El carrer, l’últim recurs
El sensellarisme creix a Barcelona de manera sostinguda i ja no pot ser considerat un fenomen marginal. Al voltant de 2.000 persones dormen al carrer de la ciutat, segons els recomptes de Fundació Arrels fets a finals de 2025, una xifra que suposa un augment d’un 43 % respecte al recompte de 2023 (1.384 persones). Aquest és el registre més alt dels últims anys. No és un fenomen passatger ni invisible; s’ha instal·lat amb cruesa. Aquesta presència genera incomoditat i, en alguns casos, por. Tanmateix, associar aquesta realitat amb degradació i inseguretat és un error simplista i perillós. La immensa majoria de persones sense llar no són una amenaça: són el resultat d’un sistema que expulsa qui no pot seguir el ritme del mercat laboral i de l’habitatge. Darrere hi ha històries de precarietat acumulada, preus de l’habitatge inassumibles, xarxes familiar i de suport trencades i manca d’alternatives. Criminalitzar la pobresa no resol res; només alimenta el rebuig i justifica respo...