Entradas

Hacienda aclara qué se declarará por Bizum a partir de 2026

Imagen
  Hacienda ha tenido que salir a aclarar qué se va a declarar —y qué no— en relación con los cobros por Bizum, ante la confusión generada sobre un control generalizado que, en realidad, no existe. A partir de 2026, los bancos informarán a Hacienda sobre los cobros profesionales realizados por Bizum, pero la medida tiene límites claros que conviene conocer para evitar interpretaciones erróneas. El Ministerio de Hacienda ha publicado en su web una nota aclaratoria para poner orden en la información que se está difundiendo sobre los pagos por Bizum y su supuesto control fiscal. El objetivo no es introducir una medida nueva, sino explicar con mayor precisión una obligación informativa que ya fue aprobada en abril de 2025 y que entrará en vigor en 2026. La clave de la nueva normativa, recogida en el Real Decreto 253/2025, es que el control se centra en la actividad económica y no en los movimientos personales cotidianos. El mensaje principal es sencillo: no todo Bizum se declara, ni muc...

De ‘teddy boys’ a ‘spornosexuals’: la imatge masculina al segle XXI

Imagen
  Des de fa un temps, les xarxes socials s’han convertit en aparadors d’homes —i també d’alguna dona— que exhibeixen cossos musculats amb una naturalitat gairebé provocadora. Selfies davant del mirall, vídeos al gimnàs, abdominals perfectament definits. Sovint aquest fenomen es presenta com una expressió d’empoderament, autocura o disciplina personal. Tanmateix, fins a quin punt no estem davant d’una nova forma de pressió estètica?. El cos masculí, històricament menys sotmès a l’escrutini constant, ha entrat de ple en el mercat de la imatge, i ho fa, sobretot, sense gaire resistència aparent. Als anys cinquanta, quan l’estereotip de masculinitat estava fortament delimitat, van aparèixer els teddy boys: joves britànics de classe treballadora que invertien bona part del poc que tenien en una estètica molt concreta. Jaquetes llargues, sabates cridaneres i pentinats elaborats. La roba i el cabell no eren només una qüestió de vanitat personal era una forma de reivindicació socia...

El diàleg de sords d’avui el pagarem demà

Imagen
  El 16 de març del 2023 el Parlament va aprovar els darrers pressupostos de la Generalitat fins ara. L’any a sobre, el 13 de març, els pressupostos per al 2024 van ser rebutjats per la cambra catalana i Pere Aragonès va convocar eleccions. Salvador Illa no ha aconseguit els suports necessaris per a uns nous comptes. L’autogovern funciona amb successives pròrrogues dels que van aprovar-se fa gairebé tres anys. Al seu torn, l’Estat acumula pròrrogues dels pressupostos del 2023, aprovats pel Congrés a finals del 2022. La bel·ligerància de Junts i el trencament de Podemos amb Sumar han deixat Sánchez en la indigència legislativa, però ell aguanta i demana als ministres mesures socials que no requereixin l’aprovació del Congrés. Estat i Generalitat funcionen amb comptes que en el primer cas ja han complert els tres anys i en el segon ho faran d’aquí a dos mesos i mig. L’escàndol en l’univers de la política hiperbòlica és majúscul, sobretot a Madrid, on es qüestiona la legitim...

President de l’Oposició

Imagen
  Deus saber; segurament no, t’ho explico, aquí a Catalunya el dia 26 es Sant Esteve dia que en   el meu cas ens ajuntem uns quants amics amb les senyores; tots ja tenim els fills grans i ja no venen a aquets esdeveniments, anem a un restaurant famós per els seus canalons i allà entaulats discutim com diem aquí “la jugada”. Jo feia dies què tenia un neguit i vaig aprofitar el moment i vaig proposar una espècie de joc.   El joc era fàcil volia sortir del dubte i a fe de Deu que ho vaig aconseguir. M’explico. El joc consistia amb que la meva persona eres tu i requeria l’opinió dels meus amics, què amb diguessin que havia de fer; com veient la meva trajectòria .... Val a dir que com a totes les famílies ni han de dretes, d’esquerres, d’enmig, independents, no independents; de tota classe i raça; pro hem après a respectar des de fa molt anys les opinions de tots plegats; i al menys vas aconseguir que no hi haguessin discrepàncies amb els afins al teu partit, que a Cat...

Any nou, 2026

Imagen
  La celebració de l’encapçalament de l’any nou és la gran festa planetària i no sols hi participa Occident, també la Xina, que a causa del seu calendari lunisolar, el dia 1 de gener principia la Festa de la Primavera, la més important del calendari xinès, la qual aquest any culminarà el 17 de febrer i és quan es reuneix tota la família i s’aviven profundes i ancestrals tradicions molt respectades, com balls al carrer i les cercaviles del dragó i la del lleó. És cèlebre la llegenda xinesa de la bèstia Nian, el relat d’un animal en forma de lleó que es menja tot el que troba. El calendari és el sistema de divisió del temps, sigui en un de budista, hebreu, musulmà, xinès, persa o iranià, i també en els dels asteques, maies, egipcis i dels grecs clàssics. El calendari gregorià, el nostre calendari civil actual, s’està convertint en un almanac universal, que fixa els grans esdeveniments del passat de totes les cultures i contribueix a programar esdeveniments en el futur. És el ...

La complexitat de 2026 i les lleis de la física

Imagen
  " Assumint que el dia a dia ens entrega complexitats, ens afavoriria generar les forces contràries i apostar per simplificar en lloc d’aprofundir en la dispersió " Aquests darrers dies de l’any és gairebé inevitable mirar enrere i valorar el decurs dels darrers dotze mesos, tant a escala personal com també col·lectiva – sigui empresarial, familiar o de país. De la mateixa manera, es fa difícil no caure en una certa projecció del nou any que ben aviat encetarem: aconseguirem resoldre les preocupacions i crisis que ens ocupen? Quins nous reptes ens trobarem? Ens envaeix una sensació col·lectiva que la resposta a aquestes preguntes és cada vegada més imprevisible i complexa. Ni els llibres de ciència-ficció més agosarats es van atrevir a plantejar una pandèmia global amb confinaments estrictes com la Covid. Sense ni tan sols digerir aquesta eventualitat totalment sobrevinguda i inesperada, vam haver de gestionar un escenari de guerra a Europa, amb ingredients com l...

Alberto Nuñez Feijóo y Carlos Mazón o el porqué de la política contraria al propio interés

Imagen
  ¿Qué motivos tuvo el líder del PP para mantener su respaldo con orgullo respecto al presidente de la Generalitat cuando había sabido de su negligencia en la dana? Uno fue apostar a la caída de Sánchez. Feijóo tenía el 29 de octubre de 2024 en la agenda diaria del PP apuntado la asistencia a la gala de entrega de premios de periodismo del diario 20 minutos. En su clásico libro La Marcha de la Locura. La sinrazón desde Troya hasta Vietnam, la historiadora norteamericana Barbara W. Tuchman (Nueva York 1912- Greenwich 1989) señala que “ un fenómeno que puede notarse por toda la historia, en cualquier lugar o periodo, es el de unos gobiernos que siguen una política contraria a sus propios intereses”. Y se pregunta: “¿ Por qué tan a menudo parece no funcionar el proceso mental inteligente ?”. Lo que vale para los gobiernos también, como hace Tuchman, se puede aplicar a las personalidades en el mundo de la política. ¿Por qué, por ejemplo, Alberto Nuñez Feijóo cerró filas en ...