carrostia

  Ahí está la tragedia de la derecha mexicana: perdieron el país, perdieron el relato y ahora también están perdiendo la credibilidad. Lo de Ayuso fue tan desastroso que terminaron contradiciéndose entre ellos mismos. Es de una enorme dimensión lo que se destapó en el HondurasGate, es la confirmación de una red internacional de injerencia y guerra sucia operando contra los gobiernos progresistas y contra cualquier proyecto que se anteponga a los intereses de Washington y la derecha internacional. Quedó exhibida la hipocresía de quienes hablan de democracia mientras protegen narcotraficantes, financian campañas de desinformación y construyen montajes mediáticos para atacar a México. La acusación contra Rocha Moya sin una sola prueba es parte del mismo libreto del “narcopresidente”, una estrategia fabricada desde 2023 con personajes vinculados al trumpismo y replicada por comentaristas, empresarios y operadores de la oposición mexicana. Por eso encajan perfectamente personaje...

  “ La visita d’Ayuso a Mèxic és una impugnació clara de la política exterior espanyola dirigida des de La Moncloa; pretén torpedinar el procés d’acostament entre els dos governs ” La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha aconseguit una vegada més –i aquest article n’és exemple– que tornem a parlar dels seus disbarats. En aquest cas, la provocació no s’ha produït només al debat públic espanyol, sinó que ha saltat, literalment, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic. Díaz Ayuso ha decidit viatjar a Mèxic per fer una gira de deu dies que ha iniciat amb un acte dissenyat per ferir totes les sensibilitats: honorar la figura del conqueridor Hernán Cortés , els ossos del qual reposen, de manera discreta i sota custòdia de l’Institut Nacional d’Antropologia i Història, en una església del Centre Històric de la Ciutat de Mèxic. No ho ha fet sola, a la seva comitiva hi ha empresaris de diferents àrees, també de la musical, com el seu amic Nacho Cano, transmutat a dir...

  Cada vez que nuestro teléfono se conecta al router de casa, algo invisible llena el aire. Son ondas de radio que rebotan contra las paredes, los muebles y las personas que habitan ese espacio. Hasta hace poco esas reflexiones se consideraban un problema, un obstáculo que degradaba la calidad de la señal. Hoy los ingenieros e ingenieras de telecomunicaciones han dado la vuelta al argumento: esos rebotes son, en realidad, una fuente de información extraordinaria. Gracias a ellos podemos encontrar nuevas aplicaciones para las redes wifi y 5G. Estas redes no solo nos conectan al mundo digital. También son capaces de percibir el mundo físico que nos rodea. Es lo que se conoce como Integrated Sensing and Communications (ISAC), que podemos traducir como “ comunicaciones y detección integradas ”. No es ciencia ficción: se trata de uno de los ámbitos de investigación más activos en telecomunicaciones y será una de las piedras angulares del futuro 6G. La analogía del radar: ver...

« Cada país fabrica els seus mites. Els aixeca, els modela i, quan convé, els mutila. Amb Gaudí, la temptació de descatalanitzar-lo és molt gran ». Cada país fabrica els seus mites. Els aixeca, els modela i, quan convé, els mutila. La temptació és universal: convertir figures complexes en estampetes inofensives. Catalunya no n’és immune. I Espanya encara menys. Per això caldrà observar amb atenció quirúrgica què passarà els pròxims mesos amb Antoni Gaudí. La visita del papa de Roma a la Sagrada Família i la celebració de l’Any Gaudí situaran l’arquitecte més universal de Catalunya sota tots els focus. Hi desfilaran institucions, governs, bisbes, acadèmics, experts i fabricants professionals de relat. Els mitjans n’aniran plens. Tothom voldrà apropiar-se’n una mica. Tothom voldrà explicar-nos qui era Gaudí. La pregunta és: ens explicaran el Gaudí real? Perquè el risc és evident. Hi ha un Gaudí que agrada molt als despatxos oficials: el geni místic, l’home auster, el creador obsessionat ...

Como sociedad, tendemos a creer que en el pasado la violencia estaba más extendida que hoy en día, resultado de las pulsiones de gentes rudas e ignorantes, incapaces de actuar de otro modo. Pero interpretarlo así nos impide comprender un aspecto fundamental: la violencia no era irracional. Al igual que ocurre en la actualidad, respondía con frecuencia a unas estrategias concretas. En la Edad Media, la guerra era un arte complejo en donde se llegó a utilizar la violencia contra las mujeres como instrumento de agresión hacia los hombres. Durante los siglos medievales, la honra de la mujer marcaba el valor del hombre y de su grupo familiar. Atacarlas a ellas, y en particular a su virginidad, significaba atacarlos a ellos. Visto así, la masculinidad descansaba en el control del grupo familiar al que uno pertenecía. Nuestra investigación ha analizado cómo, en medio de la guerra civil que destruyó el reino de Navarra al final de la Edad Media (1450 a 1521), los dos bandos en conflicto, conoc...

  Durant quatre anys, Sarajevo va ser l’infern. Entre 1992 i 1996, més d’11.000 persones van morir sota les bales dels franctiradors serbobosnis instal·lats a les colines que encerclaven la ciutat. Una tragèdia que ja coneixem. Però hi ha un episodi d’aquesta història difícil de pair. Trenta anys després, la Fiscalia de Milà investiga com un crim de lesa humanitat, sense data de caducitat, l’anomenat Sarajevo Safari. Estrangers adinerats, majoritàriament italians però de diverses nacionalitats, pagaven entre 80.000 i 100.000 euros actuals per passar el cap de setmana a les posicions de tir sèrbies i disparar contra civils indefensos com si es tractés d’una partida de caça major. No era guerra, ni ideologia, ni res que s’hi assemblés: era turisme de la mort. Una activitat d’oci macabra. El cas ha saltat a l’actualitat gràcies al periodista i escriptor italià Ezio Gavazzeni, que el novembre del 2025 va posar a mans de la justícia un dossier de 17 pàgines ple de testimonis, do...