Entradas

Rajoy i el racisme de la puresa blanca

Imagen
«(Francia) Tiene (…) una plantilla de altísimo nivel. Eso sí, sin franceses.» Mariano Rajoy, El Debate, 10 de juliol de 2026 Hi ha frases que envelleixen malament. Unes altres, diferents, neixen ja velles, molt velles, però sense proposar-li-ho condensen en poques paraules molts segles d’història, de racisme i supremacisme colonial europeu. Mariano Rajoy, ex president del govern d’Espanya, va escriure l’altre dia aquestes paraules que apareixen més amunt sobre la selecció francesa i no fa falta acudir a cap arxiu colonial, ni tampoc investigar els fons de cap museu d’història, per a llegir en elles l’imperialisme blanc europeu i entendre a l’interior de les seves lletres com continua funcionant, avui com ahir, el racisme. A vegades, n’hi ha prou amb llegir el testimoniatge que va publicar amb nosaltres el periodista cubà exiliat a Barcelona, Abraham Jiménez Enoa, per a sentir l’horror que provoca la dimensió quotidiana del racisme als nostres carrers, comerços, comunitats, ...

¿Qué aprendimos de Weimar? De los elefantes y de las habitaciones

Imagen
  No que estemos repitiendo los años treinta, sino que seguimos creyendo que las democracias mueren de golpe. Weimar sin abuso analógico, pero también sin complacencia: las democracias no se hunden solo cuando llegan sus enemigos, sino cuando sus defensores dejan de creer que merece la pena sostenerlas. Hay advertencias que cumplen su función no porque sorprendan, sino porque ordenan lo que muchos perciben de forma dispersa. Hace unos meses, Aitor Esteban pronunció una de ellas ante el Partido Demócrata Europeo. Recordó que la democracia liberal “ no es perfecta, pero es el mejor de los sistemas existentes ”, y añadió que hay que defenderla “ sin complejos, pero también sin ingenuidad ”. Quienes quieren destruirla, dijo, ya no se esconden. La frase merece algo más que una adhesión cortés. En un tiempo en que la palabra democracia se invoca con demasiada facilidad y se practica con demasiada fatiga, Esteban situó el debate en el punto correcto: la democracia liberal no es un...

El Tour: alcaldes, paisatges, banderes i Mossos

Imagen
El Tour de França és un dels principals esdeveniments esportius del món; té també importants repercussions socials i econòmiques, tot i que, alhora, és un gran negoci i ja es comença a posar en qüestió el seu impacte mediambiental. Tanmateix, la població de Catalunya s’ha bolcat massivament en la cursa i han estat milers els ciutadans i ciutadanes que s’han situat als vorals de carreteres i carrers per veure passar la caravana publicitària i els ciclistes. Bienvenido, Mister Marshall? Quan, d’aquí un temps, es vulgui destacar una realització significativa del mandat de l’alcaldessa Ada Colau a Barcelona és molt probable que es citin les super-illes. Quan s’intenti ressaltar algun aspecte de l’etapa de l’alcalde Collboni costarà molt trobar res i s’haurà de recórrer a recordar que mentre ell era alcalde el Tour va sortir de Barcelona. Collboni i altres alcaldes i alcaldesses han recordat una mica el paper de l’alcalde interpretat per Pepe Isbert a la vella pel·lícula de Luis García Berl...

¿Cuerpo o cara? Hacia dónde debes apuntar el ventilador para refrescarte mejor, según la ciencia

Imagen
  Seguramente alguna vez, en plena ola de calor, sin aire acondicionado, te has preguntado cuál es la mejor ubicación para el ventilador y hacía donde es mejor apuntarlo: ¿cara o cuerpo? Cuando el calor aprieta y las temperaturas se vuelven insoportables, el primer instinto de casi cualquier persona al encender el ventilador es colocarlo a máxima potencia y apuntarlo directamente a la cara. Ya sea con el ventilador de casa o en el del coche, sentir ese chorro de aire fresco en los ojos y las mejillas produce una aparente sensación de alivio inmediato. Sin embargo, la ciencia acaba de desmontar que este hábito tan común de apuntar el ventilador al rostro es, en realidad, un espejismo térmico: te hace creer que estás fresco, pero en realidad no estás enfriando tu cuerpo de forma eficiente. El truco psicológico de apuntar el aire del ventilador a la cara frente a la realidad del cuerpo El profesor Mike Tipton, especialista en fisiología humana y aplicada de la Universidad de...

A Espanya es va condensar l’Europa prèvia al 1936

Imagen
  Historiador. Professor d’Història a la Universitat Complutense. Ha publicat diversos llibres, entre els quals un, colze a colze amb Julio Anguita, sobre la seva trajectòria política. Un altre, en col·laboració, sobre la Revolució Russa. Ara surt a les llibreries El cielo y las ruinas. Guerra, fascismo y revolución en Europa (Editorial Akal). El cel i les ruïnes per definir aquest fragment d’història europea, que s’acaba amb la Guerra Civil Espanyola del 36? És una història sobre la Primera Guerra Mundial, el període revolucionari del 1917 al 1921, i l’ascens del feixisme, explicada a través de diferents figures, que van acabar a la Guerra Civil, com a assessors diplomàtics, militars, brigadistes, periodistes i intel·lectuals. Van transferir a Espanya tots aquests esdeveniments colossals, enormes. La idea que Espanya va atreure i va reproduir, a la seva manera, els conflictes globals. Així, a Espanya es va condensar tota l’època europea prèvia al 1936. A diferència de la...