Les xarxes cremen amb el combat de juntaires contra orriolistes


 

Circula una teoria conspiracionista que vincula el naixement d’Aliança Catalana amb els serveis d’intel·ligència espanyols, amb l’objectiu d’acabar de dividir i d’enfonsar l’independentisme.

La guerra entre processistes i Aliança Catalana està en el seu apogeu. No només es lliura al Parlament, amb les reprimendes contínues del president de la cambra, Josep Rull (Junts), a Sílvia Orriols.

També es lliura al carrer, i especialment a les xarxes. Diversos fòrums lligats a Junts han insistit les últimes setmanes que “els serveis d’intel·ligència espanyols han creat AC per brindar una victòria i ensorrar els pocs independentistes que puguin sortir a les eleccions”.

És un missatge recurrent que emeten l’extrema esquerra i reductes de Junts que s’obstinen a desgastar al partit d’extrema dreta que els roba vots i càrrecs públics. Però no és més que una nova fake news, una teoria de la conspiració amb trets maniqueus i infantiloides sense cap base real.

Reconeixen en aquests cercles que són moltes les persones, algunes fins i tot són independentistes de soca-rel, que s’alegren de la pujada d’AC a les enquestes i previsions que gaudeixen dient que els altres temen AC.

Són les paraules d’uns fanàtics que es creuen amos de la veritat, però en la realitat són presoners d’una gran mentida. Són incapaços de veure una clara realitat. Diuen amb satisfacció que els altres temen aquesta pujada d’AC, i és cert: tot independentista que pensa amb el cap la tem perquè sap que és molt, molt difícil, per no dir impossible, que Orriols pugui arribar a tenir una majoria, i sap que tot vot que rebi aquest partit són i seran molts vots perduts per als partits processistes i, indirectament, a favor dels partits espanyols.

Aquestes reflexions han estat també transmeses en fòrums privats per a consum d’uns pocs. Aquí es donen les claus per fer contrapropaganda contra Orriols, a qui es denomina com “l’esquer visible” de tota l’operació, encara que només sigui això: la cara visible.

La militància de Junts està sent convenientment alliçonada per alguns dels seus gurus ideològics, que fan campanya a través de les xarxes:

Al darrere, a l’ombra d’AC, hi ha el nucli fort del partit, els veritables artífexs, els que fan i desfan. Podem començar pel més inofensiu, Jordi Aragonès, ex d’Unió Democràtica i membre d’una acabalada família, net d’un alcalde franquista i fundador de l’extrema dreta, l’Aliança Popular catalana.

Altres i molt importants fundadors són l’empresari Maiol Sanaüja i el seu soci i també empresari i administrador de diverses empreses Eduard Llaguno. És el mecenes, és qui subvenciona el partit i que, a més, té un gran llinatge amb l’Opus Dei i amb Vox.

Dins del partit, trobem Oriol Gès ara secretari d’Organització i Finances. Trobem Pau Nadal, que és també un bon amic del partit d’extrema dreta alemany AfD. Hi ha també en Rubèn Novoa, cofundador de l’Associació d’Amics Catalans d’Israel”, acusen des de les files rivals.

Des de les files ultres, es contraresta aquest missatge. Us esforceu molt a atacar AC. Els rucs són, som, els que hem votat, una vegada, i una altra, i una altra, partits suposadament independentistes. Al final, ha costat, però alguns hem vist que amb aquests partits mai farem res, i ja no dic la independència.

Ni tan sols serveixen per plantar cara als feixistes espanyols, tant de dretes com d’esquerres. Són feixistes anticatalans. Per tant, només ens queda una opció: AC. I soc més d’esquerres i més independentista que la majoria de vosaltres, simplement estem farts de la submissió que practiquen tots els partits actuals.

Prefereixo donar el meu vot a AC, que seguir alimentant una colla de vividors woke”, escriu un orriolista de la nova fornada que fa trontollar les enquestes.

 

Nais Gambarra

Comentarios

Entradas populares de este blog

Reflexiones de Mario Benedetti.( Sabios consejos de un hombre sabio) Si estás cerca (arriba o abajo) de los 60, tómate unos 10 minutos y léelo

El yugo y las flechas de la derecha

Aprendre dels fracassos i dels greus errors independentistes