Elogi del quiosc (i dels quiosquers)

 

Els nostres pares, amb molt d’esforç, van fer el que van poder i aquelles acadèmies de pis, que no sempre van estar a l’alçada de les circumstàncies, van posar de vegades el seu granet de sorra.

Però, sense cap mena de dubte, per a diverses generacions de ciutadans/es espanyols els quioscos de barri van ser essencials per a la nostra formació cultural.

Allí vam adquirir i intercanviar els nostres primers còmics (El Capitán Trueno; Mortadelo i Filemón; 13, Rue del Percebe); els nostres primers mots encreuats, les nostres primeres (i a vegades inacabades) col·leccions de cromos, amb les quals vam aprendre les capitals del món i vam començar a interessar-nos pel món dels trens, compartint entusiasme amb els nostres pares ferroviaris.

També d’adults.

Ha estat costum nostre llegir el diari cada dia de la setmana, del mes i de l’any. Si s’esgotaven, de vegades passava els diumenges, ens desplaçàvem a altres barris o al centre de la ciutat per fer-nos amb algun exemplar.

Sempre hi havia algun quiosc obert que ens ajudava.

En aquests diaris vam llegir columnes mai oblidades. La “Del alfiler al elefante”, per exemple.

Amb ella vam descobrir Manuel Vázquez Montalbán i vam adquirir hàbits que seguim practicant: llegir els titulars de tots els diaris que estan exposats (de vegades la contraportada).

Comentàvem la informació amb el quiosquer, que de mica en mica s’anava convertint en un company, en un “confident polític”, fins i tot en un amic.

També van ser essencials les revistes d’informació política o cinematogràfica que vam adquirir.

Triunfo, per exemple; també Cuadernos para el diálogo o Fotogramas. Qui no recorda la portada del Triunfo dedicat al cop d’estat de Pinochet i els seus sequaços?

Qui no recorda aquell Cuadernos del 1969 que va publicar l’entrevista a Manuel Sacristán sobre la primavera de Praga i la invasió de Txecoslovàquia?

Penso també en el fervor que teníem a fer-nos amb els exemplars quinzenals de Saida o els mensuals d’El Viejo Topo, Vibraciones, Mundo Científico, Investigación y ciencia o Transición durant el temps de la transició política i molts anys després.

Ens obrien la ment, ens feien més crítics i informats, feien que el món fos molt més interessant, ens parlaven de temes i autors desconeguts.

Ens feien millors, menys ignorants, més savis.

I no només van ser còmics, diaris o revistes. També llibres, molts llibres (per exemple, l’excel·lent col·lecció de Grandes ideas de las matemáticas), i col·leccions de música clàssica o d’òpera que podíem adquirir a preus raonables. Qui no recorda el CD amb les obertures mozartianes dirigides per Karl Böhm!

Però els temps canvien, acceleradament de vegades, i no sempre per millorar. En aquest cas, per a empitjorar, empitjorar molt:

Ens estem quedant sense quioscos, cada cop en queden menys!

Molts s’han reconvertit en llocs de venda de souvenirs per a turistes, gairebé sense diaris i revistes!

A molts barris de Barcelona, ​​ja no hi ha quioscos.

El darrer a tancar del que tinc constància és el del Born. Un quiosc que sempre hi ha estat, des que anàvem a concerts i convocatòries en solidaritat amb països llatinoamericans (amb José María Valverde en un lloc destacat!) a l’antic Born!

El quiosquer s’ha volgut acomiadar de tots nosaltres.

Ens ha deixat una nota: “A tots els meus estimats clients i amics del Born: Gràcies per estar amb mi tants anys darrere del taulell. Cada riure, cada xerrada i cada visita han fet que aquest quiosc sigui molt més que un lloc de pas.

És, ha estat, un trosset del barri ple de vida! de tot cor.

El quiosquer del Born”.

Els seus clients, els seus amics, també han volgut dir la seva: “Gràcies a tu. Sento no haver-nos pogut acomiadar. La teva amiga de Relax. Que et vagi molt bé”. “Ets molt gran!” “Gràcies a tu per ser tan meravellós!”.

Barcelona, ​​també altres ciutats i pobles, és a punt de perdre una de les seves riqueses, un dels seus llocs de trobada, conversa, cultura, aproximació.

I serà una llàstima, una veritable llàstima.

La ciutat de Salvat Papasseit, López Raimundo, Teresa Pàmies, Puig Antich, Neus Porta, Giulia Adinolfi i Paco Fernández Buey no s’ho mereix.

Fem tot el que estigui a les nostres mans per impedir-ho!

 

Salvador Lopez