No va de blanc o negre…

 La situació climàtica, ambiental, actual i futura reduiran molt la productivitat dels conreus, i per això el món de la investigació esmerça una gran dedicació en tractar d’obtenir organismes resistents a plagues, malalties, sequera i temperatures extremes, amb un èxit científic limitat a determinats conreus, amb traves administratives que sembla que van a la baixa, a una acceptació plena de dubtes del mercat, i, a una valoració no del tot favorable des de visions ecològiques, que no tenen res a veure amb les ecologistes.

Altre cop es mostra com universal el que és local, el que és una potencial solució parcial, com la solució universal, i així, tot i valorar positivament la tècnica i desitjar-li grans avenços i resultats, plantejo:

* Pot ser interessant per malalties, però, en totes les situacions ambientals en què aquestes es poden desenvolupar?

* Així, abans de la introducció d’aquest nou material biològic, s’han valorat totes les alternatives ja existents, amb un menor potencial impacte en el medi ambient, com pot ser la selecció clonal?

* La sequera és una disfunció en el cicle de l’aigua general, en el que estan involucrats els organismes, que la necessiten sí o sí per viure, més per reproduir-se, i molta, per fer una producció interessant pel mercat. Està realment contemplada que en agricultura no va de resistir, que també, sinó de produir?

* El consumidor es considera lliure d’escollir les opcions de mercat, tot i que no és del tot cert, ja que ho fa entre el que té a l’abast perquè majoritàriament, així li subministren, però té criteri, i fer-li canviar, requereix informació i formació, des de la igualtat, mai des de la prepotència i la llunyania, que no la ciència, però si alguns científics mostren. En aquest sentit, és té pressent, que un canvi alimentari, quasi requereix bastant temps?

És important plantejar, en la solució, la contingència que pot generar, que pot ser especialment important en l’ambient on es desenvoluparà i aplicarà, ja que la natura, per si mateixa complexa, es complica amb la introducció de nou material vegetal.

Es tenen prou valorades les potencials incidències ambientals i, en aquest sentit, es preveu un seguiment de la implementació d’aquest nou material en el context ecològica on se situï, de manera similar al que es fa amb el material biològic d’altres procedències?

Estem en el segle XXI, en una societat global complexa, que compliquem contínuament amb actuacions de tota mena i intensitat, que a vegades fa que es menystinguin a les petites, locals, sectorials…, sense considerar, el conegut efecte de l’aleteig de les papallones.

No va de blanc o negre, ni de grisos, va de tota la paleta de colors, sabent que la seva suma dona altres opcions cromàtiques, i fins i tot al blanc quan és una barreja de llum, o negra, quan són pigments els que es combinen…, cal tenir-ho present.

Avançar te riscos, menys que la immobilitat, i es important no ignorar-los, motiu pel qual es dissenyen els plans de contingència.

Tanmateix abans de tenir que aplicar-los, es bo mantenir el sentit comú en els objectius, explicacions i aplicacions…per fer operativa aquesta introducció de nou material biològic amb els menors risc possibles ara i al llarg del temps, aquí i més enllà.

Robert Savé