carrostia

  Quan un alumne insurrecte em va dir, en plena guàrdia (és a dir, vigilància d’una classe que no és la meva sinó la d’un company que no ha pogut venir), “ joder, profe, es que esto parece una prisión ” (en castellà perquè, sí, no ens enganyem, el castellà és la llengua vehicular de la joventut, per molt que ens esforcem a escolaritzar-los), jo no li vaig parlar de Foucault, és clar, tot i que va ser el primer que em va passar pel cap, sinó que el vaig amenaçar de posar-li una incidència i el vaig fer seure i que es calmés. Mireu, en un primer paràgraf contextualitzador que, parlant d’una classe de secundària he hagut de fer servir els termes “ insurrecte ”, “ guàrdia ”, “ esforçar-nos a escolaritzar ”, “ incidència ” i “ que es calmés ”. Déu n’hi do. Amb Foucault hauria acabat ràpid, eh, no us preocupeu, els hauria dit que és un filòsof francès del segle XX que considera que tant un com l’altra son institucions disciplinàries que tenen l’objectiu final de modelar “ cossos obed...