Del passat com si fos ara
Benvinguda la fe renovada en la llengua com a ciment de la nació sencera. I benvinguda l’exigència de lleis protectores que ningú no voldrà, ni sabrà ni podrà aplicar des de les institucions. “ Aquest país fa prop de setze anys que és regit gairebé exclusivament per lleis excepcionals i, tanmateix, és el país on més sovint s’ha apel·lat el poble a la insurrecció […]. La conseqüència precisa, necessària, immediata d’aquest estat és l’absorció pel poder militar de la resta de poders; són les comissions militars posades al lloc que haurien d’ocupar els jutges de primera instància i les audiències .” (Estanislau Figueras, en castellà, al congrés espanyol, 1851) “ Quina necessitat hi ha de veure aquella Barcelona que està sempre com un campament? Els campanars plens de soldats i amb un guàrdia custodiant permanentment les campanes; tots els cossos de guàrdia fortificats; els canons dels forts amenaçant Barcelona […]. I tot plegat, per què? Un poble tranquil com aquell, un poble on a les onz...