Brussel•les, 31 d’octubre de 2017; Rellegint al MHP Puigdemont

Divendres al vespre, reunits al Palau de la Generalitat, després de la declaració d’independència del Parlament i davant d’una sèrie de dades, dades de fonts contrastades, que indicaven que el Govern espanyol plantejava una ofensiva altament agressiva i sense precedents contra el poble de Catalunya, contra funcionaris que es mantinguessin fidels al govern legítim i contra aquest govern que presideixo amb una querella del fiscal, confirmada ahir, amb penes que podrien sumar 500 anys de presó contra el Govern i membres del Parlament, acompanyada de detencions.

Aquest divendres vam acordar unànimement que aquest govern prioritzaria la prudència, la seguretat i la moderació.

Vam assumir que el diàleg i la negociació que sempre havíem imaginat per trobar una sortida al conflicte que plantegen els catalans era en aquestes condicions senzillament impossible.

Els vull recordar que des del referèndum de l’1 d’octubre la nostra mà ha estat estesa al diàleg fins l’infinit, arribant al límit de proposar la suspensió de la declaració d’independència a canvi d’un diàleg franc, proposta que també va ser rebutjada per un Partit Popular i un PSOE que no volen assumir que tenen un problema gegant que no volen afrontar políticament sinó amb repressió.

L’agressivitat de l’Estat, de la qual tenim tants exemples (més de 700 alcaldes querellats; les pallisses a milers de persones -gent gran inclosa -, que van anar a exercir el seu dret a vot l’1 d’octubre; la impunitat de l’extrema dreta; les multes milionàries contra responsables institucionals per fer possible la consulta democràtica del 9 de novembre del 2014, i ahir la presentació de la querella del fiscal Maza, de la qual després parlarem), ens ha obligat, tal com els deia divendres a la nit, a adaptar el pla de treball a aquestes circumstàncies i prioritzar per sobre de tot evitar la violència que sempre -SEMPRE-, juntament amb la defensa de la pau i el diàleg, han estat una prioritat del moviment independentista i del Govern de Catalunya.

És des d’aquesta perspectiva que les mesures que ha adoptat el Govern des de divendres segueixen aquesta línia i són coherents amb els valors de la pau, el respecte a la pluralitat i la neutralitat de les administracions que sempre hem perseguit des del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Aquest govern hagués pogut optar per forçar els funcionaris fidels al Govern a iniciar una disputa per l’hegemonia, però ha preferit garantir que no hi haurà enfrontaments, que no hi haurà violència.

No es pot bastir la República de TOTS des de la violència. Si l’Estat espanyol vol bastir el seu projecte des de la violència, aquesta és la seva decisió, però no ens pot arrossegar a un escenari que el moviment sobiranista ha rebutjat de manera consistent, com hauria de fer tot demòcrata.

El Govern havia dit que no posaria els funcionaris en una situació de risc i això és el que ha fet: no obligar-los a prendre partit com a col·lectiu perquè son servidors del país i de l’administració per damunt de tot.

Si aquesta actitud té com a preu alentir el desplegament de la República, cal considerar que aquest és un preu raonable a l’Europa del segle XXI.

És indiferent que aquest exercici de responsabilitat sigui apreciat o no pels altres. És un acte de coherència que demostra que la República catalana serà un estat diferent. No hem arribat fins aquí per comportar-nos com tantes voltes hem criticat que s’ha comportat l’Estat espanyol.

D’altra banda, ahir finalment vam poder veure la querella del fiscal Maza, un fiscal, per cert, reprovat pel Parlament espanyol, que confirma fil per randa l’extrema agressivitat que planteja el govern espanyol contra el Govern i contra la mesa del Parlament.

Una querella que no se sustenta jurídicament, que en tot el redactat es refereix a fets polítics; una querella que se centra en perseguir una idea, unes persones, no un delicte; una querella que demana 30 anys de presó per a cadascú de nosaltres, que demana la citació immediata amb totes les evidències que les citacions poden implicar presó preventiva, com ja vam veure en el cas dels dos líders del moviment cívic actualment a presó, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

Una querella que s’afegeix a l’opció pel camí de màxima bel·ligerància que ha triat el Govern espanyol i del qual nosaltres no farem seguidisme per responsabilitat i prudència.

És des d’aquest punt de vista que, com els deia, el Govern legítim de Catalunya ha adaptat el seu pla de treball prioritzant 4 àmbits que els explico a continuació:
a) Una part del Govern, encapçalat per mi com a president legítim, ens hem desplaçat a Brussel·les per fer evident el problema català al cor institucional d’Europa i denunciar també la politització de la justícia espanyola, la seva manca d’imparcialitat, la seva voluntat de perseguir les idees, no els delictes, i fer evident al món les greus mancances democràtiques que es viuen a l’Estat espanyol i la ferma aposta del poble català pel dret a l’autodeterminació, pel diàleg i per una solució acordada.

b) Una altra part del Govern, encapçalada pel vicepresident i pel cap de llista de Junts pel Sí, continua a Catalunya fent activitat política com a legítims membres del Govern de Catalunya.

