La gràcia de la solidaritat
Una alumna que no s’ha esforçat especialment durant el curs, ara té la barra d’exigir-me un aprovat quan la mitjana dels seus trimestres donen 4,6. I si bé estic encantat de posar un 10 a l’alumne que ha picat pedra tot el curs i ha acabat amb una mitjana de 9,6 o bé estic encantat d’aprovar aquell que ho ha donat tot per arribar al 5 i s’ha acabat quedant amb un 4,6, em fa certa ràbia, no us enganyaré, regalar aquestes quatre dècimes a qui porta tot el curs vagarejant i queixant-se i movent-se amb desídia i amb la llei del mínim esforç sempre per bandera. Suposo que el problema, com sempre, rau en les maneres. En “ profe, un 4,6 és un 5 ”, deixant clar que no ha entès e valor identitiu dels copulatius. En “ profe, no gosaràs suspendre’m amb un 4,6 ”, quan jo a principi de curs vaig avisar que l’aprovat era un 5 i que qui les notes no les poso jo sinó que se les guanyen ells, amb esforç, compromís i actitud. Una alumna que no s’ha esforçat especialment durant el curs, ara...