Puigdemont té l’enemic a casa: l’independentisme ja no el vol

Després de les dues sentències del TJUE, els tribunals espanyols dilaten la seva aplicació i refreden el retorn de l’expresident, que l’havia previst per l’11-S o l’1-O.

L’independentisme no les té totes a l’hora de l’aplicació de la Llei orgànica d’amnistia. Tot i que el TJUE va sentenciar que la Llei no vulnera la normativa comunitària, en realitat deixa en mans dels jutges espanyols examinar, en cada cas concret, si l’apliquen o no.

Aquesta facultat, que l’independentisme es nega a acceptar, serà el principal cavall de batalla jurídic. Carles Puigdemont ja ha denunciat Espanya davant el TJUE i davant la Comissió Europea per una suposada vulneració dels seus drets i per no obeir les sentències del TJUE.

La intenció política de Puigdemont depenia de tornar a Catalunya, com a efecte sorpresa, l’11 de setembre o l’1 d’octubre, dues dates d’un alt contingut simbòlic, per reprendre les regnes de Junts i intentar redreçar el transatlàntic postpujolista que s’està enfonsant. «Té ganes de tornar, però sap que no podrà fer-ho fins al mes de novembre, com a mínim. Primer vol totes les garanties que no serà detingut ni ingressarà a la presó», diuen en el seu entorn.

Segons aquestes fonts, la detenció de l’expresident seria vista com una capitulació i una humiliació envers la seva persona i envers el que representa. «En alguns sectors es tem que, si torna i es vol tornar a presentar, rebi una bona patacada a les pròximes eleccions. Per això hi ha qui li aconsella que prengui les regnes de Junts, però que no sigui el pròxim candidat, llevat que vulgui rebre una gran humiliació quedant al darrere d’ERC i de Sílvia Orriols, d’Aliança Catalana«, afegeixen.

La qüestió està en mans seves, però la veritat és que el nombre de seguidors disminueix dia rere dia i que la guàrdia pretoriana que abans ho decidia tot a Junts ja no té tanta força com fa uns anys. Puigdemont és avui un dirigent afeblit, amb poc marge de maniobra i una credibilitat molt baixa entre la ciutadania. Els seus nivells d’acceptació, segons els sondejos, estan sota mínims, i això preocupa la cúpula de Junts, que no veu la manera d’aixecar el cap.

Gonzalo Boye i el Tribunal de Comptes

La primera clatellada ja l’hi ha clavat el Tribunal de Comptes: tot i que el fiscal va demanar l’aplicació immediata de la llei d’amnistia, aquest òrgan administratiu va plantejar una pregunta a les parts perquè es pronunciessin sobre la sentència del TJUE.

En una providència, pregunta si és possible no amnistiar una trentena d’alts càrrecs de la Generalitat davant la possibilitat que haguessin utilitzat fons públics procedents de la UE. «És cert que la Fiscalia diu que s’ha d’aplicar la sentència, però el problema és que tothom sap de qui depèn i que segueix ordres polítiques», admet un membre de Junts del sector crític. El ministeri públic no és, per tant, el millor aval que pugui tenir l’independentisme en aquests moments.

Davant la dilació del Tribunal de Comptes, Gonzalo Boye, advocat de Carles Puigdemont, ja ha presentat una demanda en què l’acusa de declarar-se «en oberta rebel·lia davant el TJUE i d’haver avançat directament cap a una resolució arbitrària, mancada de qualsevol fonament legal i més pròpia d’emmarcar-se en una altra branca del dret».

L’empipada de Boye xoca amb l’esperit de la sentència del TJUE, que ja va advertir que les resolucions definitives queden subjectes a la interpretació individual que els jutges espanyols facin de cada cas (incloent-hi el Tribunal de Comptes, tot i que no és un òrgan judicial, sinó administratiu).

El que va dir el TJUE és que la Llei d’amnistia no contravé la normativa europea, però no entra a valorar les acusacions formulades pels tribunals espanyols. I aquest punt és un autèntic forat en la defensa de Puigdemont.

Pel que fa a l’expresident, de fet, després de la protesta de Gonzalo Boye, la Comissió Europea s’ha limitat a acusar recepció de la denúncia.

Res més.

Boye va difondre a les xarxes socials que la Comissió Europea «recorda a la justícia espanyola que ha d’executar la sentència del TJUE sobre l’amnistia».

Però això no és cert.

L’únic que deixa clar és que examinarà la denúncia i que correspon als òrgans jurisdiccionals espanyols remitents executar les sentències.

De fet, els tres residents a Bèlgica (Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig) van denunciar Espanya per «tergiversar» el contingut de la sentència del TJUE, tot i que des de cercles jurídics es manté que la sentència europea no entra a valorar si hi ha hagut malversació o no, sinó si la Llei s’ajustava a la normativa europea.

Per l’independentisme, en canvi, el TJUE va dictaminar que «no hi va haver malversació de fons de la UE», motiu pel qual l’aplicació de la sentència hauria de ser immediata.

El camí de Puigdemont

En un escrit del dijous 23 de juliol, Puigdemont acusa el Tribunal de Comptes de «desobeir conscientment la sentència europea i ordenar reobrir allò que Europa diu que ja hauria d’haver tancat. Un desafiament en tota regla». Puigdemont se sent jurídicament avalat. «Sembla que, enmig de l’orgia nacionalista que ha provocat el futbol, el Tribunal de Comptes s’ha animat i ha demanat que li aguantessin el cubata per demostrar que s’atrevia a desafiar la més alta magistratura europea. Per això hem actuat i hem denunciat a Europa aquesta greu desobediència i desautorització», ha dit.

El Tribunal de Comptes afirma que el TJUE va admetre vuit qüestions plantejades i que, en dues d’aquestes, va dir que la Llei orgànica d’amnistia és contrària als aspectes que analitza el dret de la UE.

També declara expressament la naturalesa d’òrgan jurisdiccional del Tribunal de Comptes a l’efecte de poder plantejar la qüestió prejudicial regulada a l’article 267 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, i rebutja les al·legacions dels demandats que en qüestionaven la independència i la imparcialitat. «Conclòs aquest tràmit, el procediment continuarà la seva tramitació d’acord amb el dret», afirma.

Societat Civil Catalana, personada com a acusació davant el Tribunal de Comptes, recorda que «el TJUE no nega que hi hagi malversació en l’amnistia. El que diu és que sembla que no ha afectat els interessos financers de la UE. El Tribunal de Comptes ha de poder verificar que així ha estat i pot perfectament declarar que hi ha hagut malversació interna […]. La sentència, a més, deixa clar que l’amnistia no es pot aplicar automàticament, sinó que correspon als jutges valorar com s’ha d’aplicar».

Fonts jurídiques assenyalen que a Puigdemont encara li queda un llarg camí per recórrer. «El Tribunal Suprem l’està esperant a la cantonada –admet un dirigent de Junts–. I aquests no perdonen. Encara que només sigui per allargar el procediment, el Suprem pot plantejar un nou dubte davant el TJUE sobre l’ús dels diners durant el procés. No seria gens escabellat, però això dinamita el calendari de Puigdemont i de Junts».

Nais Gambara