Entradas

El carrer, l’últim recurs

Imagen
  El sensellarisme creix a Barcelona de manera sostinguda i ja no pot ser considerat un fenomen marginal. Al voltant de 2.000 persones dormen al carrer de la ciutat, segons els recomptes de Fundació Arrels fets a finals de 2025, una xifra que suposa un augment d’un 43 % respecte al recompte de 2023 (1.384 persones). Aquest és el registre més alt dels últims anys. No és un fenomen passatger ni invisible; s’ha instal·lat amb cruesa. Aquesta presència genera incomoditat i, en alguns casos, por. Tanmateix, associar aquesta realitat amb degradació i inseguretat és un error simplista i perillós. La immensa majoria de persones sense llar no són una amenaça: són el resultat d’un sistema que expulsa qui no pot seguir el ritme del mercat laboral i de l’habitatge. Darrere hi ha històries de precarietat acumulada, preus de l’habitatge inassumibles, xarxes familiar i de suport trencades i manca d’alternatives. Criminalitzar la pobresa no resol res; només alimenta el rebuig i justifica respo...

Ojo a la desamortización sanchista

Imagen
  Sánchez entrega retazos de la soberanía nacional a sus socios para blindarse en la Moncloa ante el acoso de sus propios casos de corrupción y la debilidad parlamentaria. Sánchez ha sido presa propicia de las todas las especies de garrapatas que lo auparon por primera vez a la presidencia del Gobierno de España el 1 de junio de 2018, aprovechando la extrema debilidad del grupo socialista en el Congreso, donde PSOE, PSC y PSOE-Nueva Canarias contaban con tan sólo 85 (75+7+3) diputados, y muy conscientes de que el nuevo inquilino en la Moncloa no podría aprobar una sola ley sin el consentimiento de todos y cada uno de ellos. El asunto no mejoró apreciablemente tras los resultados de las elecciones generales de 2019 y 2023, y los socios y avalistas de Sánchez no han dudado en sacar provecho de la oportunidad histórica que les brindaba la extrema debilidad parlamentaria del gobierno. Unos y otros pusieron en marcha sin dilación una operación de acoso y derribo con un único propó...

I això era el que Esquerra havia de ser de gran

Imagen
  Esquerra havia estat de tota la vida el partit de l’ànima insurgent. Ara, en canvi, el partit s’ha tornat plenament institucionalista. L’1 de febrer de 2018, l’actual secretària general d’ERC etzibava en una entrevista a El debat de la 1 (TVE): “ Crec que Esquerra Republicana ha de decidir què vol ser de gran .” Curt però intens. Adreçat a un partit que aleshores ja acumulava gairebé 87 anys d’història, no és cosa menor. Particularment, quan la formació que aleshores representava la senyora Alamany, Catalunya en Comú Podem, no arribava ni a tres mesos de vida. Carai, tu, sí que creixen de pressa algun(e)s i que acriaturats que romanen altres, hom diria. Però a Alamany no li mancava raó. Els d’Esquerra sempre havíem estat més aviat uns eixelebrats, uns i unes somiatruites senzills i humils (i doncs, d’esquerres), que ens entestàvem en la idea de la independència per sobre de tot. Havíem estat. Ens entestàvem. Feliçment per a molts (no pas pocs de fora del partit, és cl...

“Pedro Sanchez, hijo de puta”: Para ser demócrata hay que condenar el odio

Imagen
  La coordinadora de Opinión del diario Público analiza en este   artículo que llamar " hijo de puta " al presidente del Gobierno, como hace la derecha desde que se escuchó en el Congreso por parte de una de sus más significadas representantes, es una expresión de odio detrás de la que hay una propuesta implícita. Es de una ingenuidad sideral pensar que quienes lo dicen no esperan que al decirlo ocurra algo muy concreto: que Sánchez, su gobierno y el electorado que respalda a la coalición (millones de españoles) desaparezcan; que desaparezca la contienda política, que el parlamentarismo se suspenda, que el gobierno se instituya a partir de principios que no son los democráticos, sino otros que entran en juego cuando un expresidente de Gobierno como Aznar dice " quien pueda hacer, que haga "; o cuando en un chat de militares retirados se insta a aniquilar a 26 millones de españoles; o cuando (como cuenta mi compañero Danilo Albin) el secretario general de Hazte Oír...

“Jutge …, ha arribat la teva hora!”

Imagen
Què passaria si un usuari utilitzés un nom fals per penjar amenaces de mort contra un jutge? Posem per cas que escrivís “ Jutge…, ha arribat la teva hora !”. I substituïu els punts suspensius pel nom de qualsevol dels jutges que participen de la campanya político-judicial adressada a fer caure el govern de Pedro Sánchez. O posem per cas que un d’aquests jutges es trobés a la sortida de la seva feina amb un suposat periodista que amb un micròfon a la mà es dediqués a importunar-lo, insultar-lo i a acusar-lo de prevaricació. Estic convençut que el jutge afectat i els seus col·legues de les associacions de magistrats de dretes actuarien immediatament, engegarien un procés judicial per descobrir qui hi ha darrere els perfils on han aparegut les amenaces de mort i obririen una causa contra el suposat comunicador que els assetja a les portes dels jutjats. La pregunta que em plantejo és perquè aquests jutges no actuen amb la mateixa diligència quan els afectats per aquestes amenaces de ...

No es el contexto, eres tú

Imagen
Nos vendieron la moto de que con la tecnología iríamos todos mucho más descansados, y nunca había habido tanta gente estresada, deprimida e irreflexiva como ahora. No sé vosotros, pero a mí me faltan horas cada día, ¡y no tengo hijos!. No quiero ni imaginarme cómo debe ser la vida de una persona con más de un hijo. Si yo ya no tengo horas para leer con calma, para salir a pasear, para contemplar la naturaleza y para ir a tomar una infusión de hierbaluisa con los amigos, ¿cómo debe ser la vida de alguien con hijos?. No vale dormir menos horas para llegar a todo, ¡que nos conocemos! Dormir es necesario para restaurar el cerebro y el cuerpo cada día. Hay que decir que, visto el panorama politicosocial que tenemos, queda claro que hay más de uno que no restaura nada durante la noche; más bien todo lo contrario. Y de las redes sociales, ¿qué me decís? Un aspirador que te succiona y no te deja ir a dormir hasta pasadas las tres de la madrugada. Como zombis mirando Reels de Instagram o vídeos...

La colonialitat catalana

Imagen
  « Els trens no van perquè els trens espanyols a Catalunya estan pensats per existir però no per a funcionar. Un simulacre de presència estatal, però amb la inversió menys que mínima perquè a la colònia no s’hi inverteix, se n’extreu ». Els trens no van, la terra és espoliada, signen tractats de comerç contra el futur de la terra, tenim un parlament, però les decisions importants es prenen a la metròpoli i molts funcionaris de l’estat destinats a terra catalana i immigrants hispanòfons exigeixen en nom del privilegi colonial que parlem “ en cristià ” si volem ser atesos i entesos per ells. Què fa falta perquè una terra sigui considerada una colònia?. Una data que marqui la conquesta militar? Ja tenim l’11 de setembre de 1714, data a partir de la qual ens van literalment annexionar a Castella. Ocupació militar redoblada el 1939 amb l’ajuda del poder nazi i feixista. Un espoli recurrent? Tenim testimonis durant aquests tres segles que acrediten com els impostos catalans ...