Què ens ofereix Madrid? Com preten seduir-nos?
No, no vull ser d’un país on polítics privats de
llibertat donen classes de filosofia a carcellers que, avergonyits, volten pels
mitjans pregant per la seva llibertat…
D’un país on els bons polítics, en captiveri,
cremen les hores jugant al tennis, i els tennistes, en llibertat, es permeten
donar lliçons de política…
D’un país on si ets un investigador i mereixes
ser notori, ets ignorat per la premsa, però si ets un servidor públic que
mereix el respecte silenciós d’una cel.la, inclús la premsa amiga et despulla i
t’humilia… (Diari ARA, t’has lluit)
No, no vull ser d’un país on des de la reina fins el ministre de
cultura provenen d’un televisió que representa la única cultura…
D’un país d’aparador on el gran objectiu és un govern amb molta
dona, no la capacitació dels seus homes.
Més que a comptar ministerials mamelles, perquè no es dediquen a
comptar el nombre de presos polítics, d’exiliats innocents, d’artistes
perseguits, de torturadors condecorats, d’agressors o de monuments a dictadors…?
D’un país en el que els policies poden violar a una nena en la foscor,
però si es veuen increpats en un bar a cara descoberta, s’apliquen penes de
terrorisme…
No, no vull ser d’un país que es vana de saber fer rimar “unitat”
amb “vanitat”, però no amb “humanitat o realitat”, i és que parlem d’un país
que als ulls del món, ja és una gran mentida…
No, no vull ser d’un país que abusa, ens agredeix i enganya, d’un
país anomenat Espanya.
Lluis Carrasco
Comentarios
Publicar un comentario