Els multireincidents i els multimentiders

 “Un pakistanès amb antecedents que no hauria d’estar lliure a Espanya és presumiblement l’autor de la mort del jove James Gracey. Els pares de la víctima haurien de denunciar l’Estat, el ministeri de l’Interior i la conselleria de la Generalitat per tenir a criminals així lliures per matar pels carrers espanyols” (Hermann Tertsch, eurodiputat de Vox, 20 de març).

“M’alegra saber que Estats Units investigarà la mort de James Gracey. Si l’ha assassinat un espanyol deixo la política, si han estat “los que te dije” pujo un altre graó en la radicalització” (Jordi Guirado, regidor de Vox a Sant Cugat del Vallès, 20 de març).

“Un país en el que un noi no pot sortir de festa sense córrer risc que sigui el seu últim ball és un estat fallit. Descansi en pau James Gracey” (Javi Martínez Onsalo, Reconquista, 20 de març).

La matinada del dimarts 17 de març el jove James Gracey, nascut a Xicago i estudiant a la Universitat d’Alabama, va desaparèixer a Barcelona després de separar-se dels seus amics a la discoteca Shoko, al Port Olímpic.

Immediatament es va disparar l’aparell de l’odi de l’extrema dreta acusant a delinqüents habituals de la zona d’haver-lo assassinat. Aquests delinqüents, segons la mentalitat i els arguments de Vox i els que beuen de la seva ideologia, eren immigrants pakistanesos o de països empobrits.

Van omplir les xarxes i els mitjans de la Fachoesfera d’aquestes acusacions i de denúncies d’una Barcelona que, segons ells, és un focus d’inseguretat per culpa dels immigrants. Aquest missatge es va escampar pel món i se’n van fer ressò mitjans de comunicació dels Estats Units i de molts altres països.

La cartera de Gracey va aparèixer flotant al mar. El seu mòbil havia anat a parar a mans d’un delinqüent multireincident pakistanès. La policia el va denunciar. Ell va dir que se l’havia trobat.

La tarda del 19 de març, els agents de la Unitat Subaquàtica dels mossos d’esquadra van trobar el cos sense vida del jove estudiant dels Estats Units cinc metres sota l’aigua al Port Olímpic, a prop de la discoteca d’on va sortir abans no es perdés la seva pista. Les imatges de les càmeres de seguretat dels locals de la zona van mostrar com Gracey queia al mar sense que tingués ningú a prop.

L’autòpsia del seu cadàver va demostrar que no va ser assassinat sinó que va morir ofegat.

Què han fet els militants i dirigents de Vox i de les associacions del seu món que van difondre la idea que Gracey havia mort a mans d’immigrants per robar-li el mòbil o els diners? Callar. Han callat. Per les xarxes encara circulen veus que es neguen a creure la versió policial i que insisteixen que el jove estudiant va ser assassinat per uns immigrants sense escrúpols.

Hem de deixar-ho aquí?

Un eurodiputat pot llençar acusacions d’assassinat que es demostren falses en poques hores i quedar impune?

Un regidor de Sant Cugat pot insinuar que els responsables de la mort d’un jove que es va ofegar en caure accidentalment al mar són “los que te dije” i quedar impune?

Poden els centenars de difusors d’odi per les xarxes socials escampar la idea mentidera que un noi ha mort a mans d’immigrants que delinqueixen de forma reincident a Barcelona i quedar impunes?

No hauria de ser així. Per decència i per justícia. El Parlament europeu hauria d’obrir un expedient a Hermann Tertsch i expulsar-lo de la cambra.

L’ajuntament de Sant Cugat del Vallès hauria d’aprovar en el seu Ple la repulsa del regidor Jordi Guirado.

La justícia hauria de cridar a declarar a tots i cadascun dels que han escampat la mentida de l’assassinat de Gracey i sancionar-los econòmicament i penalment.

Vox i Reconquista van convocar l’endemà de la desaparició de James Gracey a una manifestació al barri de Bonavista a Tarragona per exigir la “remigració” dels ciutadans que consideren que sobren al nostre país.

Els que em sobren a mi són els partits i la gent que en comptes de buscar formes de millorar la convivència a la nostra societat busquen vots i protagonisme rebolcant-se en el fang de l’odi i les falsedats.

Entenc que la solució no és enviar-los fora del país, “remigrar-los”. Faran el mal allà on vagin mentre que no canviïn de forma de ser, pensar i actuar.

Aquí són de Vox o Reconquista i als Estats Units s’amaguen rere les sigles de MAGA o ICE. A cada país l’odi té els seus representants i les seves sigles.

Cal fer front a la problemàtica dels delinqüents multireincidents de forma més eficaç que fins ara. I cal fer front a la problemàtica dels delinqüents multimentiders de forma dràstica.

Ens hi juguem la justícia, la democràcia i la convivència.

Siscu Baiges