Economia blava: per què tots volen la mar?

L'economia blava és un concepte que està de moda. Escoltem que es creen càtedres, congressos, estratègies… Però, què és? I, per què de sobte sembla estar per tot arreu?.

Comencem pel principi: l’economia blava és el mateix que l’economia del mar o l’economia oceànica. És a dir, aquella branca de l'economia que s'ocupa dels sectors econòmics relacionats amb el mar. Podem bromejar i dir que, només amb pintar-la de blau, hem fet aquesta economia més bonica, popular i atractiva, però la cosa és més complexa i interessant.

L'acceleració blava

El mar sempre ha estat important, però als darrers anys sembla com si la significança fora major o estiguera més reconeguda. Es tracta del que alguns autors anomenen l’acceleració blava: el reconeixement de l'oceà com la nova frontera econòmica, el ràpid i enorme creixement de nous sectors i tecnologies basats en l'explotació dels mars, i la lògica preocupació per la sostenibilitat. Es dona per tant una cadena: noves tecnologies relacionades amb el mar, nous negocis relacionats amb el mar, més interès geopolític pel mar i més preocupació pel mar.

Junt amb açò, hi ha també un canvi de paradigma en la manera de gestionar aquests temes marítims.

Un exemple és la pròpia Unió Europea i l'anomenada Política Marina Integrada. Segons la Comissió, suposa un plantejament holístic de totes les polítiques de la Unió Europea relacionades amb el mar. És a dir, la idea de superar les diferents polítiques sectorials (en teoria, no substituir-les) i tractar els temes marítims des d'una visió global i transversal.

Dins d'aquesta Política Marítima Integrada és on la Unió Europea introdueix no només el concepte d'economia blava, sinó també d'altres com l'ordenació de l'espai marítim; la vigilància marina integrada o les estratègies de conca marítima.

Ara bé, no caiguem en l’errada d’identificar l’economia blava amb una política europea. És un concepte que s'ha popularitzat globalment.

Des de pescar fins a defensar fronteres

Cada any, des del 2018, la Unió Europea publica l'anomenat Blue Economy Report, on s'assenyala que l'economia blava inclou tant activitats que es desenvolupen al mar o a la costa (pesca, aqüicultura, transport marítim…) com activitats relacionades directament amb el mar (processament de peix, reparació i producció naval, activitats portuàries…).

Tot i així, l'informe reconeix que el concepte va més enllà de sectors concrets. S'amplia a activitats del sector públic directament relacionades amb el mar o la costa (defensa, vigilància, protecció ambiental…). També a l'educació i la investigació marítima.

En tot cas, els informes de la UE sobre economia blava la concreten en set sectors: recursos marítims vius, recursos marítims no vius, energia marina renovable, activitats portuàries, reparació i construcció naval, transport marítim i turisme costaner.

Una mar de recursos

El sector dels recursos marítims vius encloïa tradicionalment tant la pesca com l'aqüicultura, si bé al darrer informe s'ha incorporat el prometedor i emergent sector de la biologia marina.

El sector dels recursos marins no vius inclou el gas i el petroli; altres materials i, al darrer informe, la dessalinització. Compte amb l'apartat “altres materials”, perquè ací s'inclou la mineria submarina, que sona a ocurrència de Jules Verne però comença a ser una possibilitat tan prometedora com preocupant.

L'energia marina renovable feia només referència a l'energia eòlica marina, però s'han incorporat la resta d'energies oceàniques. El transport marítim és tant de passatgers com de mercaderies, del qual alguns informes apunten que depèn més del 80 % del comerç mundial.

Les activitats portuàries estan molt lligades a la resta de sectors i els ports estan cridats a jugar un paper clau en l'economia blava.

La reparació i construcció naval és un sector que a occident consideràvem en crisi per la competència asiàtica. Tanmateix, l'augment de la despesa militar, els molins de vent o la irrupció dels drons marins i altres vehicles submergibles operats remotament estan revolucionant el sector.

Per últim, tenim el turisme coster. El sector té tanta importància que cal anar en compte no canibalitze la resta d'economia blava. El turisme coster suposa més de la meitat de l'ocupació a l'economia blava europea.

En definitiva, tot un ventall de sectors, alguns d'ells tradicionals, però molts altres amb una creixent importància o enorme potencial.

Dominar el mar és dominar el món

La cosa no acaba ací.

Hi ha un creixent interès pel territori marítim.

Per una banda, per territoris marítims als que no havíem fet molt de cas, com l'Àrtic.

Per altra banda, per l'ampliació dels territoris nacionals a partir del concepte de plataforma continental estesa. Aquest permet als països estendre parcialment la sobirania fins a les 350 milles nàutiques. Poden fer-ho presentant informes tècnics que avalen una sèrie de circumstàncies.

En tot cas, hi ha una renovada mirada al mar.

Una mirada econòmica que es barreja amb preocupacions ambientals i possibilitats tecnològiques, però també amb temes de seguretat i defensa.

Per dalt del mar es transporten les mercaderies i l'energia que mouen el món.

Per sota, existeix una immensa xarxa de canonades i cables que possibiliten aquesta societat de la informació. I tota aquesta infraestructura, com hem vist darrerament, pot esdevindre el taló d'Aquil·les del nostre sistema.

Dominar el mar és dominar el món.

La frase és vella, però no pot ser més actual.

Lluís Miret Pastor