Catalunya, objectiu de les màfies dels residus

 Quatre detinguts, 46.000 tones de residus enterrades il·legalment i una operació internacional coordinada per la Guàrdia Civil, la Gendarmeria francesa i Europol. L’operació destapada a Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat) no és només un nou cas de delinqüència ambiental.

És la confirmació que Catalunya s’ha convertit en un objectiu cada vegada més atractiu per a les màfies dels residus, un negoci milionari que prospera aprofitant les diferències de costos en el tractament de deixalles i la dificultat de controlar un sector extraordinàriament complex.

Segons la investigació, la trama introduïa residus urbans i industrials procedents de França amb documentació falsa que els identificava com a «producte» o «terres», una maniobra que li permetia esquivar els co

ntrols administratius i reduir dràsticament els costos de tractament.

Tot i que Sant Esteve Sesrovires concentra bona part de les actuacions investigades, els agents sospiten que part d’aquests residus, alguns potencialment tòxics, també haurien estat distribuïts o enterrats en altres municipis catalans, entre els quals Rubí, Riba-roja d’Ebre i Pujalt, a l’Anoia.

Les primeres anàlisis han detectat hidrocarburs, metalls pesants i altres substàncies potencialment contaminants, mentre els investigadors continuen avaluant l’abast dels danys que aquests abocaments podrien haver causat al medi ambient i als aqüífers.

Un negoci que mou milions

El tràfic il·legal de residus s’ha convertit en una de les activitats més lucratives del crim organitzat ambiental.

El motiu és eminentment econòmic: gestionar legalment residus industrials o contaminants és un procés costós, sotmès a una normativa estricta i a controls continus. Enterrar-los il·legalment o maquillar-ne l’origen permet reduir dràsticament les despeses i obtenir beneficis milionaris.

La xarxa desarticulada actuava, presumptament, sota l’aparença d’empreses legals.

Segons els investigadors, falsificava documentació, alterava la naturalesa dels carregaments i eludia els controls fins a fer desaparèixer milers de tones de deixalles sota terra.

Els quatre arrestats estan acusats de delictes contra el medi ambient, falsedat documental, estafa, blanqueig de capitals i pertinença a organització criminal.

Europol fa temps que considera el tràfic il·legal de residus una de les modalitats criminals amb més creixement a Europa.

El negoci mou cada any milions d’euros i aprofita la complexitat administrativa del sector per donar aparença de legalitat a operacions completament fraudulentes.

Més enllà d’un abocador

El cas investigat evidencia que aquestes organitzacions no operen des d’un únic punt, sinó mitjançant una xarxa de transports, empreses i punts d’abocament que dificulta enormement la seva detecció. Els residus no haurien acabat només en un indret concret, sinó repartits en diferents municipis, una estratègia que permet dispersar el risc i dificultar el rastreig policial.

Que deixades generades a França acabin enterrades il·legalment a Catalunya té una justificació econòmica.

Transportar-les centenars de quilòmetres continua sent més rendible que assumir el cost del seu tractament legal.

El diferencial és tan elevat que el desplaçament transfronterer dels residus s’ha convertit en una peça clau del negoci.

La proximitat amb França, la intensa activitat logística i l’existència d’un ampli teixit empresarial vinculat al tractament de residus converteixen Catalunya en un territori especialment sensible a aquest tipus de pràctiques.

Les organitzacions criminals aprofiten aquesta estructura per camuflar moviments il·legals entre milers de transports que cada any travessen la frontera.

Un crim que deixa cicatrius invisibles

A diferència d’altres activitats mafioses, el tràfic de residus no acostuma a deixar imatges espectaculars.

No hi ha tirotejos, persecucions ni grans escorcolls mediàtics.

El seu escenari són camps agrícoles, explotacions extractives, naus industrials o terrenys aparentment inofensius.

Les seves armes són les factures, els permisos administratius i la documentació manipulada.

Per això les conseqüències acostumen a descobrir-se molt temps després. Quan apareixen contaminants als aqüífers, quan els sòls deixen de ser aptes per al conreu o quan una investigació policial revela que sota una capa de terra s’hi amagaven milers de tones de residus que mai no haurien d’haver acabat allà.

Només la punta de l’iceberg

La investigació que ara ha culminat amb quatre detencions es va iniciar el 2022. Durant quatre anys, els investigadors han reconstruït el funcionament d’una xarxa que hauria aconseguit introduir almenys 46.000 tones de residus procedents de França i distribuir-les en diversos punts de Catalunya sense aixecar sospites.

És probable que aquesta operació acabi convertint-se en una de les més importants destapades fins ara en matèria de delictes ambientals a Catalunya.

Però també és possible que només representi la part visible d’un negoci molt més extens, discret i silenciós.