No abandonarem en cap cas el Govern català, continuarem treballant tot i les limitacions que imposa l’estratègia de no confrontació i assumirem la defensa de la querella de l’Estat.

És una querella política i, per tant, ens enfrontarem des d’una posició política, no jurídica. Això vol dir que no defugirem les citacions; no volem negligir la nostra responsabilitat i ens enfrontarem políticament a la greu injustícia que planteja el Goven espanyol.

c) Donem suport a les diferents iniciatives que s’estan posant i es posaran en marxa per evitar que el 155 es dugui a la pràctica i acabi desmuntant el sistema institucional català.

En aquesta línia, donem suport als sindicats, a les entitats, als càrrecs directius del Govern que s’han quedat en els seus llocs de feina i els demanem que facin tot el possible per evitar la demolició del sistema institucional català. La gent que va salvar les escoles l’1 d’octubre estic segur que salvarà les nostres institucions.

d) Finalment, entomem les eleccions que ha plantejat l’Estat espanyol com un repte democràtic. No ens fan por els reptes democràtics, al contrari. Si l’Estat espanyol ha volgut fer un plebiscit per legitimar el 155 i les seves polítiques, nosaltres l’entomarem i li donarem resposta a ell i a tota la comunitat internacional.

Estem totalment d’acord que és votant com es resolen els problemes, no empresonant polítics o ciutadans compromesos o violentant funcionaris. Les eleccions del dia 21 de desembre són un repte, doncs, que entomem amb totes les nostres forces.

Avui, des d’aquí, llanço una pregunta a tothom: nosaltres respectarem el resultat de les eleccions, com hem fet sempre, siguin els que siguin.

Farà el mateix el Govern espanyol i el bloc del 155?

Aquesta és la pregunta a fer: respectaran el resultat de les urnes?

Vull un compromís clar de part de l’Estat.

L’Estat respectarà els resultats que puguin donar una majoria a les forces independentistes o no?

Si això no és un clar compromís per part de l’Estat, vol dir que hi haurà votants, de primera i de segona classe a Catalunya. Esteu disposats a respectar els resultats, siguin els que siguin, de les eleccions: sí o no?

El conjunt de la població catalana, sí, però cal saber, sense ambigüitats, quina és la posició de tots els partits que donen suport al 155 i, particularment, del PP i del Govern espanyol.

Vull acabar, abans d’anar a les preguntes, amb dos reflexions.

Una a la comunitat internacional i una altra al poble de Catalunya.

A la comunitat internacional i molt especialment a Europa li demano que reaccioni. Que vegi que la causa dels catalans és la causa dels valors en els quals es fonamenta Europa: la democràcia, la llibertat, la lliure expressió, l’acollida, la no-violència…

Permetre al Govern espanyol que no dialogui, que toleri i empari la violència de l’extrema dreta, que s’imposi militarment, que ens posi a la presó durant 30 anys, és acabar amb la idea d’Europa i és un error que pagarem molt car tots els europeus.

Al poble de Catalunya li demano que es prepari per un camí llarg.

Tenim davant un estat que només entén la raó de la força i que ha decidit utilitzar la violència i la repressió per aconseguir que abandonem el nostre projecte polític. I no ho aconseguiran.

La unitat que hem demostrat fins avui, la intel·ligència col·lectiva que ens ha permès avançar amb el pacifisme com a única arma, la democràcia com a eina que ens fa invencibles, són i seran les bases de la nostra victòria.

Demano també reconeixement per a cadascú dels consellers i conselleres del meu govern. Tots tenen molt present davant els seus fills i família l’amenaça que afrontem.

L’equip que avui està aquí i els que estan a Barcelona mereixen el nostre màxim reconeixement per l’esforç personal que estan fent i us vull demanar que els hi doneu el vostre màxim escalf.

Finalment, un últim prec: treballem perquè sigui impossible que el Partit Popular, el PSOE i Ciudadanos desmuntin les institucions catalanes.

Lluitem amb la màxima creativitat per mantenir les institucions vives i impedir el 155. Impedir el 155 és mantenir fort i viu el Govern legítim de Catalunya. I les eleccions del proper 21 de desembre estan en aquesta lògica.

És en el territori de la democràcia on som més forts.

És en el terreny de la democràcia on sempre hem guanyat.

Ho repeteixo: quan ens hem pogut confrontar democràticament hem guanyat.

En l’ús de la força no hem guanyat mai i ni volem guanyar.

També és un consell per a l’Estat espanyol. I, per tant, allà on sempre hi hagi urnes, ens hi trobaran.

Allà també ens trobaran.

Moltes gràcies.

Brussel·les, 31 d’octubre de 2017