carrostia

  Quan avui pensem en el Carnestoltes d’ara fa un segle, sovint ens ve al cap una imatge amable: carrers plens de disfresses, una festa popular desbordada i una societat que, per uns dies, es permetia riure d’ella mateixa. Tanmateix, si acudim a la premsa satírica del moment —i molt especialment a ‘ El Borinot’ — el mirall que se’ns ofereix és força menys complaent. El Carnaval, lluny de ser un espai d’alliberament, apareix com el reflex d’una societat cansada, decadent i permanentment disfressada. En el núm.116 d’11 de febrer de 1926 el setmanari planteja una pregunta tan simple com corrosiva: si el Carnestoltes provoca tanta saturació, potser és perquè, en realitat, no s’acaba mai. “ Serà degut perquè es fan Carnestoltes tot l’any ?”, es demana l’articulista amb pseudònim Flendi en l’article " Carnestoltes ", tot insinuant que la festa no és una excepció dins l’ordre social, sinó la seva expressió més sincera. Rostres pintats, abillaments extravagants i disfresses r...

  « Francesca Albanese és centre de les ires del president MAGA i els seus aliats, pateix el setge polític i personal per no voler corregir els seus informes sota aquesta pressió » Nacions Unides van néixer després de la Segona Guerra Mundial amb la finalitat de preservar la pau al món i vetllar pel respecte als drets humans. Van ser 50 estats els que van iniciar la proposta i actualment 193 estats del món en formen part. S’han fet propostes importants i s’han impulsat informes i mediacions que han estat fonamentals per als processos de pau, però els anys han convertit l’organització en una administració poc àgil, plena de contradiccions i amb els estats forts, els membres permanents del Consell de Seguretat, més preocupats d’interessos econòmics que de mantenir la pau al món. En conflictes oberts les Nacions Unides han encarregat a persones expertes independents -les anomenades relatories especials- activitats, informes, monitoratge... per tal de conèixer a fons les causes d...

« Si no estamos alerta no va a ser solo Rosalía la que se vista de monja con fines comerciales sino tu compañera, tu madre o tu hermana, y no precisamente para vender discos, sino para que no la quemen en una hoguera » Aterrizo en Madrid y escucho hablar sin parar de la película Los domingos, de Alauda Ruiz de Azúa. Yo vivo en Italia, patria del Vaticano, donde me han dicho cosas como « yo voy poco a misa, solo los domingos ». Pero visto que en el último año he sido fagocitada por un jubileo y un cónclave, decido que –de perdidos al río– voy a ver la película, aunque intuyo que hay algo raro en el ambiente porque no es normal que todo pase a la vez: Rosalía se viste de monja y habla de Dios, Javier Cercas se forra vendiendo libros sobre un viaje con el papa Bergoglio, el Madrid institucional celebra la Navidad invitando a cantar a un grupo de dudosa calidad musical pero fervor indiscutible llamado Hakuna y una serie tan alejada de la religión como Machos Alfa incluye en su última tempo...

« La vaga educativa mostra que el tecnocratisme de la governança, la simple gestió del dia a dia, no respon amb garanties als grans reptes que esperen, com el de l’ensenyament » Els esdeveniments s’han posat d’acord en poques setmanes per posar damunt la taula tots els grans reptes que arrossega la societat catalana, de l’estructura ferroviària a la planificació del territori, del fenomen migratori a l’habitatge. Ara li ha tocat el torn a l’escola, amb la vaga educativa d’aquest dimecres, que ha tingut un seguiment rellevant. Una protesta legítima, perquè només els mestres saben què hi ha a les aules, les dificultats que afronten i les condicions precàries en què es troben en el dia a dia. L’escola ja ha trucat a la porta de les urgències nacionals diverses vegades. De la migradesa dels recursos als resultats preocupants de l’informe PISA, hi ha la necessitat de repensar el model de manera integral. L’ensenyament requereix un ordre compartit amb tots els agents del món educatiu, amb un...

La lucha contra la ultraderecha y el neofascismo no se gana con grandes alianzas abstractas ni con frentes amplios diseñados desde arriba. Se gana desde lo local, desde la cercanía, desde proyectos que la gente sienta como propios, la trinchera del barrio, el desahucio que se para, el abuelo al que se acompaña, la cultura que se defiende o el macropelotazo urbanístico que se frena. Solo donde haya comunidad política real, se podrá frenar a la ultraderecha. Conformar poder local, es casi el único camino. Lo cual no significa renunciar a alianzas estatales y luchas más globales. Significa replantearlas. Primero hay que construir fuerza real en cada territorio. Después, desde esa pluralidad soberana, ya se articularán acuerdos para gobernar en Madrid si hace falta. Pero no al revés: empezando por la unidad estatal esperando que luego baje al territorio. Ese es justo el camino que nos ha traído hasta aquí. Vuelve el mantra mil veces abanderado tras cada derrota electoral: que el gran probl...

  La respuesta corta es que sí puede ser válida, pero bajo condiciones muy estrictas para no ser declarado improcedente por defectos de forma. Aunque el Estatuto de los Trabajadores exige una comunicación por escrito, la jurisprudencia actual en España ha evolucionado para aceptar el email en ciertos casos. La comunicación del despido por correo electrónico puede considerarse válida aunque se envíe a una dirección personal no habitual y sin consentimiento expreso, siempre que el trabajador acceda efectivamente a su contenido en un plazo razonable. La validez de un despido comunicado por correo electrónico en España depende actualmente del cumplimiento de ciertos requisitos de recepción y de la interpretación judicial, que ha mostrado avances significativos a principios de 2026.   Validez según la jurisprudencia actual (2026) Aceptación judicial:  El Tribunal Superior de Justicia (TSJ) del País Vasco ha validado recientemente (enero de 2026) despidos comunicados por email ...