Els pressupostos i altres sorolls
Dimarts passat, amb bombo i plateret, el Govern anunciava un transcendental acord amb ERC que ha de permetre aprovar, per fi, uns pressupostos a Catalunya; probablement, els únics de la presidència de Salvador Illa. La pompa, doncs, era lògica. En la política moderna, on les majories escassegen, aprovar uns pressupostos esdevé una raresa digna de repic de campanes —que li ho preguntin si no al president Pedro Sánchez. Així, i sense entrar en el contingut de l’acord, el sol fet d’haver-lo culminat, per se, és ja una bona notícia. El president Illa i el líder republicà Oriol Junqueras van escenificar el pacte amb una rúbrica i una encaixada de mans. No n’hi havia per menys. Després, la consellera del ram, Alícia Romero, va ser l’encarregada d’entrar al detall. En aquestes, mentre Romero posava negre sobre blanc, detallant xifra per xifra l’acord pressupostari, l’actualitat es va encarregar de mostrar, una vegada més, la volatilitat de les notícies, fins i tot d’aquell...