carrostia

La contaminación urbana causada por el tráfico no solo depende del número de vehículos: la composición de la flota, el tipo de vía, la ventilación urbana y –de manera crucial– la gestión del tráfico influyen de forma significativa. Además del CO ₂ , son contaminantes importantes el dióxido de nitrógeno (NO ₂ ), el monóxido de carbono (CO) y las partículas finas (sobre todo hasta 2.5 micrómetros o PM ₂ . ₅ ), que tienen efectos graves sobre la salud respiratoria y cardiovascular. Estas partículas provienen tanto de emisiones directas —como el desgaste de frenos, neumáticos y la propia combustión de los hidrocarburos— como de la resuspensión del polvo acumulado en las calzadas. Congestión urbana y emisión de contaminantes La congestión urbana se produce cuando la demanda de tráfico supera la capacidad de las vías. Esto reduce la velocidad media, aumenta el tiempo de viaje y eleva tanto las emisiones como el consumo de combustible, especialmente cuando predominan las situaciones de parada...

  “ Puta Espanya ” i “ puta PSC ”, van cridar dos nois que acabaven de rebre un premi CRIT, iniciativa de 3Cat, Accent Obert i l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació de Catalunya (AMIC) que compta amb el suport econòmic de la Generalitat de Catalunya i de l’ajuntament de Barcelona, dues administracions governades pel PSC. Bona part del públic va aplaudir. “ Pedro Sánchez, hijo de puta ”, crida un altre noi, Vito Quiles, a tots els actes on el conviden. Treballa per EDATV, un canal de televisió d’extrema dreta que rep diners de les administracions públiques governades pel PP i Vox. Els assistents als seus actes, com el que li van muntar les joventuts del partit d’Alberto Núñez Feijóo fa unes setmanes, coregen el seu insult. Són expressions d’odi que ens hem acostumat a escoltar els darrers anys. El ‘ puta Espanya ’ ha perdut presència, entre altres raons perquè els seus impulsors principals, com els humoristes Jair Domínguez, Peyu o Joel Díaz, han entès que no po...

  La crisis climática está poniendo en tensión la gestión del agua en España, ya sea por el carácter torrencial de las lluvias o por los periodos prolongados de sequía. En este contexto, las presas franquistas se han reivindicado como un legado inestimable del régimen que hemos de conservar y expandir. Se destaca que dichas presas nos protegen frente a las riadas y que aseguran que ni una gota de agua se pierda en el océano. Sin embargo, la belleza de estas grandes masas de agua oculta la historia de los pueblos que vivían en esos valles antes de su inundación. Paco ‘El Rana’ Muchas personas quizá recuerden hoy uno de los apodos que recibió el dictador Francisco Franco: Paco “ El Rana ”. Este mote popular era consecuencia de la imagen pública que el régimen quiso ofrecer del dictador. Las apariciones de Franco en el NO-DO inaugurando infraestructuras hidráulicas se contaban por centenares. Tantas como el número de presas que se construyeron durante su gobierno. Desde la apr...

Sempre hi ha hagut rics i pobres. Tradicionalment, els rics han defensat el seu estatus i, per tant, han estat conservadors, volien conservar els seus privilegis que tenen per la sort de néixer en famílies riques, fins aquí s’entén. Gràcies a l’estadística, sabem ara que la probabilitat que un pobre es torni ric és quasi impossible. Un fill de ric, encara que sigui un totxo, acabarà vivint molt bé. No hi ha meritocràcia que valgui. Això és un mantra inventat que no se sustenta en cap argument racional. S’ha acabat la solidaritat entre la classe treballadora, perquè han aconseguit fer oblidar la consciència de classe, però la solidaritat entre la classe rica sí que existeix. A més, els rics es casen entre ells, la pobresa no la troben guapa. Però ara tenim un tipus de ric que a més pateix tota mena de patologies. Molts s’han tornat directament psicòpates. Volen que els pobres, els treballadors, pateixin. Posem un exemple, Antonio Garamendi Lekanda és el president de la Confederació Espa...

  Desde febrero de este año, la guerra de Estados Unidos-Israel contra Irán está descalabrando los mercados energéticos mundiales. Los ataques a las infraestructuras petroleras de los países del golfo Pérsico y la imposibilidad de paso de buques cisterna y butaneros por el estrecho de Ormuz está repercutiendo en la oferta de los hidrocarburos y sus derivados (y, por tanto, en sus precios). Esta crisis afecta no solo a los combustibles: también a los fertilizantes, algo que amenaza a la campaña agrícola mundial de esta temporada, y a las materias primas para la producción de plásticos, indispensables para las economías del sudeste asiático. En marzo, la Agencia Internacional de la Energía, liberó 400 millones de barriles de sus reservas estratégicas (un tercio del total), en un intento de contener los efectos negativos sobre la economía mundial de lo que ha llamado “ la mayor disrupción de suministro petrolero de la historia ”. Pero los expertos más optimistas confían en que e...

La batalla cultural del nostre temps consisteix a recuperar paraules, imaginar horitzons i tornar a preguntar-nos què vol dir viure bé. Potser el luxe no és tenir molt, sinó viure sense por. Potser el progrés no és acumular, sinó alliberar temps. Potser la riquesa no és posseir més coses, sinó disposar d’una vida amb vincles, salut, cultura, seguretat i sentit. I potser la utopia no és una fugida del món, sinó l’única manera seriosa de començar a transformar-lo. La cultura no és només allò que llegim, mirem, escoltem o celebrem. És, sobretot, la manera com una societat aprèn a desitjar. És el conjunt de paraules, imatges, mites i aspiracions que ens diuen què és viure bé, què és fracassar, què és tenir èxit i fins on arriba la nostra responsabilitat envers els altres. Per això la cultura és avui un dels grans camps de batalla política ja que qui domina la cultura domina també els límits de la imaginació col·lectiva. Una de les grans victòries del neoliberalisme ha estat segrestar les p...