Fem que la democràcia triomfi una vegada més davant de l’arbitrarietat

Mentre la meitat del Govern legítim de Catalunya segueix dormint injustament a la presó, privats dels seus éssers més estimats, els gàngsters del 155 segueixen maniobrant fora de la mateixa constitució que diuen defensar per atacar les institucions catalanes.
Cal recordar que els greuges d’aquest cop d’Estat perpetrat pel partit més corrupte d’Europa, que tan sols va obtenir el 8% dels vots a Catalunya, no seria possible sense l’ajut inestimable dels socialmonarquistes i dels “Primos de Rivera”.
Ahir, el Ministre del “fake news”, Alfonso Dastis, va decidir acomiadar tots els treballadors de les delegacions del Govern català a l’exterior, amb la gosadia de pensar que l’estructura diplomàtica catalana era tan ostentosa com l’espanyola.
Els mateixos encarregats de dur a terme la tasca van quedar perplexos en constatar que només tenia uns 40 treballadors: ni residències milionàries, ni cotxes oficials. 
Servidors públics que es paguen el seu propi lloguer i transport públic i que feien molt bé la seva feina. 
En realitat, la intervenció de les institucions catalanes per part del Govern espanyol és un intent d’atribuir-se uns mèrits que no li pertoquen. És una usurpació en tota regla de la feina que han estat fent els membres del Govern empresonats.
Una feina que, recordem, tenia com a objectiu servir l’interès general dels ciutadans de Catalunya. En efecte, abans de la intervenció de les finances per part del Ministre Montoro, els comptes de la Generalitat presentaven superàvit, concretament de 171M d’€.
Malgrat aquesta intervenció, el Departament d’Economia ha pogut pagar els treballadors públics de la Generalitat amb tresoreria pròpia durant tres mesos consecutius.
I mentre el Govern espanyol, via la premsa del règim, difonia profecies que asseguraven que l’acció del Govern català estava perjudicant l’economia catalana, les dades macroeconòmiques publicades pels mateixos ministeris espanyols d’Economia i Hisenda ho desmenteixen rotundament. 
En matèria d’inversió estrangera, Catalunya ha assolit un nou rècord històric quantificat en 5.131M d’€
. 
En matèria d’exportacions, els rècords s’han anat superant trimestre rere trimestre. Aquesta xifra arriba a 52.677M d’€ des de principi d’any fins al mes de setembre.
El 2016, Catalunya va batre el rècord de turistes estrangers amb més de 18 milions de visitants. La missió principal de les delegacions del Govern a l’exterior, avui desmantellades, és precisament afavorir al màxim els interessos de l’economia catalana a través d’accions de promoció molt ben pensades i elaborades. I sembla que als gàngsters del 155 no els agrada això. 
En efecte, mentre el Govern legítim de Catalunya treballava per fomentar les externalitats positives, el Govern espanyol fa anys que està fent exactament el contrari, és a dir fomentar externalitats negatives. 
I ho fa de forma sistemàtica: incompliment sistemàtic d’inversions en infraestructures, espoli fiscal, polítiques d’asfíxia econòmica, cops de porra contra demòcrates, prohibicions arbitràries, persecucions de ciutadans, violència judicial i moltes més bajanades.
El principal responsable de crear un clima d’inestabilitat és la mateixa classe política espanyola, i en particular el Govern de M.Rajoy i els seus aliats del 155. L’exercici de la democràcia mai és un crim. Mai. En canvi, l’exercici de la violència, sí. 
El que està en joc el 21-D és molt clar: o desbordem les urnes per validar i construir una República on prevalguin les externalitats positives i la democràcia o els gàngsters del 155 no tindran cap escrúpol a l’hora d’esclafar les ànsies de progrés d’aquest país.
I sobretot, malfieu-vos d’aquests que us expliquen que la creació de riquesa es basa en les lleis i no en potenciar el capital humà.
Sabem que la República s’ha de construir pas a pas i que només pot ser el fruit d’un debat social profund i democràtic. Uns estem estenent la mà a un procés constituent de caràcter transversal i obert mentre d’altres intenten estendre la mà a l’arbitrarietat del 155 i del règim del 78.
Fem que la democràcia triomfi una vegada més davant de l’arbitrarietat.


Tayssir Azouz

Ubicación: San Andrés de Llavaneras, Barcelona, España

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Reflexiones de Mario Benedetti.( Sabios consejos de un hombre sabio) Si estás cerca (arriba o abajo) de los 60, tómate unos 10 minutos y léelo

1. Es hora de u sar el dinero que usted ahorró durante toda su vida. Usarlo para usted, no para guardarlo, no para que lo disfruten los que no conocen el sacrificio de haberlo conseguido, personas que ni siquiera son de la familia: yernos y nueras. Recuerde que no hay nada más peligroso que un yerno con ideas. Cuidado: No es época de inversiones por muy maravillosas que parezcan, éstas solo le traerán angustias y este es un momento para tener mucha paz y tranquilidad. 2. Deje de preocuparse con la situación financiera de sus hijos y sus nietos; no se sienta culpable de gastar su dinero en usted mismo. Probablemente, usted ya les ofreció lo que fue posible en la infancia y juventud, como una buena educación. Ahora por tanto, la responsabilidad es de ellos. 3. Ya no es época de sostener a nadie de su familia; sea un poco egoísta, más no usurero. Tenga una vida saludable, sin grandes esfuerzos físicos. Haga gimnasia moderada y aliméntese bien. 4. Compre siempre lo mejor y más fin...
Leer más

El yugo y las flechas de la derecha

Imagen
La derecha española ha sido avisada por algunos de sus más relevantes condotieros de que la exhumación de Franco prevista por el Gobierno es una trampa para que el personal confirme que el PP es el heredero de la dictadura y que en su ADN predominan genes bajitos, con voz atiplada y poco democráticos. El aviso se ha extendido a Ciudadanos, por eso de que a los clones les pasa lo mismo que a las monas que se visten de seda, aunque la seda sea de color naranja. Ni unos ni otros parecen haber hecho mucho caso al consejo. Parten estos áulicos consejeros de que no existe relación alguna entre la derecha actual y el viejo franquismo salvo en la mente calenturienta del rojerío y que, en consecuencia, el plan de remover la pesada lápida del Valle de los Caídos y trasladar a otro lugar la momia que yace debajo es una argucia para establecer un nexo ficticio entre sus líderes y el antiguo régimen, un burdo truco, una colosal infamia. La premisa contiene el error de considerar que el ...
Leer más

La lengua catalana

Imagen
Resulta, en verdad, curioso que todo lo que José María Pemán escribió en ABC hace cincuenta años sobre el catalán siga siendo tan certero: «Me encuentro –¡otra vez!– el problema del idioma catalán revivido con ocasión de la enseñanza en las escuelas. Pienso que el primer problema del catalán como idioma es calificarlo como "problema". En este caso, como en otros muchos, el problema es el modo de manipular una cosa que en sí misma no lo es. El catalán, en sí, no es un problema: es una evidencia. Lo que ocurre es que las evidencias cobran fisonomía contorsionada de problema cuando son manejadas por los políticos, ¡que esos sí que son un problema!». Es altamente irresponsable hacer creer a los españoles que enseñar en lengua catalana equivale a «adoctrinar». Se puede adoctrinar en cualquier idioma; en castellano, por ejemplo, se está adoctrinando (y corrompiendo) a nuestros hijos de las formas más puercas y miserables sin que nos inmutemos. El catalán ...
Leer más