Taxis; l'engany d’Uber i Cabify

La postura de les VTCs Uber i Cabify és la del continu engany. 

Llops amb pell de xai, plantejant que ells ofereixen una alternativa nova de transport diferent de la del taxi i que, per tant, la convivència és possible, quan el seu veritable i ocult pla és el d'apropiar-se de tots els serveis que avui opera el taxi.

Per tant, el seu primer objectiu és eliminar la competència que, per a elles, representa el taxi, per després constituir un monopoli i explotar als clients actuals aplicant les rígides normes del neoliberalisme. 

Aquestes empreses no tenen escrúpols i, per això, menteixen, enganyen i sembren confusió.

En un anunci publicat en alguns diaris d'Espanya, diumenge passat 29 de juliol, apunten al taxi i l’acusen de «fer xantatge al govern espanyol» i de ser l'autor d'una «onada de violència que ha arribat a límits inconcebibles».

No obstant això, hi ha res més violent que el lladre que, vestit amb pell de xai, roba el teu plat de menjar i que, en fer-ho, actua fredament, sàdicament i impunement, com si fos un dels protagonistes de La taronja mecànica? 

Però la diferència està en què la situació que avui viu el taxi no és una pel·lícula de Kubrick, i els fets que es desencadenen davant els nostres ulls no són una projecció de cel·luloide, sinó que els llops amb pell de xai són reals.

Hi ha res més violent i sàdic que destruir el benestar d'un quart de milió de persones (els taxistes i les seves famílies), esborrant d'un cop de ploma el seu futur, sotmetent-les a la supervivència i deixant-les davant el precipici de la pobresa? I tot l'anterior, sota el pàl·lid i falaç argument que el transport ha de canviar, sabent que aquest tipus de transport no canvia, sinó que el que sí canvia és el benefici, que passa de les mans dels taxistes a les mans d'uns pocs especuladors? 

Dit d'una altra manera, no és egoista, despietat i cruel que es vulgui traspassar a quatre mans la facturació que avui està en 130.000 mans?

No és enganyar que les VTCs, de cara al públic, acusin al taxi de monopoli?

Com pot ser monopoli una activitat amb 130.000 mans propietàries?

Monopoli és el que volen imposar els llops amb pell de xai en voler traspassar la propietat d'aquestes 130.000 mans a la cobdícia de quatre mans (les dels CEOs d’Uber i de Cabify) perquè siguin elles les qui decideixin el preu dels serveis que avui opera el taxi.

El que per al taxi és servei públic, per Uber i Cabify és un negoci que es regeix per la rendibilitat.

Una rendibilitat que ha de satisfer la cobdícia dels accionistes, els qui, àvidament i constantment, reclamen majors beneficis, per la qual cosa no és difícil comprendre que, sota el pretext de millor operativitat, aquests serveis s'encariran.

Es tracta de preus fluctuants que, a major demanda, pujaran com l'escuma, a diferència de les tarifes que cobra el taxi (prèviament conegudes pels clients) perquè estan establertes per l'autoritat.

En aquest sentit, per Uber i Cabify ésla rendibilitat (i no el servei) el que defineix el caràcter de la seva activitat.

Per tot l'anterior, és el Govern espanyol qui ha d'aclarir quines són les seves intencions i definir si el transport que avui opera el taxi es mantindrà com a servei públic o si la seva intenció és introduir el neoliberalisme en aquest sector que, fins a l'aparició d’Uber i de Cabify, funcionava amb eficiència.

I, si es decideix per les empreses neoliberals, definir la quantia de les indemnitzacions perquè amb les circumstàncies actuals, el preu de les llicències del taxi caurà estrepitosament i cada taxista haurà d'assumir aquesta pèrdua de desenes de milers d'euros, la qual cosa equival a dir que, amb la seva pobresa, amb la seva humiliació, amb la seva pèrdua està finançant la introducció al mercat del transport d'empreses com Uber o de Cabify, que estaria afavorint el Govern espanyol.

Ho reitero: s'està desmuntant un servei que funciona amb l'únic objectiu de donar cabuda a empreses dirigides per una sola i implacable ment l'únic interès de la qual és satisfer la seva cobdícia esprement fins a l'abús a aquests usuaris que avui usen un servei de taxi el preu del qual està establert i garantit per l'autoritat, que és la que, en definitiva, fixa les seves tarifes.

Per això, el Govern espanyol ha de donar una resposta clara.

Com s'explica que, a Turquia, Erdogan afirmi que «ningú pot trepitjar els drets dels nostres taxistes» i a Espanya a aquestes empreses depredadores i esclavitzadores de la força laboral, se'ls posi una catifa?

Els qui han acomodat la legislació espanyola per afavorir l'entrada d’Uber i de Cabify, argumentant que es busca enfortir la competència, han pres aquestes decisions amb les butxaques buides o tenen interessos econòmics que desconeixem? 

I pels qui creuen que aquesta és només una lluita entre el taxi i les VTCs s'equivoquen. 

La prevalença o desaparició del taxi és una situació que involucra a tota la societat.

Qui no ha usat el servei de taxi, alguna vegada, en la seva vida?

Cadascun de nosaltres té un taxi en la seva vida perquè el taxi és connatural a la societat que, sense ell, no podria viure i, al revés, el taxi no podria viure sense la societat perquè el taxi ha nascut d'ella per satisfer una necessitat que la societat no pot obviar.

Deixar aquesta necessitat a l'arbitri de la voracitat d’Uber i de Cabify és auto condemnar-se.

Les cartes estan sobre la taula.

El Govern espanyol ha de respondre i la societat ha de comprendre que el seu benestar també està en joc.

José-Christian Páez