La tecnologia verda fa un salt

 La tecnologia verda fa un salt: de combatre el canvi climàtic a la resiliència com a prioritat en el MWC 2026.

·        La tecnologia de "bombolles 5G" permet restaurar en qüestió de minuts la connectivitat en zones afectades per desastres naturals

·        Forest Smart Guardian combina drons autònoms, intel·ligència artificial i connectivitat 5G per prevenir els incendis

·        Olivo bio-circular Harvest permet protegir la producció agrícola davant situacions de clima extrem

Ja no es tracta només de reduir emissions o alertar sobre riscos climàtics, sinó de desenvolupar sistemes que permetin a les comunitats i els entorns naturals resistir i recuperar-se davant fenòmens extrems. Al MWC 2026, les empreses presenten solucions que prioritzen la resiliència climàtica, i mostren com la innovació pot ser la clau per enfrontar-se als reptes del planeta.

"Què és el primer que passa quan arriba una catàstrofe natural? Doncs que cau tota la infraestructura: la xarxa elèctrica i les comunicacions", no dubta a respondre's Jesús Abraham Fernández, responsable d’Innovació per a Defensa i Seguretat de Telefónica. Les dades avalen la seva urgència i "necessitat": el 2025 es van registrar 157 desastres naturals al món, 49 dels quals van ser inundacions. "Restablir la connectivitat trigar un cert temps: pot trigar dies, setmanes…", destaca Fernández.

Davant d’aquest escenari, Telefónica presenta en aquesta edició una infraestructura de xarxa mòbil privada, totalment autònoma, dissenyada per restaurar en qüestió de minuts la connectivitat en zones afectades per desastres naturals. No depèn d’infraestructures externes, no necessita torres ni cables.

Aquest sistema es basa en "bombolles tàctiques" 5G, és a dir, punts de connexió que garanteixen tenir dades i comunicacions fins i tot quan la infraestructura tradicional col·lapsa. D’aquesta manera, els equips d’emergència —com protecció civil, bombers o la policia— es poden coordinar en situacions d’emergència i prendre decisions crítiques en temps real. El cas de la simulació és una inundació a Barcelona, però, malauradament, a Espanya hi ha exemples molt recents, com les inundacions després del pas de la borrasca Leonardo a Andalusia o la DANA de València, o el temporal Glòria del 2020 a casa nostra.

Aquestes "bombolles 5G" permeten que no només es tingui connexió des d’un post de control avançat, sinó també des de punts concrets o el centre de coordinació operativa (CECOPI). Això permet que es prenguin decisions al moment, que es comuniquin entre si a diferents nivells i, fins i tot, oferir connexió als afectats.

"Aquestes bombolles es poden desplegar en un vehicle, en un vaixell o fins i tot en una aeronau, per poder cobrir i restaurar aquesta connectivitat a la zona afectada. I es connecten entre si a través del propi 5G o mitjançant comunicacions per satèl·lit, ràdioenllaços o xarxa pública", detalla Abraham. "Quan tenim una catàstrofe, el que necessitem són mans", i les cèl·lules transportades en qualsevol d’aquests mitjans permeten arribar més lluny.

La plataforma integra intel·ligència artificial que analitza dades en temps real (des de l’estat de les carreteres fins a la ubicació de víctimes) i suggereix rutes alternatives o prioritza recursos per optimitzar la resposta. "Si en aquell moment s’han recollit imatges amb els drons aeris i es detecta que una carretera està bloquejada, has d’enviar un equip d’emergència a un punt concret i et recomana agafar una ruta alternativa, per exemple".

Incendis forestals: de l'alerta a la prevenció i acció

"No es tracta d’apagar incendis, sinó d’evitar que passin". Amb aquesta premissa, MasOrange ha mostrat al MWC el seu sistema Forest Smart Guardian, una revolució en la gestió dels boscos que combina drons autònoms, intel·ligència artificial i connectivitat 5G per transformar la prevenció.

