Si els partits no volen/poden/saben respondre al nostre mandat

Partits vs poble:

- el poble sap què vol 
- el poble no mira quin partit vota el del seu costat 
- el poble té ganes de tirar endavant 
- el poble no pot permetre's perdre la força de la il•lusió.

En canvi: 
- els partits són porucs i cautes per naturalesa 
- els partits tenen en compte què pensa el del costat seu 
- els partits només tiren endavant si hi veuen un profit 
- els partits no poden permetre's fallar al poble que l'ha votat 

Per tant, exigim (educadament) als partits que hem votat que segueixin el nostre mandat (a les xarxes, als actes de partit, pel carrer...) que, en realitat aquesta és la seva raó de ser i en què es basa la seva legitimitat. 

Si, després del nostre estímul, no responen...

Si els partits no volen/poden/saben respondre al nostre mandat, hem de fer que els carrers bullin plens d'EXIGÈNCIA. 

Que els nostres crits se sentin fins a Waterloo.

Si el nostre clam és prou eixordidor, sortirem a les notícies, el món ho veurà.

Canviarem el titular unionista que tant els agrada de "el independentismo está dividido" a "más de dos millones de catalanes se plantan para exigir acción a sus gobernantes".

I si, a més de sorollós, el nostre clam és persistent, els partits no tindran més remei que seguir-lo (Mas va afegir-se a l'independentisme arran d'una manifestació). 

Si cap partit té temptacions de configurar pactes estranys allunyats del mandat del sufragi, se'n desdirà.

Els partits tenen por a la solitud, a ser abandonats pels seus votants.

Cal que sàpiguen que en pensen o, si es fan l'orni, que no puguin fer veure que no ens senten. 

Repeteixo: els carrers han de bullir, i els partits han de buscar estratègia. 

Qui pot ajudar?

Exigim, també, al MHP @KRLS Puigdemont la configuració del Consell de la República 

Sabem que la veu de l'exili és lúcida i que, potser, té molta resistència a l'interior però, no ens enganyem, el que hem avançat en aquest any és gràcies a l'exili.

La tardor serà calenta, sí o no? 

És un invent per tenir-nos contents? 

No ho sabem. 

Però sí que sabem que si el poble vol que sigui calenta, serà MOLT calenta. 

Ens ho creiem o no?

L'1O es va fer amb l'empenta de la gent... Oi? 

Doncs la tardor calenta ho serà gràcies a LA GENT. 

I, no patiu, que aleshores ens seguiran els partits. SI marquem el camí, ells no tenen més remei que seguir-lo. 

Som-hi, o no som-hi?

P.D.: No ho he explicitat, però suposo que s'entén que la contundència al carrer ha de ser sonora, visual, persistent (tossuda!) però, especialment, PACÍFICA.
David Ferrer

Deixeu-me expressar-me; em sembla perfecte l'escrit per Ferrer; però crec ballen dades molt importants en tot aquest tema:

Presos polítics; si pensem que són presos polítics ens equivoquem, no són més que ostatges d'un Estat; d'això neix-en dels esforços d'Esquerra a referèndums i coses rares

Si el problema català, aconsegueix el Govern, del partit que sigui; ajornar-ho 10 ó 20 anys ja hauran servit de molt

Com jo crec que de negociar es pot negociar res; configurar el Consell de la República; amb els alcaldes, diputats, senadors, etc etc; almenys fiquem por i en estar configurat a Waterloo, que vingui Déu i ho vegi.

I el poble al carrer.

Es pot passar a la Història per intentar-ho, per aconseguir-ho, per promoure-ho.

Però no es pot passar a la Història per covardia.

Pensin-ho, senyories