Entradas

La Rambla dels setanta

Imagen
  « El grup que es reuneix a l’Hotel Orient és el testimoni viu d’aquella Barcelona fecunda » Al’Hotel Orient, en el cor de la Rambla, entre el Teatre Principal i el Liceu, s’hi reuneix mensualment una penya diversa i singular, denominada “ Un dels nostres ”, al voltant de Joan Estrada, un bruixot de la Rambla, integrant del grup Roba estesa, que va descobrir i impulsar, dins del vell i esquarterat Teatre Principal, darrere de la sala dels billars Monforte, el miracle ignot i empolsimat de la Cúpula Venus, segrestada en un revolt de l’espai-temps; i en va fer un referent de la Rambla i de la Barcelona dels setanta i   primers dels vuitanta, hereva de la ciutat indòmita de sempre, que es desvetllava altre cop amb significacions noves i insurrectes. Era la Barcelona “ canalla ”, a ulls dels benpensants, de la gent d’ordre; una denominació que els implicats farien seva immediatament, com els gais s’identificarien amb la de maricons. La Cúpula Venus va brillar, en el circuit...

El bazar de consumo crítico: de cremas solares a bañadores

Imagen
  Carro de Combate nos trae algunos productos e iniciativas sostenibles para el verano: para quienes se van de vacaciones y quiénes no. Protectores solares . Si no eres fan de Marcos Llorente, probablemente uses protector solar para proteger tu piel del sol (o al menos deberías). Sin embargo, los protectores tradicionales son muy polémicos por su formulación con compuestos químicos que afectan no sólo a nuestra salud, sino también a los ecosistemas marinos. Una alternativa son los protectores de filtro mineral, que son menos agresivos. Una propuesta producida en España son los protectores de la marca gallega Amalgama, que usan un filtro de óxido de zinc sin nanopartículas. Bañadores de algodón . Ahora que sabemos que los bañadores de poliéster reciclado no son tan sostenibles porque sus fibras, según investigó la organización Changing Markets, se desintegran en microplásticos más fácilmente, nos hemos puesto a buscar opciones producidas con fibras naturales. Algo nada fácil par...

Via Laietana, 43: policia o memòria

Imagen
  El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) del 17 de juliol publicava una resolució del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica ben curiosa. El dia abans del norantè aniversari del cop d’estat del general Franco, la resolució declarava « l’edifici situat a Via Laietana, 43, de Barcelona », Lloc de Memòria Democràtica, aclarint que aquesta declaració « no altera el seu ús actual ». Aquest ús, tal com és prou sabut, és el de Prefectura Provincial de la Policia estatal. La resolució afirma que « amb la recuperació de la democràcia, l’edifici va passar a exercir funcions pròpies de l’actual Policia Nacional, integrada en el marc constitucional i plenament compromesa amb la protecció dels drets i llibertats de la ciutadania ». De vegades es produeixen casualitats molt cruels. Uns dies després de l’aparició de la resolució, transcendia la noticia que el Govern austríac ha decidit ubicar un centre policial a la casa natal d’Adolf Hitler al municipi de Braunau am Inn per ...

¿Cuál era el significado de los eclipses en la antigua Roma?

Imagen
  El próximo mes de agosto en España miraremos al cielo para contemplar un histórico eclipse de Sol. Sabemos cuándo comenzará, cuánto durará y qué parte del disco solar quedará oculto por la Luna. Aplicaciones móviles permiten calcular el instante exacto del máximo oscurecimiento y recomiendan lugares concretos desde los que poder contemplarlo. Sin embargo, durante buena parte de la historia de la humanidad, gracias a la fascinación que, como astro rey, generaba el Sol, estos fenómenos fueron mucho más que una curiosidad astronómica: eran acontecimientos capaces de alterar el orden del mundo. La antigua Roma no fue una excepción. Con un notable protagonismo del Sol en su primitiva religiosidad, aunque las élites conocían las explicaciones científicas heredadas de la astronomía griega, los eclipses –etimológicamente, en griego, “ desaparición del sol ”– siguieron interpretándose como señales de los dioses a las que convenía estar atento dado el carácter religioso de la cultu...

El dret a callar!

Imagen
  Als Estats Units, en alguns sectors de la nova extrema dreta, s’ha començat a normalitzar un debat que sembla desenterrat del passat: si les dones han de votar. La idea va sortir a San Antonio, durant una cimera femenina (té tela) del Turning Point USA, una organització fundada el 2012 per Charlie Kirk i on algunes assistents van afirmar que preferirien un household vote (un vot per llar) en comptes d’un vot individual per a cada membre de la família. Aquestes dones presenten el matrimoni com una unitat indivisible que representa tota la família. Asseguren que acceptarien renunciar al seu vot si això servís per construir una societat més conservadora. Oh, ves, és clar. Dona-li el vot al marit i ja veuràs quina casualitat: la papereta acabarà defensant exactament allò que a ell li convé. Tu, a cuidar la canalla, la casa i, sobretot, a no fer gaire soroll. Avui és molt improbable que les dones perdin el dret a vot. Però que aquesta idea es pugui verbalitzar amb natu...

La amnistía, el Supremo y la chistera

Imagen
" El impacto del retorno es tan intenso como fugaz, y la nostalgia, en la política del día a día, solo cuenta si sirve para mejorar la vida de la gente ”. ¿Qué pasará cuando Carles Puigdemont cruce la frontera y llegue a Catalunya, esta vez sin estratagemas ni jugadas maestras? ¿Cómo responderá la gente ante el retorno del president que protagonizó institucionalmente el 1-O? ¿Será acogido como el president de todos? ¿Ayudará a hacer revivir una formación política –Junts per Catalunya– que vive su peor momento desde su creación? El 23 de octubre de 1977, el president Josep Tarradellas aterrizaba en el aeropuerto de El Prat tras treinta y ocho años de exilio. El día de su llegada, desde el balcón del Palau de la Generalitat, pronunciaba un discurso para la posteridad: « Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí ». El presidente del Gobierno del Estado lo restituía como president de la Generalitat. Tres años después, Jordi Pujol ganaba las primeras elecciones al Parlament y Tarradellas se ...

Barcelona es queda sense «nosaltres»

Imagen
L’Enquesta de Valors Socials de Barcelona (2025) retrata una ciutat molt més individualista, més desconfiada i menys cohesionada. L’estudi destaca que sembla imposar-se el «campi qui pugui» entre uns barcelonins que no només giren cap a la dreta, sinó que perden confiança en el « nosaltres » i abandonen un progressisme que no ofereix respostes als greus problemes quotidians en una societat urbana on els valors democràtics deixen de semblar una promesa. Les enquestes ens ajuden habitualment a entendre qui guanyaria unes eleccions, però la darrera Enquesta de Valors Socials (2025) que l’Ajuntament de Barcelona fa cada quatre anys ens explica de forma clara el tipus de societat urbana en què s’està convertint Barcelona. Els titulars de la premsa de la ciutat han destacat un possible gir conservador. És comprensible en la lectura informativa superficial que solen fer els grans mitjans quan llegeixen les notícies de forma « ràpida i furiosa ». És un titular, però també és molt ins...