La vergonya d’Europa: el Govern espanyol empara la rebel·lió d’un Suprem ancorat en el franquisme

Fer bondat ens costa molt car, segueix la repressió, augmenta l’espoli fiscal i cada dia més espanyolitzats.

La decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de validar la llei d’amnistia deia una veritat incòmoda a la cara de l’Estat espanyol. Tanmateix, la reacció de la cúpula judicial de Madrid ha estat la prevista: una insubmissió oberta, arrogant i antidemocràtica.

Que el Tribunal Suprem es negui a acceptar la sentència europea no és un fet aïllat; és la demostració palpable que la transició mai va arribar a les sales de justícia, on el dret es retorça per motius polítics.

L’aberració que estem vivint té un responsable clar: el govern espanyol. La Moncloa s’ha omplert la boca de progressisme i diàleg, però ha estat absolutament còmplice de mantenir una judicatura totalment contaminada pel llegat franquista.

No han fet absolutament res per fer neteja, ni per reformar un sistema de tria de jutges dissenyat per perpetuar el búnquer reaccionari.

Consentir el segrest de la democràcia per part d’uns jutges atrinxerats és una línia vermella que cap executiu que es digui demòcrata hauria d’haver permès.

Davant d’aquesta traïció a la separació de poders, l’estratègia de l’independentisme institucional és incomprensible.

Junts i Esquerra Republicana s’equivoquen de mig a mig. La seva feblesa i la seva incapacitat per plantar cara i collar l’executiu de Pedro Sánchez són alarmants.

En lloc d’exigir una neteja immediata de les estructures judicials com a condició indispensable per a l’estabilitat de la legislatura, continuen actuant amb una tebiesa que frega la ingenuïtat.

Si el govern espanyol es nega a posar a ratlla el seu propi tribunal feixistoide, l’independentisme té el deure moral i polític d’asfixiar l’executiu central fins que reaccioni.

Continuar intercanviant engrunes mentre es permet aquest cop d’estat judicial és un error històric que es pagarà molt car.

Portem nou anys de bondat i de negociacions i el govern espanyol ens ho paga amb un tribunal suprem d’arrels franquistes i sense cap avenç en l’autogovern de Catalunya, fer bondat ens costa molt car, segueix la repressió, augmenta l’espoli fiscal i cada dia més espanyolitzats.

Joan Puig