Inflació, guerra i bancs centrals

 "I, a nivell global, això ens aboca a un escenari de més inflació, menys creixement i més pressió sobre els bancs centrals per actuar".

La guerra a l’Orient Mitjà ja ha començat a deixar una empremta visible en les dades macroeconòmiques. A Espanya, l’indicador avançat de l’Índex de Preus al Consum mostra que la inflació ha repuntat fins al 3,3% al març, amb un increment mensual notable impulsat sobretot per l’encariment dels carburants. No és un fenomen aïllat, sinó la manifestació més immediata d’un xoc clàssic en economia provocat per un augment sobtat del preu de l’energia derivat d’un conflicte geopolític.

El bloqueig de rutes clau com l’estret d’Ormuz i els danys a infraestructures energètiques han alterat de manera significativa l’oferta global de petroli i gas. Segons l’OCDE, aquest coll d’ampolla afecta una part substancial del comerç mundial d’energia —prop d’un 20% del petroli i una fracció encara més elevada del gas natural liquat — i ha provocat un augment intens dels preus en poques setmanes.

El preu del cru ha augmentat més d’un 50% des de l’inici del conflicte, i els preus del gas també s’han disparat tant a Europa com a Àsia. En economies importadores d’energia com les europees, això es tradueix gairebé de manera directa en més inflació. De fet, les noves projeccions apunten a un increment generalitzat dels preus el 2026. L’OCDE apunta que la inflació al conjunt del G20 serà aproximadament 1,2 punts percentuals més alta del que s’esperava abans del conflicte.

Ara bé, el més rellevant no és tant el xoc inicial com els possibles efectes de segona ronda. De moment, la inflació subjacent es manté relativament continguda, al voltant del 2,7% a Espanya, cosa que suggereix que l’impacte encara està concentrat en l’energia. Però l’experiència recent ens recorda que aquests xocs poden contaminar la resta de l’economia si es traslladen a salaris i expectatives. L’OCDE alerta explícitament d’aquest risc: els increments del preu de l’energia tendeixen a elevar les expectatives d’inflació i, amb elles, la probabilitat d’un efecte de segona ronda.

Aquí és on entra en joc la política monetària. Els bancs centrals es troben davant d’un dilema conegut però incòmode. Si interpreten el xoc com a transitori, poden optar per “mirar a través” de l’augment de la inflació i evitar una resposta agressiva. Però si detecten que les pressions de preus s’estenen o que les expectatives es desancoren, hauran d’endurir la política monetària, encara que això impliqui refredar el creixement.

I aquest equilibri és especialment delicat ara. L’OCDE preveu que el creixement global es moderi fins al 2,9% el 2026, en part precisament per l’impacte dels preus energètics més elevats. A la zona euro, el creixement podria situar-se per sota de l’1%, reflectint el doble efecte del xoc: més inflació i menys demanda.

L’element clau per determinar l’abast del xoc serà la durada del conflicte. Si les tensions es moderen i els preus energètics retrocedeixen en els pròxims mesos, com assumeixen molts escenaris de base, l’impacte inflacionari podria ser temporal i la política monetària podria mantenir una certa calma. Però si el xoc es prolonga, amb interrupcions persistents en el subministrament, el panorama canvia radicalment. I, a nivell global, això ens aboca a un escenari de més inflació, menys creixement i més pressió sobre els bancs centrals per actuar.

La memòria inflacionista recent fa aquest episodi especialment sensible. Després de la crisi del 2021-2023, empreses i treballadors són més proclius a reaccionar davant repunts de preus, cosa que augmenta el risc de dinàmiques autoalimentades.

Els governs poden alleujar l’impacte amb mesures fiscals, com rebaixes d’impostos energètics, però aquestes tenen costos i poden distorsionar els incentius. I els bancs centrals han de decidir fins a quin punt responen a un xoc que, en origen, no és monetari.

En una economia globalitzada, l’energia continua sent un vector central de transmissió de les crisis geopolítiques.

El veritable repte no és tant gestionar el primer impacte, sinó evitar que aquest es converteixi en un problema persistent.

Roger Medina