No hi som tots, avui, a casa

És cert que les accions i les actituds justifiquen les idees.

I no ho és menys, de cert, que de les accions i de les actituds se'n deriven, sempre, conseqüències. I és de resultes de no haver volgut resoldre políticament el tema polític més delicat que té plantejat l'Estat que se n'ha derivat l'aplicació del 155, amb la conseqüència que el govern de Generalitat i els dos màxims representants de les entitats independentistes hagin de viure presó i exili.

Per això és que avui fa una mica més de mal que la resta de dies que ni Jordi Cuixart, ni Jordi Sànchez, ni el president Carles Puigdemont, ni vicepresident Oriol Junqueras, ni els consellers Joaquim Forn, Lluís Puig i Toni Comín, i les conselleres Clara Ponsatí i Meritxell Serret no siguin a casa.

Perquè avui és Nadal.

Hi pensem cada dia, en tots ells.

És el nostre govern absent. Són els nostres dirigents, que la feblesa de la democràcia espanyola, amb tots els ressorts d'estat, ens els fa absents.

Però el 155 també ha comportat la convocatòria d'unes eleccions al Parlament l'objectiu de les quals era, per part de les formacions d'obediència espanyola, relegar l'independentisme a l'oposició. I no ens han pogut. No.

A unes eleccions convocades sota l'autoritat espanyola, i no pas a través de la legalitat catalana, tot i haver estat Ciutadans la força guanyadora, l'independentisme hi respon amb 70 diputats.

¿I ara, doncs, què, tampoc no l'atendrà el mandat del poble, el president Rajoy?

Si ha de parlar amb Inés Arrimadas, que ho faci, és la cap de llista de la formació guanyadora, però ja no pot desatendre el diàleg amb el president Puigdemont, perquè és qui haurà de formar govern.

¿Les tres formacions independentistes reprendran el full de ruta aturat la tarda del 27 d'octubre? 

Perquè tal com han manifestat amb convenciment ideològic tant Carles Riera com el vicepresident Oriol Junqueras durant la campanya, el president Puigdemont també deia, en una entrevista a directe.cat, i en faig citació literal, que "Catalunya és un Estat independent perquè ho vol la seva gent i ho ha dit el seu Parlament.

Però encara no pot actuar com a tal perquè ha rebut un cop d'estat del 155 que li impedeix constituir-se.

Ens falta un procés constituent i desplegar tots els efectes de la proclamació de la República".

Aquesta radiografia ens diu d'on partirà la represa. 

Arrenquem d'allà on ens vam quedar, perquè totes tres candidatures donen per fet el referèndum d'autodeterminació, el resultat del qual, diuen també tots tres candidats, ens vincula i ens obliga, i tots tres donen la República per proclamada.

¿Qui faci govern, amb participació de les altres dues formacions, començarà a governar doncs, desplegant-ne el procés de constitució, d'aquesta República?

Perquè això és el que han dit, això és el que els hem llegit i això és el que recullen les hemeroteques.

Compte amb la pressa!

Deia a Segre la setmana passada que escrivia Beaudelaire a Le Salut Public l'any 1848 com de bell i gloriós és el nom de "República", i, exaltant les més altes virtuts del poble, li deia: "vigila els conspiradors, els moderats, els retrògrads, però sàpigues que el millor remei per a les conspiracions és una fe absoluta en la República, perquè podria redimir-nos a causa, és clar, de fer sinònims República i Llibertat".

La República té una ètica i una estètica a través de les quals amidem la convivència per tal de donar-li una plàstica, que no vol dir altra cosa que una nova manera de fer política.

Per això JV Foix va dir que "cal donar un estil a la República, i que sigui Catalunya que l'imposi".

Exili i presó malgrat, bon Nadal!

Carme Vidalhuguet