“Més del 60% de les malalties són transmeses per animals"


Avui un diari, ja era hora, ha escrit: Més del 60% de les malalties són transmeses per animals"
Hi clar no ho deia un “pelacanyas” sino que el President del Col.legis de Veterinaris de Catalunya
Espero que el llegeixin molts alcaldes, i molts posseïdors d'animals, que siguin coneixedors del que tenen a casa.
Jo als meus fills, amics i coneguts sempre els hi deia; els animals transmeten moltes malalties, - Artur recordes el parc del Clot, quant van demanar un informe per donar a conèixer lo que avui s’ha escrit- i mentrestant ni amb aquestes la gent ficant animals a casa amb nens petits, en fi, una moda; la qüestió que en molts casos tenen mes atencions que els fills, néts o nebots; ens estem animalitza’n en lloc de humanitzant, reclamen parcs, pipicans i platges els gossos i els gats tenen els seus drets.
Com en els parcs on hi ha qui t’esbronca per apartar el seu gos d’un nen a qui li fan por (tractant a l’animal com un nadó i a l’infant... l’infant que es foti, tu!)

«De les caques no en parla ningú –o gairebé-. Potser perquè, com diu el meu net, tothom creu que merda és una paraulota»

Per si no n’hi ha prou amb la calda que fa, i amb la pol·lució, afegim-hi el tuf de pixums.
Quins collos; no no vull anar pel carrer mirant tot el dia si trepitjo una merda o no; gossos no petits precisament que haurien de portar morrió, res si el veus venir de cara dius, millor em canvio de vorera, i clar avui els municipals van en cotxe o moto i no veuen ni el paisatge.
Hi, ¿on comencen els seus drets  i acaben els meus?
A coalició deixeu-me dir, Informe d'Unicef:
Un de cada tres nens a Espanya pateix malnutrició.
La crisi econòmica ha disparat la pobresa infantil al nostre país fins a arribar a 2,5 milions de menors però això si, anuncis de sopes per a gats amb gambes i tot tipus de menjar gourmet i el pobre nen xuclant la tele; una vergonya que permetin aquests anuncis i d’altres.
Ahir va ser el dia dels refugiats; tots posant-se la medalla des del President del Govern a metges sense fronteres i vint més.
Un refugiat (segons defineix a l'article 1A de la Convenció de 28 de juliol de 1951 relativa a l'estatut dels refugiats de les Nacions Unides) és una persona que es troba fora del país d'on n'és originari, o bé on hi resideix habitualment, a causa d'un temor fonamentat de persecució per raons d'ètnia, religió, nacionalitat, pertinença a un grup social o opinions polítiques, i que no pot o no vol reclamar la protecció del seu país per a poder tornar-hi.
Es a dir, que donades les possibilitats de viure a Europa on lliguen el gossos amb llonganisses, o viure a on vic; vull ser refugiat.
La veritat es que els refugiats que o he vist a reportatges diversos; van amb posat que els cau a trossos; famèlics. cares serioses ploroses derrotats
Ahir de famèlics res de res, i a mes cantant i ballen; deu ser que ni deuen haver de dos classes diferents.
Ho veiem sense flegma ni algaravia, assegudets tranquil·lament.
Tota aquesta gent amb les pancartes sap el que els espera?; crec que els treuen del foc i els posen a les brases.
Sabeu que a partir d'ara, els immigrants disposen d'un permís de 45 dies d'entrada extraordinària per raons humanitàries en territori nacional, un termini després del qual s'han de regularitzar mitjançant la sol·licitud d'asil o residència, segons regula la Llei d'Estrangeria.
Total, mes sense papers, o sigui il·legals. Per això tanta fanfàrria !!!!
Però clar; com pot un país amb el volum total d'aturats que va aconseguir a finals de gener la xifra de 3.476.528 desocupats; oferir expectatives a aquests refugiats; comprendré perfectament que diguin que els han pres el pèl, però en aquest país ens fiquem en fanfàrria i en deu minuts sense reflexionar les conseqüències o millor els pros i els contres.
Ho dic jo: Els hem pres el pèl, però de fotos i primeres pàgines de diaris, ni t'explico.
Què hi ha darrere de moltes ONG ??
Tenen un vaixell que mantenir, de barat poc; gent treballant i sense ànim de lucre !!!!; diu el meu segon ego: I un be negre amb potes rosses!!!!!
En temps de crisi i de majors necessitats socials, les ONG suposadament benèfiques sorgeixen com els bolets després de les pluges de tardor, però de la gran majoria d'elles desconeixem el seu esperit o ideologia, si la tenen, la tendència dels seus responsables i el grau de compliment dels fins solidaris que diuen perseguir demanar donatius en saben totes i mes.
Molta gent treballen  perquè si; a televisió ja anuncien que ve el “monzon” i s’ho emportara tot; dons traieu-los del mitg.......
I acabem; 2 mors suposadament assassinades a mans dels seus marits, amants que mes dóna.
I aquí entra el mal anomenat "violència de gènere"
El demanar acabar la violència per a un sol gènere, és sexista i discriminatori per definició.
Només cal la violència, sigui quina sigui, no només de les dones sinó de la gent gran dels nens dels incapacitats, a qualsevol tipus de violència.
Manifestació contra la violència de gènere; tot dones si vosaltres mateixes esteu discriminant.
El dolent de tot això, és que molts pensen igual que jo; però clar, no parlis malament dels gossos o gats; no diguis el que penses dels refugiats; el de la fam dels nens que t’explicaré; i de la violència de gènere ho deixem per a una setmana amb dos dilluns.
I el pitjor, és que les persones que tenen animals a casa; que els pugen i baixen a l'ascensor, els passegen pel parc i altres herbes desconeixen que el 60% de les malalties les contagien ells.
Així d'una vegada per totes; diguem-ne als posseïdors de gossos i gats la gran veritat; als refugiats, demanar-los perdó
A les de "violència de gènere el que s'ha dit “el demanar acabar la violència per a un sol gènere, és sexista i discriminatori per definició”.
Abans d'ahir llegia unes conclusions d'una reunió o junta de dones i amb crida molt l'atenció que el primer punt demanaven que les dones quan denuncien, ningú les pot posar en dubte, punt dos; no hi ha per part de les dones denúncies falses.
I aqui vaig apaga la llum.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Ganar una guerra sin armas. Pero con dos “balas en la recamara”

Reflexiones de Mario Benedetti.( Sabios consejos de un hombre sabio) Si estás cerca (arriba o abajo) de los 60, tómate unos 10 minutos y léelo

El banc (central) dels acusats