Què estàs llegint ara?

 Potser a alguns lectors els pot semblar inversemblant, però els asseguro que hi va haver un temps que en les reunions entre familiars i amics que tenien una certa formació acadèmica, s’acostumava a formular aquesta pregunta: i ara què estàs llegint?

Era una manera intel·ligent d’iniciar una conversa, ja què es donava per suposat que l’interlocutor no romandria callat i, amb un somriure de complicitat ben guanyada, contestaria dient el títol i l’autor del llibre que havia acabat aquell cap de setmana, o que tenia mig començat sobre la tauleta de nit.

Naturalment, també podia donar-se el cas que aquest interlocutor no estigués llegint cap mena de llibre en aquells moments, que estigués passant per un temps de silenci llibresc, però en aquest cas la pregunta sovint li servia d’esperó per tornar a incorporar-se a la societat de lectors de la qual havia format part.

Si el llibre llegit o tot just començat era una novel·la, tant podia tractar-se d’una obra clàssica (Madame Bovary, de Flaubert, Els papers pòstums del club Pickwick, de Dickens, o La Regenta, de Clarín) com d’una obra moderna que, passats uns anys,  ha esdevingut també clàssica (El Camino, de Delibes, El cuarto de atrás, de Martín Gaite, o El Quadern gris, de Josep Pla).

Alguns lectors tampoc no s’ho creuran, però en aquells temps les gents que es feien aquestes preguntes també llegien, amb aprofitament, llibre de poemes, com per exemple Campos de Castilla d’Antonio Machado, Poeta en NovaYork, de Lorca, o Cementiri de Sinera, de Salvador Espriu.

En més d’una ocasió succeïa que el llibre pel qual es preguntava ja havia estat llegit per aquell que formulava la pregunta, però en tot cas aquella conversa iniciada servia per despertar la curiositat  de tots dos -del que preguntava i del que contestava- per les lectures de cadascú.

Una conversa que, si anava acompanyada d’una copa de conyac o d’un got d’aquells llargs de whisky amb gel, podia allargar-se tota la nit.

Actualment son moltes més les persones que tenen una formació acadèmica similar a la que tenien els lectors citats, però, ai!, en les seves reunions amb familiars i amics, les preguntes sobre les lectures de cadascú gairebé han desaparegut i, sovint, han estat substituïdes per altres relatives a les sèries televisives o que s’emeten per les plataformes de pagament que ens envolten i que, com les sirenes de l’Eneida, no paren de cantar-nos les seves músiques traïdores.

O sigui, que en comptes de  tu quin llibre estàs llegint, la pregunta és tu quina sèrie estàs veient.

Ah!, i en la tauleta de nit d’aquests contemporanis nostres, en comptes d’un o diversos de llibres començats i, algun cop, subratllats, acostuma haver-hi un o dos telèfons mòbils, no fos cas que, durant la nit, ens truqui qualsevol trucador.

Els lectors que, com l’autor, siguin o hagin estat uns contumaços cinèfils, no poden estar en contra de totes les sèries televisives o que s’emeten per les plataformes de marres; sense anar més lluny, hi ha sèries espanyoles i catalanes de pocs capítols, com ara Hierro o In Vitro que són molt recomanables, per no parlar d’aquelles altres, en general americanes, que s’han erigit com a referents i que han donat lloc a diverses seqüeles (Los Soprano, El ala Oeste de la Casa Blanca).

Cal preguntar-se, no obstant, si la visió i el consum diaris de diferents capítols d’una sèrie televisiva o plataformesca, no es incompatible amb la lectura setmanal d’una bona novel·la.

La resposta, naturalment, no pot ser altra que un “depèn”: si el consum d’imatges ocupa, d’una manera indiscriminada i aclaparadora, la major part del temps lliure del pacient consumidor, aquest ja no tindrà temps per la lectura, que serà substituïda per missatges curts i mal girbats a través del mòbil.

En canvi, si el consum d’imatges és moderat i selectiu, si cadascú veu les imatges que vol i no les que la constant i insistent propaganda dels mitjans ens proposa, la lectura de bons llibres (no, per favor, dels best sellers de qualsevol Sant Jordi) pot convertir-se en una veritable afició que duri tant com la pròpia vida.

Cap dia sense llegir, cap dia sense una lectura que ens aprofiti.

Eladi Crehuet