Nou clatellot judicial

La resolució de la justícia belga de no concedir l’extradició del raper Valtònyc és un nou cop a la justícia espanyola, menys rellevant políticament que el rebut a Alemanya amb el president Puigdemont i a Bèlgica amb els consellers Comín, Puig i Serret, però tant o més contundent si tenim en compte que la negativa es produeix, no davant un cas de presó preventiva, sinó davant una sentència ferma de presó dictada pel Tribunal Suprem.

El tribunal belga considera que les lletres d’una cançó no poden contenir delictes com el de terrorisme i que s’emmarquen dins la llibertat d’expressió.

Que diferents tribunals europeus acumulin decisions adverses a la justícia espanyola hauria de fer reflexionar el govern del PSOE i tots els grups polítics del Congrés, perquè ells tenen l’oportunitat i el deure de superar la primària reacció patriòtica i analitzar a fons de forma honesta si el Codi Penal, o la ‘llei mordassa’, o l’aplicació que es fa als jutjats dels delictes d’odi, de terrorisme i els relacionats amb la corona o qüestions religioses, per posar exemples, respon als estàndards de les democràcies consolidades d’Europa en termes de protecció dels drets civils i la mateixa justícia, o si ja seria hora d’avançar amb una reforma important.

La mateixa judicatura s’hauria de posar davant el mirall i preguntar-se si vol continuar sent vista i percebuda com una mena de búnquer, que perd credibilitat a mesura que actua ancorat en la mentalitat de fa un segle i rep desautorització darrere desautorització dels tribunals europeus.

També aquí el govern de Pedro Sánchez i els posteriors hi tenen alguna cosa a dir, perquè a les seves mans hi ha reformar el Consell General del Poder Judicial, l’escola judicial i els criteris de promoció i elecció dels jutges i magistrats dels alts tribunals.