La bomba de rellotgeria
« Les classes mitjanes que van creure en l’ascensor social observen amb perplexitat com els seus fills, altament formats, no poden accedir a un sostre digne ». Durant dècades, el contracte implícit que sostenia la cohesió social a Catalunya era clar: esforça’t, estudia, progressa, i la vida et retornarà estabilitat. Les classes mitjanes —columna vertebral del país— van invertir estalvis, sacrificis i expectatives en l’educació dels seus fills, convençudes que el coneixement era la millor assegurança contra la precarietat. Avui, aquella promesa s’esquerda davant una realitat tossuda: una generació de trenta, trenta-cinc o quaranta anys, amb carreres, màsters i doctorats, encadena contractes fràgils i sous insuficients que converteixen l’accés a l’habitatge en una quimera. El problema de l’habitatge no és nou, però el relat que s’ha construït al seu voltant sí que ho és. Ara ja no es tracta només de preus desorbitats o d’oferta insuficient. El que inquieta és la naturalitzaci...