“Alerta inundable” inunda TV3 de censura

El dimarts 11 de novembre, TV3 emetia al programa SF (Sense Ficció) el reportatge “Alerta inundable”. Un programa de 55 minuts de durada, que va tenir 272.000 espectadors de mitja i un 15,7% de quota de pantalla.

No de les més altes de la seva història, però sí la més alta aquell dia amb respecte els seu seguidors, un 10,4% d’El Hormiguero, un 9,5% de La Isla de las Tentaciones i un 9,3% de La Revuelta. Per tant, el programa amb més audiència en prime time aquella nit.

I això, malgrat tots els impediments i obstacles, com aviat veurem.

El primer, retardar, intentar censurar i/o retallar la seva emissió el mes de setembre. El segon, ja decidida la seva emissió i no sense polèmica, quasi ocultar-la. És notori quan hi ha un programa que pot atraure audiència que dies abans tant per TV3 com a Catalunya Ràdio, (ara ambdues 3cat.info), fan cunyes promocionals per atraure audiència sobre ell. En aquest cas no va ser així.

D’altra banda, també es sorprenent que en els informatius 24h. de la 3/24 (ara 3cat.info), el dia següent, no es fes cap esment a parts interessants o pics de màxima audiència, que donen pas a la vegada, com en altres ocasions així es fa, a utilitzar-los com a complement auto promocional a altres programes, informatius o tertúlies.

Silenci absolut.

Però més sorprenent i sospitós que dies després tampoc quasi cap mitjà de comunicació, institució o partit es fes ressò dels moments estel·lars del programa o de les entrevistes, algunes d’elles molt crítiques i sucoses.

Una petita crítica que faria és que es podria pensar que el mort se l’emportava l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) i uns quants càmpings, però deixem aquí aquesta crítica, ja que prou van patir les periodistes i l’equip de SF, en decidir tirar endavant aquesta peça d’investigació ambiental, que en algun moment també semblava anar massa enrere (anys 1960-1990) quan és evident que en aquella època es feia de tot i mirant a un altre costat.

El problema ve, quan entre el 2000 i 2015, i ja sabent les coses que no es podien fer, es seguien fent (com es va poder copsar en el reportatge) i no diguem ja entre el 2015 i avui, ja amb la declaració d’emergència climàtica i l’esperada responsabilitat que tenen tots els ajuntaments de tenir plans d’emergència de protecció civil. I això es va notar a faltar, tot i que en algunes de les entrevistes va sortir a col·lació.

Esperada responsabilitat, que hauria de ser obligació, si no fos perquè els governs de la Generalitat, el d’ara també, segueixen passant de puntetes i amb permís, no sigui que s’enfadin els ajuntaments, sobre la urgència de tenir aquests plans d’emergència on a dia d’avui un 57% d’ells, de localitats en risc d’inundació!!, encara no els tenen.

L’absència per activa o passiva dels ajuntaments va ser clamorosa. Si agafem com a cap de turc l’ACA (que no és sant de la meva devoció), desviem l’atenció sobre la responsabilitat que tenen tots els ajuntaments i la Generalitat, com a màxima autoritat política de Catalunya.

Si abans els ajuntaments pressionaven per construir (en zones inundables), ara fugen d’estudi per deconstruir (renaturalitzar no és el mateix) mentre obvien el que poden aquesta patata calenta, pressionats pels lobbys turístics o immobiliaris.

Però aquesta por és absurda i denota incompetència (o intercanvi de favors). Com he recordat en altres ocasions, al sud de França, entre Narbona i Marsella (i a tota La Camarga), ja fa anys que de forma discreta i amb consens social, científic i institucional, de forma gradual, s’avança en la deconstrucció, indemnitzacions i trasllat d’habitatges de zones inundables (com ara es vol fer al Montsià i a Terres de l’Ebre).

Finalment remarcar el sorprenent silenci de mitjans i partits passada l’emissió.

 Es evident que malgrat tots els obstacles a les autores del reportatge, la sordina a les denúncies del Comitè professional de TV3 i del SPC Sindicat de Periodistes de Catalunya, s’ha obert una escletxa que ha provocat un silenci posterior de tot l’establishment, que ha tancat files al voltant del sottogoverno ambiental de les nostres institucions.

Una omertà en tota regla, un pacte de silenci, entre totes les parts implicades. Millor no facin tants escarafalls amb el negacionisme climàtic de l’extrema dreta…

Toni Salamanca