carrostia

Les eleccions del Barça han tornat a posar en valor un dels plats ancestrals de la cuina de l’àvia. En èpoques de desorientació política i moral, la parròquia catalana busca racons d’ancoratge a la taula parada. Això s’esdevé encara més en l’esperit barceloní perquè, dins l’ecosistema de pagès, els moments històrics d’incertesa acostumen a passar com una fina llevantada; és a les ciutats, en definitiva, on acabem digerint les convulsions del món. Quan tot s’atansa al caos, resulta normal que la gent de Barcelona vulgui abraçar el record de l’àvia i així commemorar l’única relació humana que imita la dependència emocional entre pares i fills, però sense el seu frenesí espantós de sermons i traumes. Aquest amor sense condicions té un plat estrella que, a banda d’ésser metàfora d’alegria, té l’espantosa virtut d’afartar-te l’estómac i convertir-lo en una futura màquina de ventositats; parlo, of course, dels macarrons, la teca que les darreres eleccions del Barça ha tornat a posar en solfa...

Las lluvias abundantes de los últimos meses han transformado amplias zonas de España. El agua ha recargado los suelos, reverdecido los paisajes y ha dejado una sensación general de alivio tras periodos prolongados de sequía. A primera vista, podría parecer lógico anticipar una primavera especialmente florida. Sin embargo, desde la perspectiva de las plantas, la relación entre lluvia y floración es bastante más compleja. Florecer no es simplemente “ tener agua suficiente ”. Es el resultado de un delicado ajuste entre múltiples señales ambientales que las plantas han afinado a lo largo de su historia evolutiva. Crecer no es lo mismo que florecer El efecto de las lluvias varía según la región. En la Iberia mediterránea, donde la disponibilidad hídrica suele ser el principal factor limitante, episodios húmedos tras periodos secos pueden tener efectos especialmente visibles. En cambio, en la Iberia atlántica, donde el agua rara vez es el recurso limitante, la respuesta suele ser más amortig...

  “ Un pakistanès amb antecedents que no hauria d’estar lliure a Espanya és presumiblement l’autor de la mort del jove James Gracey. Els pares de la víctima haurien de denunciar l’Estat, el ministeri de l’Interior i la conselleria de la Generalitat per tenir a criminals així lliures per matar pels carrers espanyols ” (Hermann Tertsch, eurodiputat de Vox, 20 de març). “ M’alegra saber que Estats Units investigarà la mort de James Gracey. Si l’ha assassinat un espanyol deixo la política, si han estat “los que te dije” pujo un altre graó en la radicalització ” (Jordi Guirado, regidor de Vox a Sant Cugat del Vallès, 20 de març). “ Un país en el que un noi no pot sortir de festa sense córrer risc que sigui el seu últim ball és un estat fallit. Descansi en pau James Gracey ” (Javi Martínez Onsalo, Reconquista, 20 de març). La matinada del dimarts 17 de març el jove James Gracey, nascut a Xicago i estudiant a la Universitat d’Alabama, va desaparèixer a Barcelona després de separar-s...

Durant més de trenta anys, l'artista més famós del planeta no va tenir cara. Ni nom. Ni passat conegut. Només murs, plantilles i una capacitat sorprenent per a ficar el dit a l'ull als poderosos sense que ningú pogués assenyalar-lo amb el dit a ell. Banksy no és només un grafiter. És probablement l'únic artista contemporani que ha aconseguit que la gent corrent s'aturi davant d'una paret i pensi. I això, en el món en què vivim, val més del que cotitzen les seves obres a Sotheby’s. Ningú sap amb exactitud quan va començar tot. Hi ha qui diu que va ser a principis dels noranta, a Bristol, quan un xaval que signava com a Robin Banx es movia entre grafiters i trens de mercaderies. No era el més ràpid ni el més tècnic del grup. Era el més llest. La història que ell mateix va deixar circular diu que una nit, fugint de la policia de transport, va haver d'amagar-se més d'una hora sota un camió. Allà, mirant cap amunt amb l'oli del motor caient-li a sobre, va...

  A lo largo de las últimas generaciones hemos aprendido mucho sobre esos esquivos visitantes que son los cometas. Siglos atrás eran vistos como un anuncio de calamidades de todo tipo, mientras que ahora los consideramos una fuente de oportunidad científica. En particular, destaca el descubrimiento de los llamados “ cometas rasantes solares del grupo Kreutz ”, que se caracterizan por tener órbitas muy excéntricas, originadas en la llamada Nube de Oort, en los confines del Sistema Solar. Estos objetos experimentan pasos sumamente próximos al Sol, a los cuales raramente sobreviven. Buena parte de los cometas tipo Kreutz pasan desapercibidos para la mayoría, aunque son captados por sondas espaciales que estudian el Sol. Lo hacen antes de que esos frágiles objetos se desintegren por la enorme temperatura y el efecto de marea que reinan en las proximidades del astro rey. Sin embargo, este mes podríamos tener uno muy brillante en el cielo del atardecer. Todas las miradas puestas en...

  "El preu que paguem al sortidor reflecteix, sobretot, el petroli que el mercat espera que hi hagi l'endemà". Cada vegada que el preu del petroli puja als mercats internacionals el combustible s’encareix gairebé immediatament a les gasolineres. La pregunta apareix amb una indignació recurrent. Com pot ser que el preu pugi avui si el combustible que hi ha als dipòsits es va comprar fa setmanes a un preu més baix? La resposta té poc a veure amb conspiracions i molt amb una idea econòmica bàsica: el cost de reposició. Quan una empresa decideix a quin preu vendre avui, el cost rellevant no és el que va pagar en el passat   – un cost enfonsat – sinó el que haurà de pagar per reposar aquell producte demà. Si el Brent puja perquè el mercat anticipa problemes de subministrament – per exemple, un possible bloqueig de l’estret d’Ormuz – el cost esperat de reposició també puja. I aquest nou cost és el que es reflecteix immediatament en els preus. Si una gasolinera va comprar ...