El Washington Post no farà cap més ‘Watergate’

 L’any 2013, Jeff Bezos, l’amo d’Amazon i un dels homes més rics del món, va comprar el diari Washington Post per 250 milions de dòlars. Aleshores va dir que ho feia per mantenir i expandir un dels millors mitjans de comunicació dels Estats Units. Quatre anys després el diari va adoptar el lema “La democràcia mor en la foscor” i durant la primera administració presidida per Donald Trump, entre 2016 i 2020, van ser crítics i durs amb el seu govern.

Entre el 2017 i el 2024 va arribar a atrapar i fins i tot superar The New York Times en tràfic i prestigi. Quan s’acostaven les eleccions presidencials del novembre del 2024, però, les coses van canviar. Bezos es va arrenglerar amb Trump, va prohibir que el diari donés suport a Kamala Harris com a candidata a la presidència i va preparar un gir cap a la dreta que va consumar després de l’elecció del republicà. Va fitxar William Lewis, procedent de l’òrbita de mitjans del conservador Rupert Murdoch, va acomiadar un munt de columnistes d’esquerres i va substituir-los per propagandistes de dretes. El darrer moviment ha estat acomiadar tres-cents periodistes, un terç de la plantilla, carregant-se íntegrament les seccions de local, esports i les corresponsalies internacionals.

I Donald Trump, content.

És l’exemple més contundent del que està passant en el món de la comunicació a nivell mundial. A Catalunya en tenim un representant clar d’aquesta dinàmica: El Periódico de Catalunya. Havia estat un diari de referència pels catalans progressistes i sobretot per la gent treballadora. El 2017 se’l va quedar Prensa Ibérica, presidit per Javier Moll, i el va girar cap a la dreta progressivament. Tres anys després va eliminar l’al·lusió a Catalunya i des d’aleshores és simplement “El Periódico”. L’octubre del 2021, Prensa Ibérica va crear un nou diari, El Periódico de España, i va fitxar un grapat de periodistes procedents dels mitjans de la Fachoesfera espanyola. L’abril del 2024 va deixar de difondre el diari en paper i es va limitar a la versió digital. Des d’aquesta redacció carca es distribueix la informació de la política espanyola per tots els mitjans del grup. El Periódico ha deixat de ser una referència del progressisme a Catalunya i s’ha convertit en El PPeriódico o El PFeijóodico, com us agradi més.

El mateix fenomen o similar es viu a molts països europeus i de la resta del món. Magnats que només volen poder i diners i els importa un rave la informació honesta i de qualitat i que l’última cosa que voldrien són periodistes que qüestionin els seus ingressos i negocis s’han anat apoderant dels mitjans de comunicació.

El paper de Bezzos als Estats Units o de Moll a Catalunya i Espanya el juga a França el multimilionari reaccionari Vincent Bolloré. En els darrers anys s’ha quedat amb Canal+, els grups Prisma Media, Lagardère i Hachette, Paris Match i Le Journal du Dimanche, per citar-ne només uns quants. El magnat Silvio Berlusconi va ser un dels precursors d’aquesta dinàmica a Itàlia.

És indiscutible que el suport dels mitjans impulsa la carrera dels polítics que se’n beneficien. Qui vulgui guanyar unes eleccions ha de guanyar primer la batalla de l’opinió. Ho deia Antonio Gramsci i ho veu tothom.

Trump no s’està de romanços i de demanar el cap dels comunicadors que no li riuen les gràcies i amenaça amb querelles multimilionàries als mitjans que el critiquen o no l’aplaudeixen prou. Ha provocat la dimissió del director general de la BBC després d’amenaçar amb una demanda de mil milions de dòlars perquè l’emissora britànica va editar un vídeo d’una intervenció seva que semblava que distorsionava el seu missatge. Va demanar 10.000 milions de dòlars a la CBS perquè no li va agradar una entrevista que va fer a Kamala Harris. Al final, la CBS li va pagar 16 milions perquè callés. No ha callat, clar.

Trump vol fer callar tots els humoristes que el deixen en ridícul als late night shows. Steven Colbert es quedarà sense programa a la CBS d’aquí a uns mesos per les seves amenaces. Va intentar carregar-se Jimmy Kimmel a l’ABC però no se n’ha sortit encara.

Les plataformes digitals són en mans d’oligarques que alimenten la circulació de l’odi i les idees d’extrema dreta sense miraments. Gramsci no hi era quan X, Facebook, Telegram, Instagram o Tik Tok es van convertir en terreny abonat per difondre els ideals més reaccionaris i qüestionar el valor de la democràcia, la informació correcta i la intel·ligència.

Aquest és el panorama que tenim. Cap magnat d’esquerres comprarà el Washington Post, El Periodico o Canal+. El Post no destaparà cap més Watergates. El Periódico seguirà perseguint sanchistes. I Canal+ farà campanya per Marine Le Pen i els seus. Ells tenen els diners. Nosaltres, la raó. Així les coses, no em demaneu que em queixi perquè TVE defensa Pedro Sánchez i el govern progressista front a l’allau de la llopada de la dreta i l’extrema dreta alimentada pels multimilionaris més execrables.

Siscu Baiges