Qui li farà pagar a Juan Carlos Peinado el mal que ha fet?

A Catalunya diem allò de ‘tal faràs, tal trobaràs’. En castellà s’apunten al “a cada cerdo le llega su San Martín”.

L’expressió catalana permet triar l’opció d’actuar bé o malament per rebre la resposta corresponent amb el pas del temps. La castellana està concebuda només pels que comenten maldats.

Juan Carlos Peinado és una mala persona. Tothom ho sap.

Fins i tot els seus superiors de l’aparell judicial que li toleren les maldats i que es posen al seu mateix nivell. Diu que és jutge però jo no li reconec el tractament.

Un jutge és aquella persona que ha de dictar justícia. Peinado no ho fa ni ho pensa fer. La seva feina ha estat amargar-li la vida a Begoña Gómez per ser l’esposa del president socialista del govern espanyol, Pedro Sánchez.

Impartir justícia no ha estat la seva preocupació en cap moment.

Quin càstig ha de rebre una persona que s’ha dedicat a desestabilitzar psicològicament una persona durant dos anys pel simple fet de ser la companya d’un president socialista?

El seu assassinat després de ser torturat està descartat perquè la víctima del seu assetjament és una militant socialista i no un membre d’una màfia de narcotraficants.

Qui i com li ha de fer pagar el que ha fet aquests dos darrers anys?

No podem confiar en què el Consell General del Poder Judicial li imposi una sanció que despulli el seu desvergonyiment i les seves malifetes.

La meitat d’aquest consell està formada per juristes de dretes que van tenir la pocavergonya d’oposar-se a que se li obrís un expedient després que escrivís en una interlocutòria que li retirava el passaport a Begoña Gómez perquè els policies que l’acompanyen sempre podien ajudar-la a fugir.

Una tonteria com aquesta no s’aguanta per enlloc.

Que tots els representants conservadors del màxim òrgan de control del sistema judicial no ho considerin motiu suficient com per posar-lo al carrer a patades demostra de quin pal va la justícia a Espanya avui per avui. No podem confiar, doncs, que sigui el propi sistema judicial espanyol el que posi Peinado al lloc que li correspon.

Es pot recórrer als tribunals europeus per exigir que li piquin la cresta a aquest delinqüent?

Es pot demanar a la Cort de Justícia Europea o al Tribunal Europeu de Drets Humans que el castigui com es mereix pel seu comportament oposat a la deontologia professional dels jutges?

No ho tinc clar, però, si fos possible, seria una via per fer-lo patir uns quants anys de la mateixa manera que ell ha fet patir Begoña Gómez, el seu entorn i, en general, la família socialista.

I mentre això arribés què podem fer?

Peinado ha anat de la mà dels grups franquistes, ultres, fachas, de Manos Limpias, Vox, Iustitia Europa o Hazte Oír.

A tots aquests col·lectius els surten els diners per les orelles perquè els financen els partits i les administracions governades per la dreta i l’extrema dreta i els empresaris i think tanks ultres espanyols i internacionals.

Hazte Oír fa circular un autocar amb un cartell enorme acusant Pedro Sánchez de corrupte. Els socialistes ho han denunciat però el Peinado de torn ha sentenciat que aquesta acció s’emmarca dins la llibertat d’expressió reconeguda per la Constitució espanyola.

Enviem un autocar amb la cara del senyor Peinado i unes grans lletres que diguin PREVARICADOR o FACHA a donar voltes pel barri madrileny on viu o pel poble de La Adrada, a Ávila, on hi té un xalet que han denunciat per haver-lo construït cometent irregularitats tolerades pel consistori?

D’on traiem els diners per fer-ho?

O ens dediquem a fer la guitza a la seva filla, Patricia, regidora del Partit Popular a Pozuelo d’Alarcón?

Seria una reacció comparable a la que ell ha protagonitzat contra Begoña Sánchez. Tampoc està en l’ADN de l’esquerra respondre d’aquesta manera.

Què ens queda, doncs?

Deixar-lo en pau i que visqui tranquil·lament la seva jubilació després d’haver fet el que ha fet? On queda la justícia, aleshores?

Se m’acut que es podria fer un llibre o, millor, una obra de teatre o un documental que deixin constància de la seva trajectòria bruta.

Caldria piratejar-li el mòbil i comprovar quines converses ha mantingut amb els dirigents i interlocutors del PP i Vox i els responsables dels mitjans de comunicació de la Fachosfera que l’han animat en el seu assetjament prevaricador.

Haurem de preparar també molts diners perquè el tal Peinado s’ha dedicat a presentar querelles contra polítics i mitjans que han criticat el seu acarnissament absurd amb Begoña Gómez.

A El Plural li demana 300.000 euros. La llista de les seves denúncies és llarga, inclou la SER, Televisió Espanyola, Alan Barroso, Ernesto Ekaizer, Óscar Puente, Max Pradera o Pablo Iglesias.

Ell sí que confia en la justícia.

Els espanyols, no.

Ho han demostrat en el sondeig recent que sis de cada deu consideren que els jutges no són imparcials.

Què fem amb els que no ho són? Què fem amb el senyor Peinado? Es jubila el setembre. Li hem d’amargar la jubilació!

Siscu Baiges