Parlant sobre decreixement

Les possibilitats d’una vida després de la transició al decreixement esdevenen veritablement inspiradores quan ens adonem que hem carregat amb cadenes invisibles.

La llibertat realment importa quan comporta justícia per a tothom, no només per a uns quants. Decreixement és llibertat i Justícia i representa un futur més humà.

Avui dia hi ha nombrosos llibres, articles, vídeos i webs que parlen sobre decreixement, només cal anar a la web: https://explore.degrowth.net/?utm_source=substack&utm_medium=email. L’any passat es va llançar una revista internacional (no acadèmica i adreçada a no experts) dedicada al tema: “Sufficiency and Wellbeing Magazine”https://www.sufficiencywellbeing.com/.

Precisament en aquesta revista, decreixement es defineix com: “l’expansió social i del benestar de tots els humans, dins els límits de la Terra, mitjançant una reducció selectiva de la producció i el consum per alleugerir la petjada ecològica, planificada democràticament a l’esperit de la justícia social”.

El problema és que aquesta definició és molt complexa, sobretot a l’hora de concretar els nivells de consum planetari.

Cadascuna de les paraules d’aquesta definició té un context ampli i molta reflexió al darrere, tot això sense oblidar que actualment hi ha més de 100 definicions de decreixement (veure https://timotheeparrique.com/wp-content/uploads/2025/01/Parrique-T.-2025.-Defining-degrowth-V1-1.pdf?utm_source=substack&utm_medium=email).

Potser la manera més simple de definir decreixement és que consisteix a reduir l’economia, allunyant-se del malbaratament i l’excés, i encaminar-se cap a l’alliberament dels éssers humans i la comunitat.

Aquest alliberament és material, vivencial i emocional i està constituït per almenys quatre facetes:

1. L’alliberament del temps;

2. La suficiència d’energia i materials;

3. Una gran varietat de maneres de viure segons a quina zona de la Terra visquem i

4. Una imaginació desenfrenada. Intentaré descriure en què consisteixen aquests reptes.

L’alliberament del temps.

És habitual que ens queixem que no tenim temps per fer tot el que suposadament voldríem o hauríem de fer: treballar, ocupar-nos de les feines domèstiques, cuidar la família, fer un mínim de vida social, viatjar, practicar l’oci, etc. Si veritablement tots practiquéssim el decreixement, no hauríem de treballar per produir tantes coses inútils i podríem emprar tot aquest temps a les activitats que actualment no ens podem dedicar.

D’aquesta manera no caldria dedicar temps i recursos a comprar, utilitzar i mantenir des de jets privats i tots terrenys a productes d’un sol ús de mala qualitat, moda ràpida, menjar poc saludable i molt més. A més, com que una part important del treball remunerat actual pot deixar de ser-ho, aquest temps es podria dedicar a corregir la distribució injusta del temps de treball remunerat i sobretot del no remunerat o molt mal pagades com són les cures a persones, voluntariat, protecció del medi ambient, ONG’s, etc.).

Al final aconseguiríem una distribució més equitativa i justa entre sexes i entre grups socials, racials i ètnics.

D’altra banda, l’alliberament de temps obriria la possibilitat de cercar una feina remunerada que s’ajusti als nostres talents naturals. També podríem dedicar molt més temps a nosaltres com a individus, per explorar realment el nostre potencial natural i prosperar com a persones.

Suficiència energètica i de materials.

En tenir més temps lliure i produir menys consumiríem menys energia i materials que els que fem servir avui. La nostra crisi ambiental prové d’una crisi de producció.

Utilitzem massa energia i massa recursos per crear una economia malbaratadora i injusta. Si s’atura aquest consum excessiu, es disposarà d’una gran quantitat d’energia i de recursos per millorar la qualitat de vida de tots en usar l’energia i els materials justos. Això implicaria tenir recursos per a més serveis públics compartits, com ara transport, educació, sanitat, medi ambient i seguretat pública.

Una varietat d’experiències segons la ubicació a la Terra. En llegir llibres sobre decreixement, es constata la desigualtat enorme entre els països rics i pobres. La riquesa dels països rics, també coneguts com a Nord Global, s’ha acumulat en gran manera a partir d’una història de colonialisme i imperialisme.

Actualment, tot i que el Nord Global envia ajuda financera al Sud Global, també rep del Sud Global molt més en termes de mà d’obra, energia i recursos barats. Una experiència de decreixement al Nord Global s’assemblaria, per exemple, als habitatges cooperatius a Barcelona, ​​on les persones comparteixen la propietat d’un edifici, disposen d’espais comuns per socialitzar, cuinar i netejar, consumeixen molta menys energia que als habitatges tradicionals i tenen molt més temps per construir relacions.

Al Sud Global, el decreixement es percebria com un alliberament de la dependència del Nord Global.

Gran part del Sud Global necessitarà créixer econòmicament fins a assolir un nivell de vida digne, això sí, sense consumir excessius recursos materials. El Sud Global ja no hauria d’importar tecnologies avançades i costoses del Nord Global, ja que ara podria desenvolupar les seves pròpies. Alhora, el Sud Global no haurà de desitjar el mateix nivell de riquesa que el Nord Global experimenta avui. En aquest sentit, el Sud també reduiria els seus desitjos, perquè el sobre consum i la sobreproducció que exigeixen avui els països rics no són sostenibles per a cap país, independentment del nivell de desenvolupament.

Imaginació desfermada.

En imaginar la vida sota un sistema econòmic diferent, possiblement hauríem de recórrer a la ciència-ficció per entreveure alternatives positives.

Què passaria si reemplacéssim l’addicció a les xarxes socials, els telèfons intel·ligents i els dispositius amb un despertar emocional molt més profund que ens alliberés de les ansietats? Aquest despertar emocional estaria en plena sintonia amb la nostra naturalesa biològica com a éssers socials, que cap tecnologia no ha pogut desprogramar dels nostres gens.

Les relacions socials significatives no requereixen un ús intensiu de recursos materials. Per als de la meva generació (vaig néixer el 1945) i anteriors, les joguines de paper i fusta eren molt més estimulants per al nostre desenvolupament que les pantalles digitals.

Però fins i tot la tecnologia actual necessita ser alliberada perquè serveixi al nostre desenvolupament personal (sobretot al dels joves) i no pas al lucre dels seus amos. Les possibilitats d’una vida després de la transició al decreixement esdevenen veritablement inspiradores quan ens adonem que hem carregat amb cadenes invisibles.

La llibertat realment importa quan comporta justícia per a tothom, no només per a uns quants.

Decreixement és llibertat i Justícia i representa un futur més humà.

Temi Vives