El sistema, que ja ha despertat l’interès de diverses comunitats autònomes espanyoles, utilitza drons que vigilen àrees forestals de manera autònoma, sense necessitat d’intervenció humana. Aquestes aeronaus, equipades amb càmeres d’alta definició, escanegen el terreny i envien dades en temps real a una plataforma central. Els algoritmes d’intel·ligència artificial analitzen l’estat dels tallafocs, detecten acumulacions perilloses de biomassa o identifiquen zones amb risc de propagació del foc.

Però on Forest Smart Guardian marca la diferència és en la seva capacitat per simular escenaris futurs. "Si detectem un focus de risc, el sistema genera un bessó digital de l’incendi: crea una simulació en temps real de com avançaria, com prosperaria en les següents 8 hores, la qual cosa és clau per protegir els equips, les poblacions i saber si es desplaçaria cap a una població o una altra per controlar-lo millor", explica Miguel Ángel Almonacid, director d’Experiència de Client de MasOrange.

El dron, que opera de manera autònoma (s'enlaira, recarrega les bateries en una estació base i reprèn el vol sense intervenció), envia alertes automàtiques a ajuntaments i equips de manteniment quan identifica riscos. A més, el sistema integra milers de sensors repartits pel bosc, que mesuren humitat, temperatura i fins i tot la presència de fum, creant una xarxa d’alerta primerenca que redueix dràsticament els temps de resposta, com si fos un guarda forestal vigilant 24 hores.

L’olivera del futur: tecnologia per resistir al clima extrem

El canvi climàtic no només amenaça els boscos o les ciutats: també posa en risc l’agricultura tradicional. En un context en què les sequeres prolongades, les plagues imprevistes i els fenòmens meteorològics extrems es converteixen en la norma, el sector agroalimentari busca solucions per garantir les collites.

I l’exemple no és una decoració ni una simulació, sinó una olivera en ple recinte firal. Es tracta del projecte Olivo bio-circular Harvest, desenvolupat per MWCapital Barcelona en col·laboració amb el centre tecnològic LEITAT.

Les càmeres hiperespectrals —instal·lades en drones o dispositius fixos— analitzen paràmetres crítics com l’estrès hídric, el grau de maduració del fruit o la presència de plagues. "Hi ha tres paràmetres a ajustar: un és l’estrès hídric, veiem a quin nivell d’estrès hídric està l’arbre; el següent paràmetre són les plagues, que identifica un percentatge de fruits que estan amb taques; i després la maduració del fruit, que és molt important", explica Montse Jorba, àrea mànager de LEITAT.

    “Un ‘ull clínic’ que detecta el que l’agricultor no veu“

El sistema no només monitoritza l’estat de l’olivera, sinó que anticipa problemes abans que afectin la producció. La tecnologia hiperespectral, combinada amb intel·ligència artificial, permet ajustar el reg, els tractaments fitosanitaris o el moment òptim de collita segons les condicions climàtiques reals, no les previstes.

"Al final és l’ull de l’agricultor clàssic de tota la vida, que ja sabia detectar l’estrès hídric o les plagues, però ara aplicat a grans produccions amb l’ajuda de la tecnologia", resumeix Jorba. La diferència és clau: abans, l’experiència de l’agricultor marcava la diferència; ara, la tecnologia l’amplifica.

El veritable salt en aquest cas, però, està en la valorització de residus. "La sansa, que és aproximadament un 80% de la producció de l’oli, avui en dia només se li donen valoritzacions de baix valor afegit, com a fertilitzants o bioenergia. Nosaltres, amb aquestes tecnologies, podem obtenir ingredients d’alt valor afegit, com a extractes polifenòlics per a cosmètica o fraccions de lípids específics per a alimentació", subratlla Jorba. En altres paraules: el que abans era un residu, ara es converteix en recurs.

El MWC 2026 deixa clar que la innovació ja no és només qüestió de pantalles i xips, sinó de solucions reals per a un planeta en crisi. Ja no es tracta de predir el canvi, sinó d'adaptar-se a ell.

La pregunta ara no és si ho aconseguirem, si no ho farem abans que sigui massa tarda.

Beatriz Gálvez Garcés