DES DE QUAN EXISTEIX LA NACIÓ CATALANA?

 


Fixeu-vos que parlem de "nació", i no del nom de Catalunya.

Una nació pot existir sense tenir nom, i fins i tot sense tenir territori -els gitanos encara avui, i els jueus durant segles-. Podríem parlar de nació catalana des del moment que existeix la llengua catalana: ja, per tant, als entorns dels segles XI i XI.

Els espanyols -siguin del PP o del PSOE- que baladregen dient que la "nació espanyola" és la més antiga d'Europa, i fins i tot que la nació catalana no ha existit mai, s'ho haurien de fer mirar.

No es comença a parlar de "llengua espanyola" fins als s. XVII, i Espanya no queda constituïda fins el 1714, però el nom oficial el rei no l'utilitza fins el segle XIX (Amadeu de Savoia).

El dia 6 de juny de 1114, Ramon Berenguer III el Gran, sobirà de Catalunya i de Provença, va ordenar atacar Eivissa, en mans dels sarraïns. Un nodrit exèrcit de 75.000 homes i 900 cavalls, procedents del port de Blanes, va iniciar el més gran desembarcament militar de la història, només superat pel de Normandia justament 860 anys després.

Es van unir dues de les potències mediterrànies del moment: Pisa i Catalunya. La crònica pisana de mossèn Enric ha passat a la història no només per ser un dels reportatges bèl•lics més acabats de l'Edat mitjana, sinó sobretot per ser la primera vegada que apareixen escrits els noms de Catalunya i el dels catalans: hi podem llegir les expressions de catalanicus heros, aplicada als soldats, rector catalanicus i dux catalanensis, aplicats a Ramon Berenguer III, i el nom de Catalonia, aplicat a Catalunya.

El nom de Catalunya i de catalans, doncs, correspon a una de les nacions més antigues d'Europa.

Però aquest nom sovint ha tingut mala sort.

De primer va ser la seva substitució pel nom oficial de Corona d'Aragó -que, corresponia, no obstant, no pas al Regne d'Aragó, sinó al reialme de Catalunya confederat amb Aragó, el Regne de València i el de Mallorca-.

Durant els segles X-XII, malgrat el territori català esdevé successivament nació, estat de dret i fins potència internacional, mai no va proclamar-se com a regne segurament per un sentit de legalitat i juridicitat (fins al tractat de Corbeil -1258-, Catalunya pertanyia formalment al rei de França).

Això es fa palès quan a l'any 1137 el rei aragonès Ramir el Monjo se sotmet a Ramon Berenguer IV el Sant, lliurant-li la mà de la seva filla Peronella i amb ella el regne d'Aragó en els següents termes: "Jo, Ramir, fill del rei Sanç, rei dels aragonesos, dono a tu Ramon, compte barceloní, el meu regne d'Aragó, amb la meva filla, tot íntegrament".

És a dir, el Regne d'Aragó desapareix legalment, i el terme "Corona d'Aragó" serà el nom del nou estat.

Jaume Fabrega


Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Reflexiones de Mario Benedetti.( Sabios consejos de un hombre sabio) Si estás cerca (arriba o abajo) de los 60, tómate unos 10 minutos y léelo

1. Es hora de u sar el dinero que usted ahorró durante toda su vida. Usarlo para usted, no para guardarlo, no para que lo disfruten los que no conocen el sacrificio de haberlo conseguido, personas que ni siquiera son de la familia: yernos y nueras. Recuerde que no hay nada más peligroso que un yerno con ideas. Cuidado: No es época de inversiones por muy maravillosas que parezcan, éstas solo le traerán angustias y este es un momento para tener mucha paz y tranquilidad. 2. Deje de preocuparse con la situación financiera de sus hijos y sus nietos; no se sienta culpable de gastar su dinero en usted mismo. Probablemente, usted ya les ofreció lo que fue posible en la infancia y juventud, como una buena educación. Ahora por tanto, la responsabilidad es de ellos. 3. Ya no es época de sostener a nadie de su familia; sea un poco egoísta, más no usurero. Tenga una vida saludable, sin grandes esfuerzos físicos. Haga gimnasia moderada y aliméntese bien. 4. Compre siempre lo mejor y más fin...
Leer más

El yugo y las flechas de la derecha

La derecha española ha sido avisada por algunos de sus más relevantes condotieros de que la exhumación de Franco prevista por el Gobierno es una trampa para que el personal confirme que el PP es el heredero de la dictadura y que en su ADN predominan genes bajitos, con voz atiplada y poco democráticos. El aviso se ha extendido a Ciudadanos, por eso de que a los clones les pasa lo mismo que a las monas que se visten de seda, aunque la seda sea de color naranja. Ni unos ni otros parecen haber hecho mucho caso al consejo. Parten estos áulicos consejeros de que no existe relación alguna entre la derecha actual y el viejo franquismo salvo en la mente calenturienta del rojerío y que, en consecuencia, el plan de remover la pesada lápida del Valle de los Caídos y trasladar a otro lugar la momia que yace debajo es una argucia para establecer un nexo ficticio entre sus líderes y el antiguo régimen, un burdo truco, una colosal infamia. La premisa contiene el error de considerar que el f...
Leer más

Aprendre dels fracassos i dels greus errors independentistes

  Ni amnistia, ni Rodalies, ni finançament singular, ni català a Europa,  ni seleccions catalanes  i tan sols unes engrunes mal retribuïdes   que comporten   l’augment de l’espoli fiscal que pateix Catalunya i tots els Països Catalans. Els dos grans partits independentistes engrescats en una guerra civil entre bona part dels seus líders; la qual impedeix que s’adonin de la deriva que pateixen , i ara segurament cauran en la  trampa de culpar el PP i Vox . Però resulta que  qui no ha fet la feina ha estat el govern més progressista de la història  i els mateixos p artits independentistes incapaços de fer un front comú. Com volen que Europa aprovi la llengua catalana com a llengua oficial si el govern espanyol permet a l’extrema dreta espanyola continuar atacant la llengua catalana,  sentències cada dia en contra del català i governs autonòmics que prenen decisions per atiar el genocidi contra la llengua catalana. Si tots aquests fracassos no p...
Leer más