Hi ha algú més?

Un acudit conegut.
Un excursionista cau per un precipici.
Aconsegueix subjectar-se.
Demana auxili.
Ningú contesta.
Una veu, diu ser Déu, li aconsella: “Deixa’t caure; un àngel et portarà a un lloc
segur”.
L’accidentat pensa uns segons i crida: “Bé, gràcies, però… Hi ha algú més?”.
Què ofereix el present?
Com a consultor aplico benchrmarking: “Seguir als qui van davant, ho fan
millor, per a copiar-los, superar-los”.
Mai als qui ho fan pitjor.
No sé què llançarà una auditoria sobre les autoritats espanyoles.
Molt demostrarà què, des de fa anys una molt negativa gestió econòmica,
política, de planificació, aplicació de recursos… Alemanya, els Països Baixos,
qualifiquen de “cigala” a Espanya.
Després del 2008, ells van disminuir el seu deute.
Espanya l’augmentat constantment.
Hi ha “balafiament” de recursos en infraestructures inútils, subvencions sense
control, formació inaplicable, rescat a la banca.
Supera els 162.000 milions d’euros.
Comparem estructures polítiques i els seus resultats.
No hi ha euros.
Se’n va a “Càritas” d’Europa demanant auxili.
Tot publicat.
La immensa majoria desconeix la magnitud i gravetat creixent de la situació
econòmica espanyola.
I això sense pandèmia!
Mentre això succeïa, succeeix, polítics i votants dividits i “al marge”.
Perjudica moltíssim a “tots” els habitants de Catalunya.
I la “cultura” política?
Més aspectes molt preocupants. La “cultura” excel·lent exigeix tres requisits:

Projecte comú, autoexigència, perseverança.
No es donen en la política espanyola ni en la catalana.
Existeixen: cultura, subcultures, etc.
La realitat ofereix “contracultures” excloents: Partits, mitjans, critiquen
feroçment. A Catalunya hi ha partits i votants orientats a la independència i
prosperitat.
Altres: Retrògrads i dependents.
S’ha comparat a Espanya amb el Titànic.
La pandèmia agreuja la mala gestió.
En el pont de comandament hi ha permanent confrontació.
Com entre els passatgers.
Se salven, i amb “honors”!
La “tripulació” sanitària, molts serveis.
Ens imaginem al personal sanitari discutint per partidisme, ideologia?
Un magnífic exemple ignorat pels polítics.
El present: Espanya criticada pel New York Times per la seva gestió mentre
lloa a Catalunya per la seva.
També: The Daily Telegraph, The Guardian, Le Monde, Bloomberg, l’OMS…
Improvisació, centralització negativa, falta de coordinació.
Es pidolen recursos.
L’FMI avisa de l’impacte.
I el futur?
Imprevisible per l’evolució de la pandèmia, de les conseqüències internacionals
en economia, política, relacions interestatals…
Previsible perquè, a Espanya, la gestió eficaç “ni està ni se l’espera”.
Hi ha 5 funcions bàsiques a nivell dirigent.

PREVEURE ; ORGANITZAR ; DECIDIR ; COORDINAR ; CONTROLAR
Què suggereixen els fets i resultats objectius?
Hauria d’estar consensuant el millor contingut a aquestes funcions
irrenunciables.
Succeeix? No!
S’hauria d’elaborar “ja” un pla estratègic “postpandèmia” que afrontés com
“reparar” els enormes desperfectes fins a arribar a la “normalització”, expansió.

Es parla d’això? No!
Potser ho intenta el “pacte de la Moncloa 2”.
Serà possible, realment funcional i amb Catalunya?
És la principal font de riquesa productiva, exportadora, etc. però la seva
experiència de compliment dels acords amb Espanya no és gens motivadora.
S’intenta marginar els seus vots.
No les seves imprescindibles aportacions econòmiques.
Això a afecta negativament a tots els catalans.
De nou conflicte Espanya-Catalunya?
Governants i experts catalans i espanyols, en desacord.
Catalunya: Rigor, màxima prevenció.
Com els països referents minimitzant efectes.
També tenen fallades.
Espanya: Impedeixen “tancar”, mantenir confinament.
Qui protegeix millor la salut?
Montoro: “Catalunya traurà a Espanya de la crisi”.
Se subordina, ignora, menysprea, a Catalunya, als catalans.
Se’ls exigeix obediència.
I no sols en l’econòmic, polític.
Com qualificar el tracte judicial als seus presos polítics, governants, societat
independentista?
Si fins ara era imprescindible la seva aportació econòmica, què serà en el
futur?
Què s’imposarà a tots els habitants de Catalunya en aquest intent de “pacte de
la Moncloa 2”?
Ningú a l’estat espanyol intenta incorporar, voluntàriament i satisfactòriament,
als milions d’independentistes.
Només utilitzar-los.
Hi ha perspectiva, rigor, tacte? No!
Són factors que distingeixen als dirigents “excel·lents”.
Absència total. I ara?
La pandèmia és aquí.
Espanya ha malgastat recursos, s’endeuta per sobre de les seves possibilitats,
no té projecte comú, s’enfronta en lluites partidistes.

No té reserves.
Fallida sistèmica?
No es preparava per a un futur que ja ha arribat.
Voltaire va dir: “La política és el camí perquè homes sense principis (podríem
dir ‘competències’) dirigeixin a homes sense memòria (o sense informació)”.
El “futur” serà molt diferent (P. Drucker), pitjor.
Circula una frase: “Greu és que la solució ha de venir dels qui han creat els
problemes”.
No tot però sí que són responsables de preveure, gestionar.
Espanya cau.
La fan caure els seus dirigents.
Catalunya pot remuntar.
Què faran els polítics i votants catalans?
Joan Manzano