Estimat AVI entre tu i jo

 Explica’m la historia de la teva vida

Apareix el meu net amb un llibre a les mans i amb diu, per tu avi;  veig que es  d’una editorial estrangera; pro amb un català molt correcte.

L’obro, i es com si el meu net amb digues”avi prou de “batalletes”, escriu-les i les recordaré sempre.

Es un regal entranyable per mi; on podré escriure la historia de la meva vida, explicant anècdotes, records, experiències, sentiments....

Segur que el per el meu net serà un dels millors records que tindrà del avi.

Tots tenim una historia per explicar

La vida es un viatge fascinant que sovint compartim amb els altres, malgrat que de moltes histories i moments mai en queda constància per escrit.

Amb aquest llibre el teu avi compartirà les seves vivències amb tu, essent una historia única que guardaràs com un record per sempre.

Quantes vegades m’he preguntat com heura estat la teva vida, quines eren les teves inquietuds, els teus sentiments, la teva infantesa, com va començar la historia de la nostre família, com vas conèixer l’avia....

Ara tinc l’oportunitat, a traves d’aquest llibre, de conèixer-te millor. Aquest llibre esta ple de preguntes, contesta les que vulguis i afegeix-ne si vols, i un cop acabat m’agradaria que me’l tornessis per guardar-lo per sempre com un record entre tu i jo.

A cada pagina una pregunta; explica’m quan i on vas néixer...; quines obligacions tenies de jove, que ara no tens?; en que creus que m’assemblo o que soc diferent als meus pares?; quin  ha estat el moment mes difícil de la teva vida?, t’agradaria disculpar-te per alguna cosa?; son algunes de les preguntes.

Això ha fet que tingui que repassar tot enrere; jo que sempre he mirat endavant i que no he volgut mira enrere perquè avui soc incapaç de jutjar si aquella decisió presa va ser la bona o no; la vaig pendre en aquell moment i segur amb les circumstancies de llavors va ser la correcta i jutjar-la amb les circumstancies d’avui no seria equànime.

I a mes hi ha coses que avui amb fan vergonya; explicar-li al meu net que amb van fer fora de 7 col•legis; fins que el meu pare amb va ficar intern; o com explico que a la jura de bandera a Sant Climent vaig presentar als meus pares dues novies; i si eran les dues allà era perquè elles ho acceptaven, ningú ho ha entès pro sincerament no sabia amb quina d’elles m’avia de casar.

El llibret en qüestió ma fet remoure de dalt a vaig; ficar-me al despatx omplin pagines i recorda’n el passat remoure els fets significatius de la meva vida no estar gens malament; havia oblidat que hem vaig trobar els meus fills al portal; que la seva mare va fotre el camp; tenia la pàtria potestat; i ens vam anar ha fer la nostre vida, el primer pensament llogar un pis a Barcelona perquè eixís continuarien al col•legi; pro algú amb va il•luminar i vaig pensar ¿I si be a veure els nens a les 10 del vespre i diu amb quedo a dormir?. No me’n vaig al Maresme; amb la sort que l’endemà ja tenia col•legi per els meus fills.

Als dos anys m’arriba una citació judicial; reclamen els nens; altre cop llum d’un no se; l’advocat m’explica els uís i ais que podien sortir del  judici; dons vingué anem al Jutjat sense advocat pro amb els nens un de cada ma; li demano al secretari que jo no vull que els meus fills siguin moneda de camvi, sisplau que el senyor Jutge els hi pregunti amb qui volen anar, i així acaben la fira.

Llògicament el Secretari començà ha explicar-me que això no va eixís bla,bla,bla; jo mitja volta i allà queden els nens; quant el Sr Jutge va parlar amb els nens ho va tenir clar; amb va fer entrar per parlar amb mi; jo l’únic que vull es que estiguin amb el papa o amb la mama pro prou moneda de camvi no. Quant li van comunicar al advocat d’ella i li va explicar la resolució no havia sentit mai tal quantitat desa brutes.

Tot això i moltes vivències mes m’està portant al llibre del net; pro tinc que dir que amb fa sentir molt be amb mi mateix; es una bona medicina. 

Recomanada