Entradas

Les piscines municipals com palaus del poble

Imagen
En un article recent publicat a El Crític, la periodista Elena Parreño es feia ressò de l’estratègia que alguns municipis catalans estan seguint en relació amb l’establiment de quotes diferenciades d’accés a les seves piscines municipals. Mitjançant un pagament diferent entre les persones empadronades al municipi i aquelles que no ho estan, els ajuntaments d’aquestes localitats acaben generant marcades dinàmiques de segregació en el gaudi d’aquests equipaments tan necessaris en el moment actual. El catedràtic de ciència política de la Universitat de Girona Quim Brugué apunta, fins i tot, que podria tractar-se d’una mesura discriminatòria envers contextos socioeconòmics propers però empobrits. És a dir, a través de l’establiment d’aquesta entrada diferenciada, localitats com Matadepera, Sant Vicenç dels Horts, Cornellà del Terri, Tiana o Montgat seleccionarien, en certa manera, els usuaris de les seves instal·lacions. Es tractaria, així, de generar espais lliures de veïns pobres d’altre...

¿Por qué cuando estamos junto al mar nos apetece comer cosas saladas?

Imagen
Hay escenas que parecen formar parte de una memoria compartida: una mesa frente al mar y una bebida fría acompañada de aceitunas, patatas, frutos secos, sardinas, tortilla o una ración de calamares. A veces ni siquiera tenemos mucha hambre, pero el ambiente parece empujarnos hacia lo salado. ¿Es solo costumbre? ¿Responde a una necesidad del organismo? ¿O el mar despierta de algún modo el apetito por la sal? El cuerpo también habla: sudor, sodio y sed El primer sospechoso es el sudor. En la playa caminamos, nadamos, jugamos, tomamos el sol y, aunque la brisa lo disimule, perdemos agua y electrolitos. Entre ellos se encuentra el sodio, esencial para mantener el equilibrio de líquidos, transmitir impulsos nerviosos y permitir el funcionamiento muscular. Cuando el organismo detecta una pérdida importante de ese nutriente, puede activar mecanismos que favorecen la búsqueda de sal. Esto no significa que cada antojo de patatas fritas sea una señal urgente del cuerpo. La mayoría de las persona...

Materialitzar l’esperit de “la Masia”?

Imagen
Una Catalunya amb polítics, militants i votants “competents”, podria jugar amb equip propi a Europa, al mon 2010: 8 jugadors del Barça. 6 formats a la Masia. Espanya campiona del mon. 2026: 8 jugadors del Barça. 6 formats a la Masia. Espanya campiona del mon. També en futbol, Catalunya contribuent de Espanya. España guanya gracies a Catalunya.  No sabem si hauria guanyat sense Catalunya, però és un fet coincident.  No és la única contribució. Hi ha altres molt més importants i transcendents. Catalunya: major concentració industrial del sud d’Europa. Principal font de riquesa productiva. La UE, la situa en una de les “bananes” generadores de riquesa i potencial de futur. 25% de totes les exportacions. Gairebé 20% del PIB.  Espoli anual de uns 20.000 milions de €. L’acumulat, segons Niño Becerra,  300.000 milions. N’hi  ha molt més. Com afecta tota aquesta aportació a Espanya? Li permet estar en un lloc molt alt de la “ classificació ” que no gaudiria sense Catalu...

¿CÓMO SE PUEDE DECIR AHORA EN TELEAYUSO QUE EN MADRID HIZO SIEMPRE CALOR?

Imagen
En un informativo especial de la tele de Ayuso, Telemadrid, un periodista de avanzada edad criticó al presidente del Gobierno, según dispone su jefa la frutera, por utilizar la terminología " emergencia por el cambio climático " para tratar de hacer frente a los incendios que están calcinando gravemente a la Sierra Oeste de Madrid. " No hay cambio climático, dijo, lo que hay es irresponsabilidad ". Tildó de fanáticos a los ecologistas y empleó argumentos tales como: “ Los que tenemos una cierta edad sabemos que en Madrid ha hecho calor siempre, yo no he visto un agosto a 27ºC nunca, es mentira esto ”. Como lo dijo en una tertulia de esas tan plurales que luce el canal, sus compañeros de mesa apostillaron: “ Los 40ºC son míticos en Madrid de todos los veranos, de toda la vida ”.  “ Y en Andalucía ni te cuento, yo que soy andaluz ...”, añade otro de los tertulianos. La tele de Ayuso la integran sus fieles negacionistas de lo que la ciencia viene investigando y manifes...

La vergonya d’Europa: el Govern espanyol empara la rebel·lió d’un Suprem ancorat en el franquisme

Imagen
Fer bondat ens costa molt car, segueix la repressió, augmenta l’espoli fiscal i cada dia més espanyolitzats. La decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de validar la llei d’amnistia deia una veritat incòmoda a la cara de l’Estat espanyol. Tanmateix, la reacció de la cúpula judicial de Madrid ha estat la prevista: una insubmissió oberta, arrogant i antidemocràtica. Que el Tribunal Suprem es negui a acceptar la sentència europea no és un fet aïllat; és la demostració palpable que la transició mai va arribar a les sales de justícia, on el dret es retorça per motius polítics. L’aberració que estem vivint té un responsable clar: el govern espanyol. La Moncloa s’ha omplert la boca de progressisme i diàleg, però ha estat absolutament còmplice de mantenir una judicatura totalment contaminada pel llegat franquista. No han fet absolutament res per fer neteja, ni per reformar un sistema de tria de jutges dissenyat per perpetuar el búnquer reaccionari. Consentir el seg...

Ni guerra entre hermanos ni conflicto inevitable: historiadores desmontan el revisionismo franquista 90 años después del golpe

Imagen
El 18 de julio de 1936 se inicia la Guerra Civil y 'Público' aprovecha este aniversario para conversar con expertos sobre la persistencia de relatos falsos que perpetúan el blanqueamiento del franquismo. El 18 de julio de 1936, el fracaso de un golpe de Estado militar contra la República da lugar a tres años de conflicto armado. En El holocausto español, el historiador Paul Preston cifra en 300.000 los muertos en ambos bandos en el campo de batalla. El autor cifra en unas 150.000 las víctimas mortales de la represión fascista durante la guerra y la inmediata posguerra. Unos 20.000 republicanos fueron ejecutados tras el final de la contienda, a los que añade muchos más fallecidos por hambre, enfermedades, trabajos forzados y las condiciones de las cárceles franquistas. Muchos continúan ocho décadas después en cunetas y fosas comunes. Noventa años después, historiadores y académicos siguen enfrentándose a aquellos que niegan los hechos tal y como ocurrieron y tratan de difundir ...

Orriols y Rahola

Imagen
  Varios analistas y medios han señalado en los últimos años un fenómeno sorprendente, la coincidencia de marcos discursivos entre Sílvia Orriols, líder de Aliança Catalana y referente de la extrema derecha identitaria y xenófoba, y Pilar Rahola, figura mediática históricamente vinculada al soberanismo liberal. A pesar de provenir de tradiciones políticas aparentemente opuestas, comparten posiciones que, según fuentes consultadas -entre ellas el libro de Xavier Rius Sant, Aliança Catalana: els nostres ultres– revelan una sintonía ideológica más profunda de lo que podría parecer. Estas coincidencias no son anecdóticas, sino que responden a un relato común sobre inmigración, identidad y geopolítica que ha ido ganando espacio en el debate público catalán. Una de las coincidencias más destacadas es su defensa explícita del gobierno de Benjamin Netanyahu, incluso en momentos en que organismos internacionales han denunciado crímenes de guerra y violaciones de derechos humanos en Ga...