carrostia

  És possible que tota la premsa d’un país sigui de dretes? Poden les actuals rectificacions d’algunes empreses periodístiques per aproximar-se a posicions conservadores conduir a una homogeneïtzació cada vegada més rígida de l’oferta informativa? Un es veu temptat a dir que sí, però s’adona que aquesta homogeneïtzació ja s’ha produït fa temps. El panorama de la informació al nostre país consisteix, llevat d’algunes excepcions menors, a oferir una agenda d’actualitat extremadament uniforme en la qual tot el que es refereix passa per un llit de Procust cada vegada més estret. ¿Un país tan divers com el nostre cap en un contenidor informatiu tan limitat? A la llum del que reflecteixen les decisions de les empreses periodístiques, sembla que sí. Però la realitat ho nega, si atenem a el que succeeix al nostre voltant i ho mirem sense les ulleres mediàtiques. Aquestes ulleres no són espontànies ni automàtiques, estan col•locades per un entramat estamental generat a Madrid al q...

El 15 de junio de 1977 se celebraron las primeras elecciones presuntamente libres y democráticas desde aquellas del 16 de febrero de 1936, celebradas cuarenta y un años antes, cuyo resultado no fue aceptado por los militares golpistas ni por la derecha más cavernaria. Aquella negativa desembocó en un sangriento golpe de Estado, una guerra civil y la instauración de un régimen represivo y genocida que se prolongó durante casi cuarenta años. Viví en Ibiza hasta el 13 de marzo de 1977 y, aunque ya no estaba allí cuando llegaron las elecciones, mis compañeros, amigos y familiares me contaron con todo lujo de detalles lo sucedido antes y después de aquellas elecciones. En vísperas de los comicios, la mujer del director del hotel sufrió una transformación casi milagrosa. Ella, que jamás se dirigía a los trabajadores si no era para dar órdenes secas y cortantes —muchas veces capaces de provocar más caos que organización—, comenzó de pronto a mostrarse cercana, afable y casi maternal. Aparecía...

  En 2016, unas obras de rehabilitación en la calle del Riu Galligants de Girona, en España, dejaron al descubierto trece tumbas medievales. Ocho de ellas no respondían al ritual cristiano: las fosas eran más estrechas y profundas, cubiertas con alineaciones de piedras y baldosas, y los cuerpos yacían sobre el lado derecho, con los miembros semiflexionados y el rostro orientado al suroeste, hacia La Meca. Se trataba de enterramientos islámicos situados cronológicamente entre los siglos VIII y X, los primeros identificados biológicamente en Cataluña. Casi una década después, un equipo multidisciplinar de arqueólogos, antropólogos y genetistas de la Universidad Complutense de Madrid y la Universidad Autónoma de Barcelona hemos publicado el primer estudio genético de esta comunidad. Los resultados no solo confirman la presencia musulmana en la antigua Djarunda –actual Girona–, sino que permiten caracterizar, por primera vez, quiénes eran y de dónde procedían algunos de los ind...

  El corporativisme de la cúpula judicial fa que l’obertura d’un procés d’expedient a un jutge esdevingui un fet del tot insòlit. Per això, crida l’atenció que al jutge Juan Carlos Peinado n’hi hagin obert un pel cas de Begoña Gómez. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) estudia expedientar-lo per insinuar que els escortes de la dona del president espanyol, Pedro Sánchez, podrien ajudar-la a fugir d’Espanya. L’òrgan va reunir la seva comissió permanent dilluns passat i va acordar obrir un expedient sancionador al magistrat amb quatre vots a favor, quatre en contra i el vot de qualitat de la presidenta Isabel Perelló, que és qui va proposar la sanció. Ja fa mesos que les decisions del jutge Peinado aixequen polseguera, però l’última ha estat la gota que ha fet vessar el got. Dissabte passat, el magistrat va fer pública una interlocutòria que ha desfermat una autèntica tempesta judicial i política. Peinado va obrir judici oral a Gómez i va decretar mesures cautelars, e...

  La CUP va entrar al Parlament el novembre de 2012 amb tres diputats —David Fernàndez, Georgina Rieradevall i Quim Arrufat— i un perfil d’independent que feia bandera de la disciplina assembleària. El 2015 va arribar al seu sostre amb deu escons. Des d’aleshores, muntanya russa descendent: quatre diputats el 2017, nou el 2021, i de nou quatre el 12 de maig de 2024. Els anticapitalistes van perdre més de la meitat dels escons que havien guanyat en els comicis anteriors, i no van aconseguir representació a les demarcacions de Lleida i Tarragona. Tampoc es van posicionar com a primera força en cap municipi, fet que contrasta amb el 2021, quan ho havien sigut en cinc municipis. L’any anterior ja havien perdut la representació al Congrés i la força municipalista que els caracteritzava des dels inicis. Les raons de la davallada es poden llegir en cinc capes: La primera és de cicle polític . La CUP va créixer com a vector de la radicalitat del procés, nodrida de la mobilització 2...