carrostia

Tenim molt assimilat el vol de les aus que emigren durant l’any a la recerca del clima adequat, fins i tot som curosos amb les zones de pas que jalonen la nostra península. Vam ser nòmades al nostre paradigma fundacional com a humanitat, i ens traslladàvem buscant millors condicions de recol·lecció i caça. Però decidim assentar-nos per optimitzar la nostra supervivència gràcies a la nostra domesticació de l’entorn: agricultura, ramaderia. I marquem els nostres terrenys de cultiu, generem la cultura de la propietat privada i expulsem els nòmades: quants conflictes, quanta guerra pel territori (són els westerns, pel·lícules molt il·lustratives d’aquesta conquesta de l’espai a costa dels indígenes). El capitalisme industrial ens va allunyar del món rural i ens va concentrar a les ciutats, autèntiques quimeres del bon viure i del consum. Són prou conegudes les previsions del creixement del fenomen urbà i de les seves megalòpolis. La globalització ha redistribuït les zones productives (desl...

  Durant el darrer bienni he sentit créixer un parell de sensacions internes. La primera, més longeva, radica en com, de mica en mica, prenc consciència de ser el cronista d’una ciutat que desapareix, Barcelona. Això, per desgràcia, no té aspecte de resoldre’s, en part per com els governants no treballen pels seus votants, sinó més aviat per a ingressar diners i més diners des del turisme, sense oblidar com no creuen en la diversitat dels barris i, en canvi, si penquen de valent mitjançant l’homologació de la marca, aquella BCN que expulsa sense pietat ni remissió als habitants de la capital catalana. La segona sí seria esmenable i m’empipa des d’altres paràmetres. Des d fa temps detecto com la premsa encarregada d’elaborar la informació municipal ha trobat gust a ometre noticies greus. Aquest és el motiu pel qual he decidit escriure una faula comprensible en aquest article. Hi havia una vegada una alcaldessa que ensopegà amb una sèrie de problemes en pocs mesos. Havia nascut a...

El eclipse total que verá España en 2027 será muy diferente del que acabamos de presenciar Hace apenas unos días, millones de personas pudieron contemplar cómo el día se convertía en noche sobre buena parte de España. El 12 de agosto de 2026, la Luna se interpuso entre nuestro planeta y el Sol, y su sombra atravesó la península ibérica de oeste a este. Fue un eclipse total especialmente llamativo porque España se encontraba casi al final de la trayectoria de la sombra: la totalidad llegó al atardecer, con el Sol muy bajo sobre el horizonte. En A Coruña, por ejemplo, nuestra estrella estaba a solo 12 grados de altura durante la totalidad, en Burgos a 8 grados y, en Palma, apenas alcanzaba los 2 grados. Pero no será el último evento de estas características que cruzará nuestros cielos próximamente. El 2 de agosto de 2027 otro eclipse solar total atravesará España. Y, aunque ambos estarán separados por apenas 355 días, serán fenómenos muy diferentes, debido a la geometría de la sombra lun...

  A l’estiu sempre ha fet calor. És una d’aquelles frases que, com « abans es vivia millor », serveixen per resoldre una conversa sense necessitat de pensar-hi gaire. I és veritat: a l’estiu sempre ha fet calor. El que passa és que cada vegada en fa més, durant més dies i també durant més nits. Però no voldria dedicar aquestes línies a discutir el canvi climàtic amb els qui encara consideren que quaranta graus a l’ombra formen part de la normalitat mediterrània. A aquestes altures, cadascú és molt lliure de creure en el que vulgui, fins i tot en contra del termòmetre. M’interessa més una altra qüestió. La calor també és de classes. El termòmetre pot marcar els mateixos quaranta graus per a un ric que per a un pobre, però aquí s’acaba la igualtat. No és el mateix contemplar-los des d’un menjador climatitzat que suportar-los en un últim pis mal aïllat, amb les persianes abaixades i un ventilador que es limita a remenar aire calent. Tampoc és el mateix passar una tarda d’agost...

  Hay vacaciones de las que uno vuelve más cansado de lo que se fue y otras, como esta, de las que se vuelve exhausto. Qué verano. Hasta el sol, protagonista de la estación más deseada del año, pide la hora entre acusaciones de complicidad con el sanchismo. Acusar a un eclipse de social-comunista es algo que ni los más convencidos de las enormes capacidades de la derecha española vimos venir. Hay vacaciones de las que uno vuelve más cansado de lo que se fue y otras, como esta, de las que se vuelve exhausto. Qué verano. Hasta el sol, protagonista de la estación más deseada del año, pide la hora entre acusaciones de complicidad con el sanchismo. Acusar a un eclipse de social-comunista es algo que ni los más convencidos de las enormes capacidades de la derecha española vimos venir. Todos ateos hasta que la azafata señala las salidas de emergencia del avión y anuncia el despegue. Todos repitiendo que el periodismo es el oficio más hermoso del mundo hasta que te tiras unas semanas d...

  Algunos me reprochan que use el humor para criticar a Ayuso, pero esa objeción solo puede proceder de la mala fe. Los argumentos contra Ayuso son inagotables: firmó unos protocolos que condenaron a morir indignamente a 7.291 ancianos sin seguro médico privado, ha negado la existencia de un genocidio en Gaza, permite que 1.800 niños lleven cinco años sin luz en la Cañada Real, la comunidad autónoma que gobierna es la que menos porcentaje del PIB destina a la sanidad pública, se niega a climatizar los colegios públicos pese a las olas de calor, ha cerrado el bachillerato nocturno presencial en los institutos públicos, ha llamado " hijo de puta " en el Congreso a Pedro Sánchez, utiliza a las víctimas de ETA para atraer votos, su familia y su novio están implicados en casos de corrupción y negocios turbios, ha asegurado que los niños que ha cruzado la frontera en Ceuta son en muchos casos terroristas, ha cerrado las urgencias de Atención Primaria (lo cual ya ha costado varias...