carrostia

En un país on gairebé tot el que fem —contractar, subvencionar, conveniar, pagar, modificar pressupostos— té impacte econòmic, aquest poder tècnic es converteix sovint en un poder de facto. No perquè vulguin governar, sinó perquè el sistema els ha donat la clau de pas de la gestió pública. A les administracions públiques catalanes, interventors i secretaris exerceixen un paper essencial, però sovint poc entès. Els secretaris garanteixen la legalitat dels actes administratius i la fe pública; els interventors, la correcció econòmica, pressupostària i comptable de cada decisió. Sobre el paper, es tracta de funcions estrictament tècniques i limitades. En la pràctica, però, aquest entramat de garanties condiciona profundament el funcionament real de l’administració. No decideixen polítiques públiques, però poden autoritzar, suspendre o advertir sobre qualsevol acte amb impacte econòmic. I en un país on gairebé tot el que fem —contractar, subvencionar, conveniar, pagar, modificar pressupost...

  Mentre el 2017 estàvem immersos en un procés que després molts qualificarien de farsa, mentre el debat públic es consumia en consignes, banderes i titulars previsibles, hi havia una altra realitat que passava desapercebuda a la capital del país. Una realitat molt greu i molt més incòmoda. Per si no en teníem prou amb el poc que se sap dels escàndols al voltant del sistema de protecció de menors, és a dir, amb la DGAIA, en el punt de mira precisament per haver de protegir els més vulnerables, avui emergeix una pregunta incòmoda: fins a quin punt les grans ciutats, com Barcelona, poden esdevenir espais vulnerables dins dinàmiques criminals d’explotació sexual infantil? Parlo de Jeffrey Epstein, el monstre nord-americà que va liderar una xarxa d’explotació sexual de menors amb connexions amb elits polítiques, econòmiques i socials d’arreu del món. El cas no es mou en els marges. Es creua amb el centre mateix del poder. Al llarg dels anys, Epstein es va envoltar de figures dest...

A principios de este año, el verano de 2026 prometía batir todos los registros históricos de visitantes para España. La patronal de líneas aéreas, ALA, tiene programados unos 260 millones de asientos, un 5,7 % más que en 2025, y Aena preveía, antes del inicio de la guerra en Oriente Medio, un incremento del 1,3 % de pasajeros hasta los 326 millones. Pero el cierre efectivo del estrecho de Ormuz desde el pasado 28 de febrero ha desencadenado lo que la Agencia Internacional de la Energía ha calificado como “ la mayor disrupción de suministro petrolero de la historia ”. No obstante, mientras Lufthansa cancela 20 000 vuelos y Bruselas busca activar un plan de emergencia, las aerolíneas españolas parecieran mantener su programación. La explicación no está en los contratos de suministro ni en las reservas estratégicas: está, en parte, en una carambola industrial decidida hace tres lustros y en una logística doméstica diseñada hace décadas. La anomalía española: una inversión de hace quince a...

  La nueva Ley de transparencia salarial, basada en la Directiva Europea 2023/970, deberá estar implementada en España antes del   7 de junio de 2026   para combatir la brecha de género. Obligará a las empresas a publicar rangos salariales en ofertas de empleo, prohibirá preguntar el sueldo anterior y exigirá corregir diferencias superiores al 5% entre trabajadores de igual valor.   La futura Ley de Transparencia Salarial promete convertirse en uno de los grandes hitos en materia de igualdad en nuestro país. Con origen en la Directiva de Transparencia Retributiva, la transposición de este texto en España obligará a los Estados miembros a reforzar la igualdad de salarios entre hombres y mujeres que realicen un trabajo de igual valor, así como a garantizar la transparencia durante todos los procesos de selección. ¿Qué es la Ley de Transparencia Salarial? La futura Ley de Transparencia Salarial es una norma española aún no aprobada que tiene su origen en la Directiva de...

  Escric aquestes línies com a algú que ja ha deixat enrere la trentena, però que mira amb una barreja de perplexitat i tristesa la realitat que avui afronten aquells que tot just entren en aquesta etapa vital. Sovint s'ha dit que els trenta són " els nous vint ", una frase feta que amaga una veritat molt més crua: la d’una generació que, tot i estar en la seva teòrica plenitud, es troba atrapada en una teranyina de precarietat i soledat. En la meva època, arribar als trenta solia anar lligat a una certa consolidació, a la creació d'uns fonaments que permetien projectar un futur. Avui, però, observo com molts joves han de dedicar tota la seva energia vital simplement a mantenir-se a la superfície. El que em preocupa no és només la precarietat de les seves nòmines o la impossibilitat d'accedir a un habitatge digne, sinó com aquestes carències estan erosionant de manera silenciosa la seva salut social. La soledat que pateixen molts trentanaris actuals no és ...

  Muchas personas observan que, con el paso de los años, dormir “ como un niño ” se vuelve más difícil. El sueño parece menos profundo, los despertares nocturnos son más frecuentes y cualquier ruido leve o preocupación puede interrumpir el descanso. Esta experiencia no es una simple percepción subjetiva: la ciencia del sueño ha demostrado que el envejecimiento se asocia a cambios bien definidos en la estructura y la regulación del sueño. La arquitectura del sueño cambia con la edad El sueño humano se organiza en ciclos que incluyen fases de sueño no REM (N1, N2 y N3) y sueño REM. La fase N3, también conocida como sueño de ondas lentas o sueño profundo, es especialmente importante para la recuperación física y cerebral. Diversos estudios han demostrado que, a partir de la edad adulta media, se produce una reducción progresiva del sueño de ondas lentas, junto con un aumento del número de despertares y del tiempo despierto tras el inicio del sueño. En concreto, un metaanális...