Llarena i el ridícul

El jutge Pablo Llarena no té por del ridícul.

Ni a l’Estat ni a Europa.

Ho ha demostrat a bastament aquests últims mesos.

Primer, en les seves resolucions judicials fregant la prevaricació, inventant-se delictes, sovint amb errades i amb consideracions sobre fets no jutjats totalment fora de lloc.

Segon, en les seves actuacions en l’àmbit internacional.

La retirada de l’ordre d’extradició dictada per ell mateix contra el president Puigdemont i la resta de membres del govern de la Generalitat a l’exili després que la justícia alemanya deixés ben clar que no se’ls podia jutjar per rebel·lió, va ser una mostra que a les Espanyes l’orgull i l’honor tenen més valor que no pas la defensa de la veritat i de la democràcia.

Ahir, el jutge del Suprem va fer un nou pas en la seva carrera cap al surrealisme jurídic en demanar l’empara al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) en vista de la demanda civil interposada a Bèlgica per Puigdemont i els consellers exiliats.

Llarena, que ha estat citat per un jutge belga a la primeria de setembre, sense l’obligació de presentar-s’hi en persona, carrega fort i sense manies, assegura que tot és un “atac planificat, groller i fraudulent” contra la justícia espanyola.

Per al magistrat, de qui no tingueu cap dubte que comptarà amb el suport del poder judicial –si no té cap mania a deixar-se veure a la Costa Brava sopant amb un polític del PP, què no deuen parlar d’amagat amb altres magistrats i polítics en reservats a Madrid?–, tot plegat vulnera “el dret a un jutge imparcial i independent, a un procediment judicial equitatiu i a la presumpció d’innocència”.

És a dir, tot els drets que molts considerem que s’han conculcat des del primer dia amb els presos polítics catalans.

O és que hi ha hagut un jutge independent, un procediment equitatiu i presumpció d’innocència?

Més aviat tot el contrari: hem tingut un jutge parcial, un procés de part i nul·la presumpció d’innocència.

Arribats fins aquí, de què té por el magistrat Llarena?

Potser que a Bèlgica li esmenin la plana i el deixin en ridícul definitivament?

Encara més?

Miquel Riera