carrostia

  Seamos sinceros: no encontrará usted consenso a la hora de definir la soledad. Una perspectiva bastante extendida señala que es la evaluación (por tanto, un juicio, un proceso subjetivo) que hacen las personas de la diferencia que existe entre las relaciones sociales que tiene y la que desearía tener. Cuando la persona siente que tiene menos relaciones sociales de las que le gustaría y esta percepción viene acompañada de sufrimiento y malestar, entonces aparece la soledad (a veces, etiquetada con un “ no deseada ”). Ese elemento subjetivo significa que se puede mantener contacto y conexión con pocas personas, pero no sentir soledad. A la inversa, se puede estar solo en medio de una agenda pantagruélica de contactos. De hecho, solemos diferenciar soledad (sensación negativa y subjetiva) de aislamiento (una condición objetiva de escasez radical de relaciones sociales). Algunos autores distinguen entre soledad social (la que se deriva de la insatisfacción con las relaciones soci...

La disputa política del nostre temps es lliura simultàniament en diversos terrenys: des de la definició d’un demos fins al model econòmic, passant també per una determinada idea de l’ètica. Les dretes i les elits econòmiques intenten resignificar valors com la igualtat, la llibertat o la fraternitat per adaptar-los a un model neoliberal que debilita els serveis públics, erosiona allò comú i normalitza la concentració de la riquesa. Juntament amb la idea de país, de democràcia i d’hegemonia cultural, l’ètica s’ha convertit avui en un dels grans camps de batalla per construir hegemonies electorals al servei de les elits econòmiques. No és una discussió abstracta ni acadèmica. És una disputa política de primer ordre. El que hi ha en joc és una determinada concepció de la societat i, amb ella, una agenda de concentració de la riquesa, debilitament d’allò comú i erosió dels serveis públics. Els principals instruments d’aquesta ofensiva són els partits de dreta i d’extrema dreta, tot i...

  Cada vez más personas buscan vivir cerca de la naturaleza. Casas rodeadas de árboles, urbanizaciones en zonas rurales o viviendas diseminadas en el monte se han convertido en una imagen habitual en muchas regiones. La tranquilidad, el contacto con el entorno natural y la calidad de vida explican, en gran parte, esta tendencia. Sin embargo, esta forma de ocupar el territorio plantea una pregunta incómoda: cuando decidimos vivir junto al bosque, ¿somos realmente conscientes de los riesgos que implica? Este espacio mixto, donde las edificaciones residenciales y las áreas arboladas entran en contacto directo, se conoce como interfaz urbano-forestal. En estas zonas, los efectos de los incendios aumentan considerablemente, ya que el fuego puede quemar viviendas, infraestructuras y poner en riesgo a las personas. En los últimos años, este tipo de incendios ha dejado de ser excepcional y se ha convertido en una realidad cada vez más frecuente, especialmente en regiones mediterránea...

  « L’estigmatització i criminalització de les persones migrants arriba fins al punt de voler fer creure al conjunt de la societat que aquestes persones són la causa dels mals que patim » Els nous acords de govern entre el PP i Vox a diferents comunitats autònomes s’estan articulant a partir d’un concepte que es comença a popularitzar: “ Prioritat nacional ”. Una idea política que va utilitzar Marine Le Pen a França ja fa anys i que s’ha d’interpretar des dels relats i discursos que busquen generar l’imaginari que determinades opcions polítiques actuen a favor de la mateixa comunitat, d’un suposat “ nosaltres ” i no a favor dels “ altres ”, com fan la resta d’opcions polítiques. No és una novetat, però és un fenomen creixent en el període actual. L’enfrontament partidista s’articula a partir de diferents elements, un és la voluntat de fer creure amb mentides i desinformacions que aquest nosaltres està sent atacat, violentat, per uns altres a qui els rivals polítics donen su...

  SOSPECHOSO HABITUAL Hay quien podría pensar que T. está abusando del recurso a los atentados contra su persona. El disparo que le rozó la oreja, hace dos años, le hizo presentarse como un protegido de los dioses y dio origen a una instantánea épica que valía más que cualquier campaña electoral. Lo de ayer ha sucedido en el momento más bajo de su popularidad y con un conflicto empantanado en el que está demostrando una severa incapacidad mental. Las circunstancias y los detalles que rodean la tentativa podrían parecer fruto de un cuidadoso diseño. En un hotel de lujo de Washington, el Hilton, rodeado del Servicio Secreto y de varios cordones de seguridad y a punto de someterse a las preguntas de los corresponsales de prensa, previsiblemente incómodas, irrumpe en las proximidades un tipo de 31 años llegado de California (un estado muy hostil al presidente) y que no cumple con el riguroso perfil de blanco y anglosajón. El “ lobo solitario ” (según lo ha calificado el propio ...

  Tinc una teoria —que no es basa en cap estudi irrefutable—, que diu que qualsevol ésser humà, a partir dels 80, pot dir el que li vingui de gana. Seria com una mena de butlla guanyada gràcies a la longevitat. L’escriptor Eduardo Mendoza, que en té 83 —supera, doncs, amb tres anys, l’edat de la vènia—, es va mostrar partidari en vigílies de Sant Jordi d’anomenar Dia del Llibre a la festivitat literària que coincideix amb el dia del patró de Catalunya. Postil·lant, en acabat: “ No pinta res, Sant Jordi era un maltractador d’animals i segurament no sabia llegir; no té res a veure amb els llibres ”. Així, sent fidel al principi, celebro la lliure expressió de Mendoza. Constatar, només, que la inconveniència la va pronunciar el dia que presentava el seu darrer llibre, La intriga del funeral inconveniente. Hi ha ironies que s’escriuen soles. Això no obstant, i a pesar que coincideixo en descreença amb l’escriptor barceloní, he de confessar que processo una devoció irracional pel ...