carrostia

  Al presidente del PP probablemente le han debido indicar que no debiera permanecer mudito, que sería oportuno que se manifestase para lisonjear a las FFAA, cuyo desfile se ha realizado este año precisamente en su taifa gallega con la curiosa novedad de una simbólica caída de nuestra bandera. De modo que ha publicado un escrito en Vozpópuli que más parecería propio de La Codorniz sacado de su espacio La Nada con sifón. Y el sifón sin gas carbónico. Claro que ya decía McLuhan que “ el medio es el mensaje ” y que de vez en cuando conviene dar señales de vida. Quizás lo más sustancial es que tras todo un nutrido catálogo de tópicos conocidos se pone a disposición de NOM para lo que exija ordenar. Dice querer asumir la responsabilidad de “ hablar con honestidad sobre el estado de nuestras Fuerzas Armadas, sobre los desafíos del entorno internacional y sobre la necesidad de que España se tome suficientemente en serio su propia defensa .” La cosa parecía que se ponía interesante...

  Encara no sé com li explicaré al meu fill la pobresa i el col·lapse capitalista dels serveis socials, però sí com assenyalar la barbàrie, perquè veu que jo ho faig. —El senyor està dormint? —em pregunta el meu fill. Assenyala un home d’uns… trenta? anys que, efectivament, està dormint. Li dic que sí. I el meu fill, que com tots els nens té la capacitat de posar el dit a la nafra i assenyalar les contradiccions, la línia justa entre el que està bé i el que està malament, torna a la càrrega: —Al terra? Mentre em pregunto, com totes les mares, com li explico al meu fill la pobresa i el col·lapse capitalista dels serveis socials, passa alguna cosa a la meva butxaca. A la pantalla del meu mòbil es concreta, un cop més, l’habilitat de la societat per immunitzar-se davant la barbàrie. I alhora, per ser molt sensible a imatges superficials per a les quals no busca més explicació ni solució que més policia. M’explico. Al xat on veïns de tot el barri comparteixen informació s...

WhatsApp no va a desaparecer de los móviles de los europeos, pero sí está perdiendo terreno en los despachos oficiales. La razón es simple: la Unión Europea y varios gobiernos nacionales quieren separar la comunicación privada de la institucional, y hacerlo con herramientas que estén bajo control europeo, por motivos de soberanía digital, seguridad y protección de datos. Durante años, WhatsApp se convirtió en una especie de lengua franca digital. Se usa para organizar reuniones, coordinar equipos y, también, para intercambiar mensajes de trabajo. El problema es que, cuando esa costumbre entra en la administración pública, deja de ser solo una cuestión de comodidad: pasan a circular por una plataforma privada asuntos sensibles, con un riesgo evidente para la confidencialidad y para la trazabilidad de la información. El peligro del cifrado de extremo a extremo Muchas veces se piensa que, si una aplicación tiene cifrado de extremo a extremo, ya es suficiente. Pero el debate europeo va muc...

  « Estem cansats de pagar serveis sense servei, del silenci administratiu i de parlar amb màquines; si el futur ha de ser el dels serveis sense persones potser que també adapteu les tarifes a la nova realitat » Hi ha qui ho fa abans que acabi l’any. I jo soc més de fer-ho a les portes de l’estiu. Deu ser perquè m’agrada més la calor que el fred. Que l’estat d’ànim el tinc en millor forma i les vacances a tocar. Fer net de temes pendents, posar-me al dia, liquidar neguits. Fer el ‘ check ’ i descarregar la motxilla em permet encarar els millors mesos de l’any amb la tranquil·litat d’haver fet el que tocava i desconnectar mentalment d’allò que em pesava. L’estiu també és desfer-se de les cadenes. És trencar amb el que t’estreny al llarg de l’any. És desbotonar-te els pantalons i deslligar-te les sabates. No és que m’ofegui amb un got d’aigua. És que la meva autoexigència i maleïda responsabilitat em fa veure’l sempre a vessar. Mentre es va buidant jo mateixa faig perquè es t...

  ¿Sabía que la Constitución española establece que, bajo el principio de igualdad, todos sus ciudadanos deben contribuir, de acuerdo con su capacidad económica, al sostenimiento de los gastos públicos? Pues hemos observado que hay algunos que no están cumpliendo esta norma y, además, están abusando de usted. Imagine que tiene un mineral precioso enterrado en su jardín y nadie le paga nada por extraerlo, venderlo o acumularlo. Algo parecido ocurre hoy con los datos digitales: tienen un valor económico enorme, se extraen masivamente y, sin embargo, las operaciones que los rodean no suelen pagarse ni someterse a tributación. Lo que aceptamos con las ‘cookies’ Cada vez que acepta las cookies en una web, usa una red social o consulta un mapa en el móvil usted genera datos que las empresas aprovechan como materia prima. Nuestra investigación demuestra que este patrimonio digital invisible permanece, en gran medida, fuera del radar de los impuestos. Pongamos un simple ejemplo...

Amb costa molt entendre que hi hagi persones que encara li ballin l’aigua aquet senyor.(Puigdemont). D’un esmorzar d’amics apareix de cop aquet individuo i ens venen els records d’un moment viscut amb molt desencís. Un 1 d’octubre va convocar un referèndum, imagino tindria que estar preparat per dos possibilitats que se li presentarien: guanya el no, guanya el SI. Si estava preparat, proclama la Republicà; 3 segons i fot el camp deixant-nos amb un pam de nas; cosa que dona a entendre que per el SI no estava preparat va jugar i de quina manera amb nosaltres. Recorda El lema és clar: "República ara!". Nosaltres no teníem dubtes. Som la gent que va assistir als actes a favor del referèndum tot l'estiu, i que vam anar a la Diada, i també als actes de la Campanya del Sí. Som els que vam dormir als col•legis o que érem fora a les cinc de la matinada l'1 d'octubre, esperant, fent cua, protegint les urnes que la gent anònima acabàvem de portar. Som els qui no ens vam mour...