311, 8

 

Fa bastants anys, des dels temps de les primeres consultes populars iniciades a Arenys de Munt, tinc la sort, tinc el privilegi, de trobar-me amb persones fantàstiques. Trobades i converses compartides d'amics i amigues amb un únic objectiu, un somni, un anhel ancestral gravat al nostre ADN: Catalunya.

Temps enllà, fa 311 anys, vàrem patir la desfeta que ha marcat les nostres vides, que ha influenciat la nostra manera de ser i la nostra manera d'actuar. Tot plegat com a base d'una estratègia de supervivència perquè eren temps de nul·la democràcia i cap garantia jurídica. Després, de part de l'Estat espanyol, va venir el Decret de Nova Planta i tantes lleis com fossin possibles per a aniquilar la nostra llengua, la cultura, essència de la nostra nació.

I la història, d'una manera diferent, però amb el mateix fons de negació colonial de la nostra realitat, es va repetir. Vam comprovar com vivíem en una dictadura disfressada de democràcia i que res havia canviat des del 1975.

Fa vuit anys, des d'un procés radicalment sincer i naïf democràtic, la societat civil de Catalunya va demostrar que estava preparada per assumir els reptes necessaris per a l'assoliment de la independència d'un estat que mai, a saber per què, ens ha respectat.

Aquell dia, l d'Octubre de 2017, es va fer manifest que hi érem, que hi creiem, que n'estàvem convençuts... però els polítics que pensàvem eren també els nostres companys en aquella singladura van desaparèixer, tots. De veritat algú pot pensar que va ser una victòria? Potser vam guanyar un batalla, però no pas la guerra.

Aquests pretenen tornar, de fet alguns ja ho han fet, a la primera línia política. Doncs res de res, és hora d'aprendre de la Lluna Nova i passar a la renovació i recanvi de tots i cadascun dels càrrecs públics actuals, els quals, amb el nul coratge demostrat ja han quedat fora de joc, sense cap credibilitat.

Si a això li sumem la pèrdua injustificada de la unió política, i en tot cas inexplicada i difícilment explicable, tenim la situació actual amb tots els nostres polítics barallats entre ells per motius exclusivament personals i deixant de banda l'única víctima de la situació, Catalunya.

La societat civil encara hi és, preparada per actuar, però si no queda manifesta una manera d'actuar transparent "de veritat" per part dels que tenen el poder i les nostres vides a les seves mans, res canviarà.

Una manera d'actuar que sigui transparent, amb tota sinceritat, sense estratègies interessades, només pensant en el nostre país. Si aquesta situació segueix igual, el més probable, tenint en compte els comportaments vistos amb unes estratègies de curt recorregut i curta mirada, res canviarà.

Difícil sí, impossible mai!

Sergi Bolea