El drac, Sant Jordi i Teseu. (Bona diada de Sant Jordi)
En reflexionar sobre llegendes i rondalles amb les seves capacitats metafòriques, impossible no recordar la lectura proposada per Bruno Bettelheim en el seu famós llibre “ Psicoanàlisi dels contes de fades ” (1976). Cert que la interpretació psicoanalítica té poc prestigi en certs ambients, però penso que és interessant reflexionar sobre les capacitats metafòriques o simbòliques de les narracions populars: hi ha alguna cosa de valuós en aquestes manifestacions que tenen a veure amb l’inconscient col·lectiu. Coneixem les revisions feministes de la llegenda de Sant Jordi, amb una dona que no necessita un cavaller per salvar-la, i la seva reescriptura en forma de la Georgina a cavall. Obvi que són relectures crítiques necessàries. Però si se’n permet, faré una altra lectura, no amb voluntat de confrontació, sinó d’aportar un altre angle de vista. Sant Jordi salva a la princesa de la mort en les urpes de la bèstia, ja que el drac demanava el sacrifici d’una donzella, cada dia, ...