Festes populars d’estiu com a dret a la ciutat
Entrem de ple a l’estiu i, per tant, s’obren un espai i un temps diferents. L’estiu, ja abans de la dinàmica d’industrialització i d’organització racional del treball i, per tant, de l’existència mateixa del concepte de vacances, sempre va ser un període especial. En les societats agràries, sobretot a Europa, era el moment de recollir la collita i celebrar la vida. Les festivitats estivals són anteriors a l’hegemonia del cristianisme com a superestructura ideològica. L’abundància alimentària comportava un breu, sempre breu, moment de relaxació de les normes socials; era freqüent el comensalisme, és a dir, menjar junts, compartir taula, com a eix vertebrador i generador de consciència col·lectiva. Amb l’estómac ple es viu millor i s’accepten les jerarquies o es lluita contra elles però, sobretot, es reprodueixen i es conserven les relacions socials. La ritualitat que inunda l’estiu és, per tant, una ritualitat especial, alegre, oberta, pública. Al llarg de la ribera medi...