en las ciencias sociales sobre el influjo de los medios de comunicación en sus receptores. La retórica como punto de partida Pensar primero y hablar después. Directrices como esta ya se planteaban en la antigua Grecia cuando una...
Publicar un comentario
Leer más

Misèria termomètrica

Imagen
Camines pel carrer, sues com una truja i veus com tothom es venta i les converses giren a l’entorn d’aquest temps, d’aquesta calor que ens albira el canvi climàtic. Amb aquesta calor el cos i la ment es ralentitzen. Tenim sort les persones que tenim un sostre, accés a electricitat i aigua i aparells de refrigeració, ni que sigui un senzill ventilador. Amb aquesta mateixa calor hi ha gent sense sostre, sense accés a l’aigua, sense un senzill ventilador, amb punxes, tacs, reixes, barrots, allò que anomenen « arquitectura hostil » i que Collboni and the boys permeten a Barcelona. Amb aquesta calor, potser una mica més, veiem com a Palestina els colons es banyen en les basses que abans gestionaven palestins a casa seva per beure, per regar. Els colons, lladres ocupes, els roben la casa i no els permeten accés a l’aigua. Aquests matons i l’exèrcit del Polonès Genocida tapen les fonts i punts d’aigua al poble palestí, no només els bombardegen i els roben, també els volen matar de set, deshid...
Publicar un comentario
Leer más

Les piscines municipals com palaus del poble

Imagen
En un article recent publicat a El Crític, la periodista Elena Parreño es feia ressò de l’estratègia que alguns municipis catalans estan seguint en relació amb l’establiment de quotes diferenciades d’accés a les seves piscines municipals. Mitjançant un pagament diferent entre les persones empadronades al municipi i aquelles que no ho estan, els ajuntaments d’aquestes localitats acaben generant marcades dinàmiques de segregació en el gaudi d’aquests equipaments tan necessaris en el moment actual. El catedràtic de ciència política de la Universitat de Girona Quim Brugué apunta, fins i tot, que podria tractar-se d’una mesura discriminatòria envers contextos socioeconòmics propers però empobrits. És a dir, a través de l’establiment d’aquesta entrada diferenciada, localitats com Matadepera, Sant Vicenç dels Horts, Cornellà del Terri, Tiana o Montgat seleccionarien, en certa manera, els usuaris de les seves instal·lacions. Es tractaria, així, de generar espais lliures de veïns pobres d’altre...
Publicar un comentario
Leer más

¿Por qué cuando estamos junto al mar nos apetece comer cosas saladas?

Imagen
Hay escenas que parecen formar parte de una memoria compartida: una mesa frente al mar y una bebida fría acompañada de aceitunas, patatas, frutos secos, sardinas, tortilla o una ración de calamares. A veces ni siquiera tenemos mucha hambre, pero el ambiente parece empujarnos hacia lo salado. ¿Es solo costumbre? ¿Responde a una necesidad del organismo? ¿O el mar despierta de algún modo el apetito por la sal? El cuerpo también habla: sudor, sodio y sed El primer sospechoso es el sudor. En la playa caminamos, nadamos, jugamos, tomamos el sol y, aunque la brisa lo disimule, perdemos agua y electrolitos. Entre ellos se encuentra el sodio, esencial para mantener el equilibrio de líquidos, transmitir impulsos nerviosos y permitir el funcionamiento muscular. Cuando el organismo detecta una pérdida importante de ese nutriente, puede activar mecanismos que favorecen la búsqueda de sal. Esto no significa que cada antojo de patatas fritas sea una señal urgente del cuerpo. La mayoría de las persona...
Publicar un comentario
Leer más

Materialitzar l’esperit de “la Masia”?

Imagen
Una Catalunya amb polítics, militants i votants “competents”, podria jugar amb equip propi a Europa, al mon 2010: 8 jugadors del Barça. 6 formats a la Masia. Espanya campiona del mon. 2026: 8 jugadors del Barça. 6 formats a la Masia. Espanya campiona del mon. També en futbol, Catalunya contribuent de Espanya. España guanya gracies a Catalunya.  No sabem si hauria guanyat sense Catalunya, però és un fet coincident.  No és la única contribució. Hi ha altres molt més importants i transcendents. Catalunya: major concentració industrial del sud d’Europa. Principal font de riquesa productiva. La UE, la situa en una de les “bananes” generadores de riquesa i potencial de futur. 25% de totes les exportacions. Gairebé 20% del PIB.  Espoli anual de uns 20.000 milions de €. L’acumulat, segons Niño Becerra,  300.000 milions. N’hi  ha molt més. Com afecta tota aquesta aportació a Espanya? Li permet estar en un lloc molt alt de la “ classificació ” que no gaudiria sense Catalu...
Publicar un comentario
Leer más