Amb permís de treball i sense feina

 

La manca d’informació bloqueja l’accés laboral de les persones estrangeres

A Espanya, la normativa d’estrangeria i immigració ha evolucionat amb l’objectiu de facilitar la integració laboral i social de les persones estrangeres. No obstant això, la seva aplicació pràctica continua marcada per una greu manca de coordinació i comunicació entre administracions, especialment pel que fa a la transparència en la informació que reben tant les persones estrangeres com les empreses que volen contractar-les, fet que provoca que moltes persones amb dret legal a treballar no puguin fer-ho en condicions normals.

Els permisos de residència i treball passen per diversos organismes: oficines d’estrangeria, Ministeri de l’Interior, Policía Nacional, SEPE, TGSS, entre d’altres. Tot i la seva interdependència, aquestes administracions no comparteixen informació de manera fluida ni coherent, fet que genera contradiccions constants.

En molts casos, quan no és possible acreditar el permís de treball amb una targeta d’identitat en vigor, moltes de les persones que tenen reconegut el dret a treballar només compten amb documents provisionals que quasi mai identifiquen de manera clara la validesa del permís de treball. Aquesta falta de claredat té un impacte directe en la vida de milers de persones, ja que tot i que la legislació preveu que en determinats supòsits es concedeix o es manté el dret a treballar, la falta d’informació o la dificultat d’interpretar la seva validesa per part d’empreses de selecció de treball o departaments de recursos humans, provoca situacions d’indefensió a la persona treballadora.

Moltes empreses, davant el desconeixement o la por d’incomplir la llei, opten per no contractar aquestes persones. El resultat és que persones plenament capacitades i amb autorització de treball es troben excloses del mercat laboral, veient vulnerats els seus drets i abocades, en alguns casos, a l’economia submergida.

És imprescindible que les administracions responsables millorin la transparència i la informació que ofereixen a les persones estrangeres i a les empreses, ja sigui ampliant la informació dels resguards provisionals, o bé a través de la creació d’una plataforma digital d’accés segur i públic, que permetés comprovar en temps real si la persona té autorització per treballar, sota quines condicions i fins a quina data. Aquesta eina reduiria la incertesa, unificaria criteris entre administracions i facilitaria la gestió de contractacions per part de les empreses.

No ens podem permetre que la burocràcia limiti drets fonamentals; la falta de coordinació entre administracions, la lentitud dels procediments i la manca d’informació clara continuen sent obstacles que perpetuen la precarietat i la desigualtat. Més enllà de reformes legals, és imprescindible dotar els processos administratius d’eficàcia, transparència i coherència, perquè només així es podrà garantir una veritable igualtat d’oportunitats i una gestió justa i eficient de la diversitat laboral.

Mireia Risco