Amnistia: el problema és un altre
« Alegrem-nos de les solucions personals que puguin derivar-se –o no– de l’aval europeu a la llei, però no ens despistem: som on érem abans de començar el procés ». D’exemples d’amnistia que posen fi a un conflicte polític n’hi ha molts, i en tenim un de ben proper, que és la Llei 46/1977 d’Amnistia, aprovada el 15 d’octubre de 1977 pel Congrés de Diputats. Després d’una guerra civil i de quaranta anys de dictadura (continuació de la guerra per altres mètodes), el règim sortint i les forces democràtiques entrants van acordar fer cau i net i, d’aquesta manera, fer possible l’intercanvi que defineix la transició espanyola: democràcia a canvi d’impunitat. La guerra civil no es va acabar el 1939, sinó aquell 15 d’octubre de 1977, quan tothom va tenir la garantia que no seria perseguit pels crims comesos, per molt aberrants que fossin. L’amnistia va ser la peça clau de la Transició, molt més que la Llei de Reforma Política, la legalització del PCE o l’aprovació dels Estatuts d...