Sant Jordi, el maltractador
.jpg)
L’empatia és una qualitat que gent com Franco, Stalin, Hitler o Donald Trump no han tingut mai.
Només per això, ja
val la pena apreciar-la i fer l’esforç de practicar-la, fins i tot quan tot
indica que no paga la pena, com passa amb el novel·lista català Eduardo
Mendoza, quan brama “Fuera Sant Jordi; es
el día del libro, siempre se había llamado el día del libro... Sant Jordi se
metió allí... pero no pinta nada... era un maltratador de animales y
seguramente no sabía leer; no tiene nada que ver con los libros...”
S’ha d’entendre.
Mendoza va nàixer el gener de 1943, a l’Espanya de Franco, la que ordenava “eres español, habla en español”, la que
va investir la catalanofòbia, la que va enterrar els símbols i la història de
Catalunya, la que va esborrar la diada de Sant Jordi del calendari. I allà es
va quedar.
A Mendoza, no li
falla la memòria; en tot cas, la intel·ligència, la saviesa, l’honestedat. El
seu “siempre” és ignorància o engany;
sense terceres vies.
Sant Jordi és el
patró de Catalunya des que el van proclamar així les Corts Catalanes el 1456,
la diada se celebra des del segle XVI i amb la Renaixença (s. XIX) va esdevenir
festa patriòtica, cívica i cultural a Catalunya.
El Dia del Llibre
neix el 1926 i se celebrava el 7 d’octubre fins que, durant l’Exposició
Universal a Barcelona (1929), els llibreters van treure els llibres al carrer
aprofitant la diada de Sant Jordi.
Un any més tard, el
Dia del Llibre es mou definitivament al 23 d’abril. Després, el franquisme va
intentar esborrar Sant Jordi cada 23 d’abril.
El “fuera Sant Jordi” no deixa de ser el
batec franquista d’Eduardo Mendoza, un acte d’intolerància, d’autoodi, de
catalanofòbia, de menyspreu a Catalunya, la seva història i la seva gent. I un
acte de servei a l’espanyolisme, un més.
Tampoc sorprèn en un
fundador del supremacista Foro Babel, simpatitzant de Ciudadanos i negacionista
de la persecució del català. El més normal és que detesti el fet diferencial,
identitari i magnífic que suposa la diada de Sant Jordi. I fins aquí el cas a
Mendoza i el seu fracàs.
Si gasten tant de
temps i energia a negar-nos, és perquè som. I serem.
Sant Jordi és diada, rosa, llibres, llengua, amor,
identitat, país. I el sobreviurà.
Toni Brosa
.jpg)
Comentarios
Publicar un comentario