carrostia

En el mes de marzo, este medio publicaba que los políticos independentistas implicados en la causa del 1-O habían pagado casi un millón de euros en fianzas. Ahora, con la última noticia recién conocida, esta cifra sube exponencialmente. Carme Forcadell, expresidenta del Parlament de Catalunya, tuvo que pagar 150.000 euros para poder salir de prisión. Hoy vuelve a estar en un centro penitenciario de Alcalá Meco, aunque se prevé que en los próximos días pueda ser trasladada a un centro en Catalunya. Los demás miembros de la Mesa del Parlament tuvieron que pagar 25.000 euros. Sumando, sumando, daba con la cifra de 960.000 euros pagados en fianzas, a los que había que añadir los 5,2 millones de euros que impuso el Tribunal de Cuentas por los costes de la consulta del 9-N de 2014. La mayor parte de estas fianzas se ha sufragado gracias a las aportaciones de cientos de miles de personas, que a través de Assemblea Nacional y Òmnium hicieron efectiva, entre otras, la fianza de ...

Que vagi per endavant que en els darrers tres anys m’he discutit tant com ha calgut amb tots aquells individus i col·lectius que abans fins i tot que prenguéssiu possessió com a batllessa de la ciutat ja us criticaven i us deien el nom del porc, que no us varen ni tan sols donar l’oportunitat de valorar la vostra tasca sense apriorismes ideològics. Durant aquest temps, doncs, sempre he defensat que calia deixar-vos governar i avaluar el vostre govern segons els resultats obtinguts a la fi de la legislatura.  Que consti també que sempre he rebutjat reiteradament els discursos paranoics i tremendistes d’aquells que deien que, arran de la vostra gestió, Barcelona s’havia convertit en una ciutat més insegura que mai. En aquest sentit, òbviament no he tolerat tampoc mai que s’utilitzin barroerament els  atemptats de l’agost  passat a Barcelona per criticar la vostra política de seguretat ciutadana.  També m’he oposat a tots aquells que us han criticat per ésser...

Estem cansats de dir i sentir allò de que no pot ser que el que és urgent passi per davant d’allò que és important .  Vida només en tenim una (ja parlarem de com afrontem l’altra en un altre article), i el que és segur és que només tenim una fitxa per aprofitar-la. Així doncs, compte. I volem una vida plena d’emocions, d’anades i vingudes, de sabor a fel i de regust a victòria. Per això ens enamorem (i patim). Hi ha qui no ho pot evitar, hi ha a qui li costa i hi ha qui senzillament se li passa ben ràpid. I els independentistes estem enamorats. De qui? Doncs dels independentistes. Ara bé, ben barallats, com una família nombrosa amb una herència sucosa .  Això som els catalans independentistes. Bé, els no independentistes també, però de moment viuen la mar de bé a la contra. Aquest enamorament fa que siguem selectius. No podem estimar tot el moviment, només un/una pot despertar el nostre amor incondicional. Tot ens fa gràcia, i creiem que cada gest, cad...

La història sempre l'escriuen els vencedors.   Els altres, els qui perden, han d'acceptar la condició de pàries en el gran relat oficial dels fets, i adoptar una irreductible posició de resistència. És l'únic que els queda: apel·lar a la lluita, a l'èpica, als grans valors que ens fan humans per sobre de la mesquinesa de la força bruta i de la impunitat de qui se sent guanyador. En el cas dels presos polítics catalans, no podem oblidar que la situació és d'una indignitat sagnant. I que cap millora de la situació no ens pot allunyar de l'objectiu de veure'ls lliures. L'anunci  que acostaran els presos  és una bona notícia, evidentment.  Sobretot, per les seves famílies, que viuen un tracte injust provocat més per la revenja que per l'aplicació real de la llei. Però l'apropament no pot rebaixar ni una engruna de tot el mal fet, pràcticament irreparable a un nivell humà i col·lectiu, i no ens pot negar de veure la injustícia de tot pl...

Mientras unos se divierten, otros deben trabajar los días festivos. ¿Cuál es la diferencia entre días festivos y días de descanso? Los días festivos son aquellos días que tienen como finalidad permitir al trabajador dejar de trabajar para conmemorar algún acontecimiento religioso, cívico o de solidaridad. Según indica el art 37 del Estatuto de los Trabajadores, cada trabajador podrá disfrutar de un máximo de 14 dias festivos al año. En cambio, los días de descanso se crearon en beneficio de la salud de los trabajadores y de la productividad. Si nos referimos al descanso semanal, el Estatuto de los Trabajadores establece que será al menos de un dia y medio (siendo ampliable dicho periodo por convenio colectivo. A continuación te explicamos cómo debe ser la retribución de ese día. El artículo 37.2 del Estatuto de los Trabajadores recoge que t odos los trabajadores tienen derecho a 14 días festivos al año que serán retribuidos y no serán recuperables. De esos festivos...

Que l’Estat espanyol té un problema amb la judicatura és ja una obvietat. De fet, que l’espanyol és un sistema judicial polititzat, saturat i ineficient no ho sosté un servidor sinó magistrats i magistrades que han protagonitzat una sorprenent vaga de togues. Per enumerar només alguns dels casos que han causat estupefacció, no ja entre la ciutadania sinó entre els mateixos jutges i juristes, esmentaré l’acusació de rebel·lió contra els dirigents republicans catalans (Tribunal Suprem), l’exoneració de violació dels membres de La Manada i la posterior posada en llibertat (Audiencia de Navarra) i l’arxivament de la causa contra Florentino Pérez pel cas Castor (Audiencia Nacional). Tres inquietants decisions judicials fonamentades en la defensa política de la sacrosanta unitat d’Espanya en el cas català, d’una visió patriarcal i masclista de la societat en el cas navarrès i de la preservació dels interessos oligàrquics en el dels terratrèmols gasístics. Si hi afegim la parciali...

Desde el principio de esta legislatura extraña, uno de los objetivos que teníamos marcados en nuestra hoja de ruta era dejarnos la piel para que el presidente y el Consejo de Televisión Española fuesen elegidos por concurso público. Queríamos acabar así con varias décadas de tejemanejes del poder, que convertían la tele de todos en la tele del gobierno de turno. Fueron meses y meses de negociaciones y contactos liderados por mi compañero, el diputado por Málaga Guillermo Díaz. Él marcó el rumbo y yo ayudaba en lo poco que podía.   Fue difícil: el bipartidismo escuchaba hablar de concursos como quien oye hablar de la vida en Saturno , y nos decían que de donde habíamos sacado semejante cosa. Pero teníamos muy claro que la gran ocasión de hacer crecer nuestra televisión era sacarla de las garras del que manda en cada momento, colocando a sus responsables en una burbuja de profesionalidad e independencia en la que se entrase de la mano de la excelencia y el rigor. Na...