No volem cap religió
Comptat i debatut, sumat i restat, he arribat a la conclusió que la religió, les religions fan més mal que bé. Vaig ser cristià una bona temporada. Em va venir per part de pares. Anàvem els diumenges a missa, em van batejar i vaig fer la confirmació i la comunió. Hi ha testimonis gràfics d’algun d’aquests esdeveniments d’allò més divertits. Durant una temporada vaig moure’m per l’associacionisme cristià ‘ progre ’. Suposo que això també deuria ser culpa dels meus pares perquè a les esglésies on em portaven a escoltar missa els sacerdots solien fer homilies que sonaven a defensa dels més pobres i de la justícia social. Em vaig apuntar al Moviment Universitari d’Estudiants Cristians (MUEC), que m’imagino que a hores d’ara no deu existir. Hi vaig anar a petar perquè m’hi van convidar companys d’estudis de l’òrbita dels jesuïtes. Era un cristianisme ben intencionat i happy flower que em va retenir uns quants anys en l’òrbita del catolicisme. Va arribar un moment, però, que el progressiu di...