L’esperança de Berlinguer
L’estiu de 2024 vaig escriure a La Vanguardia un article on mostrava la meva preocupació perquè a Itàlia, la meva segona pàtria, començava a notar el naixement de la desmemoria pel passat recent doncs durant aquells mesos no s’havia commemorat prou el centenari de l’assassinat del socialista Giacomo Matteotti i els quaranta anys de la sobtada mort d’Enrico Berlinguer. Per sort, en relació a aquest darrer, els meus temors no es confirmaren, tan sols calia esperar, doncs les coses ben fetes requereixen temps. Primer arribà la pel·lícula Berlinguer: la grande ambizione, on es repassen els anys on el secretari general del PCI lluitava per a assolir el compromesso storico amb Aldo Moro, líder de la Democràcia Cristiana, i ara he pogut veure el molt bon documental Berlinguer, a love story, dirigit per Pierpaolo Farina. La peça comença amb el fatídic míting de Pàdua de cara a les europees de 1984, el malestar mentre parlava i la mort a l’hospital, adéu a l’home i naixement d’un mite...