carrostia

  L’Espanya en disputa no té a veure amb cap raça ni religió. Tampoc amb amenaces a la nostra cultura i als nostres costums. Sota el soroll, el que els conflictes bèl·lics fan cada vegada més visible és una confrontació molt més profunda i material: quin model de país volem, qui paga les crisis i qui se’n beneficia. Entre una Espanya al servei de les elits, la guerra, la privatització i la transferència de rendes, i una altra basada en els serveis públics, la redistribució i la protecció de la majoria social. Fa temps que patim tot un seguit de calamitats i guerres provocant pujades de preus que suposen una gran transferència de rendes de la gent que treballa cap als poders econòmics. Aquesta transferència es produeix per una doble via: la directa, que és els diners que van dels salaris de la gent cap a les grans empreses —energètiques, alimentàries, financeres i rendistes, sent avui l’habitatge un gran factor de transferència de rendes—; i una altra d’indirecta, mitjançant la tr...

  La actuación de la Inspección de Trabajo y Seguridad Social en España responde a una lógica preventiva y correctora: garantizar el cumplimiento de la normativa laboral, de Seguridad Social y de prevención de riesgos laborales en el tejido productivo. Cuando un inspector o subinspector visita una empresa, o a un trabajador autónomo con empleados, su revisión no es arbitraria ni superficial; se centra en áreas críticas donde estadísticamente se concentran las infracciones y donde el impacto sobre los derechos laborales y la competencia leal es mayor. El objetivo del presente artículo es el de poner el foco en los principales aspectos o parámetros que más se suelen revisar en una visita de la Inspección de Trabajo.   La regularidad en la contratación y el alta en Seguridad Social. • El primer foco de control es la existencia de relaciones laborales no declaradas o incorrectamente encuadradas. • La Inspección contrasta la presencia física de personas trabajando con su alta previ...

  « De poc serveix la bateria de normatives per pal·liar la crisi de l'habitatge si no se'n garanteix el compliment efectiu amb sancions que desincentivin el frau ». Barcelona té un problema greu amb l'habitatge i barris com la Vila de Gràcia corren el risc de desdibuixar-se del tot per l'allau d'expats, passavolants amb diners, cafès d'especialitat i botigues que necessiten més de dues i de tres visites per saber ben bé què hi venen. Mentre proliferen els " colivings ", els autobusos s'omplen de guiris i la llengua va de baixa, els veïns de tota la vida es veuen obligats a marxar. Els que tenen sort i diners per pagar-s'ho, aniran a altres punts de la capital més allunyats del centre. La resta, seran expulsats de Barcelona, que cada cop més serà una ciutat sense veïns, sense personalitat i plena de turistes i oficines. Hi ha un cert consens civil i institucional per mirar de posar remei a la crisi, que té una solució difícil. L'apost...

  La grosería, ya sea real o percibida, puede afectar profundamente a la cooperación, la confianza y la cultura en el lugar de trabajo. Sin embargo, los juicios sobre lo que consideramos borde no se limitan a palabras o frases concretas que denotan falta de respeto, sino que están determinados por el procesamiento emocional del oyente, su atención a las señales no verbales y su postura moral subyacente. En entornos multilingües, esta complejidad se agrava, ya que los malentendidos no surgen únicamente de las lagunas de vocabulario o los errores gramaticales. De hecho, a menudo tienen más que ver con nosotros mismos –nuestros propios juicios emocionales y morales sobre lo que otros dicen y hacen– que con las palabras que se pronuncian. Si se comunica con frecuencia en su segunda lengua, se habrá encontrado con esto a menudo. Es posible que alguien le hable con calma, claridad y sin ningún atisbo de mala voluntad, pero aun así le deje con una sensación incómoda: “ No ha dicho nad...

  El problema no lo tienen los machistas de Sagunto, sino las mujeres que quieren acercarse a ellos. Eso es lo incomprensible. El problema no es que la Iglesia se comporte como se espera que se comporte la Iglesia, lo extraño es que reciba dinero público tras hacerlo. La Cofradía de la Purísima Sangre no debería recibir un euro, ni una ayuda pública a partir de ahora. Debería constituirse formalmente en lo que es, un club de chavales machistas muy libres de serlo siempre que paguen el juego con su dinero. Buscarse la vida o morirse de asco era otra tradición de la Edad Media de lo más respetable. Doce chavales posan a las puertas de una iglesia en Sagunto (Valencia). Son noticia y no por ir a misa –todas las modas acaban volviendo–, sino por haber protagonizado una de las imágenes del fin de semana. Periodistas de toda España se han desplazado hasta este pueblo valenciano expectantes por una votación que debía acabar con una anomalía histórica: las mujeres del pueblo tienen p...

Les eleccions del Barça han tornat a posar en valor un dels plats ancestrals de la cuina de l’àvia. En èpoques de desorientació política i moral, la parròquia catalana busca racons d’ancoratge a la taula parada. Això s’esdevé encara més en l’esperit barceloní perquè, dins l’ecosistema de pagès, els moments històrics d’incertesa acostumen a passar com una fina llevantada; és a les ciutats, en definitiva, on acabem digerint les convulsions del món. Quan tot s’atansa al caos, resulta normal que la gent de Barcelona vulgui abraçar el record de l’àvia i així commemorar l’única relació humana que imita la dependència emocional entre pares i fills, però sense el seu frenesí espantós de sermons i traumes. Aquest amor sense condicions té un plat estrella que, a banda d’ésser metàfora d’alegria, té l’espantosa virtut d’afartar-te l’estómac i convertir-lo en una futura màquina de ventositats; parlo, of course, dels macarrons, la teca que les darreres eleccions del Barça ha tornat a posar en solfa...