La sorprenent sorpresa, que no és

 

La «sorprenent sorpresa que no és» fa referència generalment a un esdeveniment, un regal o una notícia que es presenta com a inesperat, però que en realitat és previst, evident o es basa en una farsa.

Aquests darrers dies coincidint amb la primera onada de calor de l’any i les dades aportades per METEOCAT en el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC), han aparegut tota una munió de persones amb projecció pública, merescudament o no, que mostraven la seva sorpresa del fet que els jardins, els conreus, els boscos, maduressin, afegint, abans d’hora.

Deien, deien i deien… perquè omplir programes i pàgines, requereix parlar i escriure molt, altra cosa és adonar-los-hi contingut informar formant i així, poder reflexionar i debatre idees, per platejar opcions.

En molt pocs casos parlaven del BAIC, que té com a objectiu fer i mostrar una anàlisi acurada de l’evolució del clima recent a Catalunya, i així entendre climàticament i meteorològicament d’on venim, on som i cap on anem, entre altres coses per considerar perills i riscos, i molt especialment solucions als mateixos.

Així, mostra la tendència en l’evolució de la temperatura a Catalunya, que està clarament i estadísticament corroborada a l’alça.

Essent l’any 2025 el tercer any més càlid a Catalunya des de mitjan segle XX, fent que la tendència de la temperatura mitjana anual al nostre país per al període 1950-2025 sigui igual a +0,27 °C/decenni, que equival a un augment mitjà de 2,1 °C en els darrers setanta-sis anys.

És un comportament similar a l’enregistrat a Europa, però superior al ritme registrat a escala global. Així, l’augment respecte del període preindustrial (1850-1900) és +1,4 °C a tot el món, +2,4 °C a Europa i al voltant de +2,0 °C a Catalunya (valors mitjans dels darrers cinc anys).

Les elevades temperatures són un gran i greu problema productiu d’aliments, en el valor ornamental del verd de parcs i jardins, de la fusta, en l’evolució del paisatge…), ja que afecten el metabolisme de la planta, promovent canvies en la fenologia i la maduració dels fruits, a més, cal afegir l’increment en l’evaporació i, per tant, a l’assecament dels teixits.

Exemple de canvis en la fenologia:

Cronologia de la data mitjana de floració de la vinya estimada per al període de referència (1971–2005) i projectada durant quatre dècades futures al llarg del segle XXI sota dos escenaris de canvi climàtic (RCP 4.5 i RCP 8.5) per a la superfície de vinya de a) DOP Empordà i b) DOP Pla de Bages i DOP Penedès, amb una resolució d’1 km. Funes et al. 2024.

Majoritàriament, basant-se en molt poc o res parlaven de l’abans d’hora, que només demostra vellesa del qui parla, ja que va viure un altre realitat, mala comunicació /transferència de la informació pública generada des de fa més de quinze anys per part de l’acadèmia, incapacitat de llegir i entendre per part dels comunicadors, o volguda evitació de conèixer i entendre la realitat ambiental per una bona part de la població, els receptors.

La sorprenent, “no havia passat mai”, i la sorpresa “no s’esperava un fenomen d’aquest tipus”, no ho són.

No podem amagar el cap sota l’ala, mostrant la nostra covardia, la inhibició, la fugida de la realitat… amb la voluntat de no afrontar els problemes.

Fora interessant seguir el que Joan Fuster deia (Raons i paraules. Barcelona. Editorial Hermes, 1999) referint-se a la televisió, als mitjans en general, titllant-los de ser “l’instrument d’alienació més poderós que existeix ara com ara. I ben difícil de contrarestar”, ens cal llegir, escoltar, valorar, contrastar i pensar la informació que està a l’abast públic, i és cabdal fer-ho, perquè estem en un problema global, que amb la conducta social actual no fem més que incrementar-lo.

Hem de prendre consciència real i actuar activament, propositivament, ens hi va molt.

Robert Savé