Entradas

El PSC guanyarà perdent: el vot refugi contra el feixisme neoliberal d’Orriols.

Imagen
El primer baròmetre del CEO d’aquest any havia de sortir al març i va arribar al juliol. Problemes de contractació, va explicar la casa: l’administració no aconseguia adjudicar l’enquesta encarregada de mesurar-ne el desgast. Vuit mesos sense sondeig, els mateixos en què Aliança Catalana ha passat de l’empat amb Junts a l’avançament fulgurant per la dreta, que es queda amb uns 16-18 diputats mentre el feixisme nostrat ja se situa entre els 23-25 diputats. En els últims temps l’estratègia suïcida de Junts ha estat decidir que la manera de frenar-los és assemblar-s’hi en immigració i seguretat, la llei de multireincidència per bandera. Quan el menú ofereix l’original, la còpia surt cara. El lideratge remot de Carles Puigdemont està portant el vehicle posconvergent al sinistre total, i no serà sorprenent si en els mesos entrants alguns dels seus càrrecs orgànics aprofiten per « canviar-se» de bàndol. ERC, mentrestant, puja: dels 20 diputats del 2024 a una forquilla de 24-26, i consolida ...
Publicar un comentario
Leer más

El saqueo de los símbolos: de la invención de la tradición al populismo reaccionario.

Imagen
  El historiador Eric Hobsbawm explicó magistralmente este proceso en Nación y nacionalismos desde 1780. Frente a la idea romántica de que las naciones existen desde tiempos inmemoriales, Hobsbawm mostró cómo estas son construcciones históricas relativamente recientes, vinculadas al desarrollo del capitalismo industrial, la expansión de los Estados modernos y la necesidad de generar lealtades colectivas entre poblaciones cada vez más amplias. Para construir una nación no bastaban fronteras, instituciones o ejércitos. Hacían falta emociones. Hacían falta relatos. Hacían falta símbolos capaces de producir un sentimiento de pertenencia. Y esos símbolos, en gran medida, se extrajeron de las culturas populares. Las canciones campesinas, las fiestas locales, los bailes regionales, los trajes tradicionales o las lenguas vernáculas fueron recopilados por intelectuales, folkloristas y funcionarios estatales que los transformaron en expresiones de una supuesta esencia nacional. L...
Publicar un comentario
Leer más

Rajoy i el racisme de la puresa blanca

Imagen
«(Francia) Tiene (…) una plantilla de altísimo nivel. Eso sí, sin franceses.» Mariano Rajoy, El Debate, 10 de juliol de 2026 Hi ha frases que envelleixen malament. Unes altres, diferents, neixen ja velles, molt velles, però sense proposar-li-ho condensen en poques paraules molts segles d’història, de racisme i supremacisme colonial europeu. Mariano Rajoy, ex president del govern d’Espanya, va escriure l’altre dia aquestes paraules que apareixen més amunt sobre la selecció francesa i no fa falta acudir a cap arxiu colonial, ni tampoc investigar els fons de cap museu d’història, per a llegir en elles l’imperialisme blanc europeu i entendre a l’interior de les seves lletres com continua funcionant, avui com ahir, el racisme. A vegades, n’hi ha prou amb llegir el testimoniatge que va publicar amb nosaltres el periodista cubà exiliat a Barcelona, Abraham Jiménez Enoa, per a sentir l’horror que provoca la dimensió quotidiana del racisme als nostres carrers, comerços, comunitats, ...
Publicar un comentario
Leer más

¿Qué aprendimos de Weimar? De los elefantes y de las habitaciones

Imagen
  No que estemos repitiendo los años treinta, sino que seguimos creyendo que las democracias mueren de golpe. Weimar sin abuso analógico, pero también sin complacencia: las democracias no se hunden solo cuando llegan sus enemigos, sino cuando sus defensores dejan de creer que merece la pena sostenerlas. Hay advertencias que cumplen su función no porque sorprendan, sino porque ordenan lo que muchos perciben de forma dispersa. Hace unos meses, Aitor Esteban pronunció una de ellas ante el Partido Demócrata Europeo. Recordó que la democracia liberal “ no es perfecta, pero es el mejor de los sistemas existentes ”, y añadió que hay que defenderla “ sin complejos, pero también sin ingenuidad ”. Quienes quieren destruirla, dijo, ya no se esconden. La frase merece algo más que una adhesión cortés. En un tiempo en que la palabra democracia se invoca con demasiada facilidad y se practica con demasiada fatiga, Esteban situó el debate en el punto correcto: la democracia liberal no es un...
Publicar un comentario
Leer más

El Tour: alcaldes, paisatges, banderes i Mossos

Imagen
El Tour de França és un dels principals esdeveniments esportius del món; té també importants repercussions socials i econòmiques, tot i que, alhora, és un gran negoci i ja es comença a posar en qüestió el seu impacte mediambiental. Tanmateix, la població de Catalunya s’ha bolcat massivament en la cursa i han estat milers els ciutadans i ciutadanes que s’han situat als vorals de carreteres i carrers per veure passar la caravana publicitària i els ciclistes. Bienvenido, Mister Marshall? Quan, d’aquí un temps, es vulgui destacar una realització significativa del mandat de l’alcaldessa Ada Colau a Barcelona és molt probable que es citin les super-illes. Quan s’intenti ressaltar algun aspecte de l’etapa de l’alcalde Collboni costarà molt trobar res i s’haurà de recórrer a recordar que mentre ell era alcalde el Tour va sortir de Barcelona. Collboni i altres alcaldes i alcaldesses han recordat una mica el paper de l’alcalde interpretat per Pepe Isbert a la vella pel·lícula de Luis García Berl...
Publicar un comentario
Leer más