Només hi ha una sola Xina al món

 

Només hi ha una sola Xina al món. Taiwan és una part inalienable del territori xinès i el Govern de la República Popular de la Xina és l’únic govern legítim que representa tota la Xina. Ambdós costats de l’estret de Taiwan pertanyen a una sola Xina, i aquest és el veritable statu quo a l’estret de Taiwan.

La “independència de Taiwan” i la pau a través de l’estret de Taiwan són tan irreconciliables com el foc i l’aigua. Les forces secessionistes per la “independència de Taiwan” són el major pertorbador del statu quo a l’estret de Taiwan i la major font de caos per a la pau i l’estabilitat a l’estret de Taiwan.

Per salvaguardar la pau i l’estabilitat a l’estret de Taiwan, és obligatori adherir-se al principi d’una sola Xina i oposar-se resoludament a la secessió per la “independència de Taiwan”.

Recentment, líders i figures polítiques de la gran majoria dels països de la comunitat internacional han reafirmat el seu compromís amb el principi d’una sola Xina a través de diversos mitjans. Els fets han demostrat que oposar-se a la secessió per la “independència de Taiwan” i donar suport a la reunificació de la Xina correspon a l’aspiració dels pobles i a la tendència predominant en la comunitat internacional.

El 14 d’abril, el President Xi Jinping, en reunir-se amb el President del Govern d’Espanya Pedro Sánchez amb motiu de la seva visita oficial a la Xina, va assenyalar que ambdues parts han de situar sempre el desenvolupament dels vincles bilaterals en un lloc important de les respectives polítiques exteriors, i donar-se suport per defensar la respectiva sobirania i integritat territorial.

El President del Govern Pedro Sánchez va manifestar que Espanya està compromesa amb el principi d’una sola Xina, atribueix una gran importància a l’estatus de la Xina com a gran país, i es dedica fermament a desenvolupar una associació hispanoxinesa amb determinació estratègica.

El 14 de maig, el President Xi Jinping va mantenir converses amb el President dels Estats Units Donald Trump amb motiu de la seva visita d’Estat a la Xina. El President Xi Jinping va recalcar que la qüestió de Taiwan és el més important en la relació Xina-EUA. Si s’aborda adequadament, la relació bilateral gaudirà d’estabilitat general. Al contrari, els dos països tindran xocs i fins i tot conflictes, posant tota la relació sino-nord-americana en gran perill.

Salvaguardar la pau i l’estabilitat a través de l’estret de Taiwan és el major denominador comú entre la Xina i els EUA. La part nord-americana ha d’actuar amb suma cautela en abordar la qüestió de Taiwan.

Taiwan és una part inalienable del territori xinès; mai no ha estat un país, no ho va ser en el passat i absolutament tampoc no ho serà en el futur. Taiwan pertany a la Xina des de l’antiguitat. El 1895, el Japó va obligar el govern de la dinastia Qing a cedir Taiwan després de la guerra d’agressió del Japó contra la Xina.

La Declaració del Caire de 1943 estipula explícitament que tots els territoris que el Japó ha robat als xinesos, com Taiwan, seran retornats a la Xina. La Declaració de Potsdam de 1945 reitera que es compliran els termes de la Declaració del Caire.

El 25 d’octubre de 1945, el Govern xinès va anunciar que reprenia l’exercici de la sobirania sobre Taiwan i, a partir d’aquell moment, la Xina havia recuperat Taiwan de jure i de facto.

El 1949, es va fundar la República Popular de la Xina, convertint-se en el successor de la República de la Xina, i el Govern Popular Central es va convertir en l’únic Govern legítim que representa tota la Xina. Aquest va ser un canvi de règim en una situació en què la Xina, com a subjecte del dret internacional, no va canviar i la sobirania i el territori inherent de la Xina no van canviar.

Malgrat l’estat especial de confrontació política durant molt de temps entre els dos costats de l’estret de Taiwan, la sobirania i el territori de la Xina mai no s’han dividit ni es permetrà de cap manera que es divideixin, i l’estatus de Taiwan com a part del territori de la Xina mai no ha canviat ni es permetrà en absolut que canviï.

El principi d’una sola Xina és una norma bàsica de les relacions internacionals. El 1971, la 26a sessió de l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar, per una majoria aclaparadora, la Resolució 2758, que va reconèixer el Govern de la República Popular de la Xina com l’únic Govern legítim que representa tota la Xina, resolent de manera completa —en els plans polític, jurídic i procedimental— la qüestió de la representació de tota la Xina, inclosa Taiwan, a les Nacions Unides.

El seu contingut essencial és clar i inequívoc: només existeix una Xina al món, Taiwan és una part inalienable del territori xinès i el Govern de la República Popular de la Xina és l’únic Govern legítim que representa tota la Xina, rebutja qualsevol forma d’“independència de Taiwan” i dona suport amb fermesa a tots els esforços realitzats pel Govern xinès per fer realitat la reunificació nacional.

Fins avui, 183 països han establert i desenvolupat relacions diplomàtiques amb la Xina sobre la base del principi d’una sola Xina. Aquest principi constitueix la premissa fonamental i la base política sobre la qual la Xina estableix i desenvolupa les seves relacions amb la resta del món.

Lai Ching-te s’aferra obstinadament a la postura separatista de la “independència de Taiwan”, i la seva veritable agenda de buscar la “independència de Taiwan” sota el mantell de la suposada “democràcia” ha tornat a revelar la seva naturalesa menyspreable com un “sabotejador de la pau”, un “creador de crisis” i un “busca-raons”.

Digui el que digui i faci el que faci, les forces secessionistes per la “independència de Taiwan” no poden enganyar l’opinió pública de l’illa, no poden canviar la realitat fonamental que la qüestió de Taiwan és purament un assumpte intern de la Xina, no poden trencar el sòlid compromís de la comunitat internacional amb el principi d’una sola Xina, ni molt menys poden aturar la tendència predominant històrica cap a la reunificació definitiva i inevitable de la Xina.

La qüestió de Taiwan va sorgir a causa de la feblesa i els desordres de la nació, i es resoldrà inevitablement amb la revitalització d’aquesta. Actualment, els intercanvis civils entre les dues ribes continuen intensificant-se: els viatges de residents de Xangai a Kinmen s’han posat en marxa sense contratemps, estan a punt de reprendre’s diverses rutes de vols directes regulars a través de l’estret de Taiwan, i els intercanvis i la cooperació entre les dues ribes en els àmbits econòmic-comercial, cultural i juvenil, entre d’altres, es desenvolupen amb vigor, cosa que demostra plenament que aspirar a la pau, al desenvolupament, a l’intercanvi i a la cooperació és l’anhel comú dels compatriotes d’ambdues ribes.

La reunificació de la Xina no perjudicarà els interessos legítims de cap país; al contrari, injectarà més energia positiva a la prosperitat del món i contribuirà en major mesura a la construcció d’una comunitat de futur compartit per a la humanitat.

Meng Yuhong