Un pet com un aglà
« Les condicions objectives són les que eren, corregides i augmentades: simplement, una Catalunya de vuit milions pròspera és inviable sense sobirania » El PSC té tot el que volia el 2017: Catalunya no s’ha separat d’Espanya, i el partit mana a totes les institucions. Eren les dues coses que havien de passar per tornar al camí del creixement, la prosperitat, la pau social i el bon funcionament dels serveis públics, deixant enrere la incertesa, la divisió interna, la paràlisi econòmica i el desgovern provocat per la quimera independentista. Per sortir de l’atzucac, calia centrar-se en els problemes reals de la Catalunya real i recuperar la sintonia amb el govern d’Espanya. Els irresponsables havien de deixar de governar, i els adults havien de tornar a prendre el control total de la situació. PSC, Foment, CCOO i UGT, la Caixa, La Vanguardia i el Periódico. Els actors de sempre menys Convergència, caiguda en combat contra ella mateixa, per superar la febrada adolescent del ...