Entradas

¿A más lluvia, más flores?

Imagen
Las lluvias abundantes de los últimos meses han transformado amplias zonas de España. El agua ha recargado los suelos, reverdecido los paisajes y ha dejado una sensación general de alivio tras periodos prolongados de sequía. A primera vista, podría parecer lógico anticipar una primavera especialmente florida. Sin embargo, desde la perspectiva de las plantas, la relación entre lluvia y floración es bastante más compleja. Florecer no es simplemente “ tener agua suficiente ”. Es el resultado de un delicado ajuste entre múltiples señales ambientales que las plantas han afinado a lo largo de su historia evolutiva. Crecer no es lo mismo que florecer El efecto de las lluvias varía según la región. En la Iberia mediterránea, donde la disponibilidad hídrica suele ser el principal factor limitante, episodios húmedos tras periodos secos pueden tener efectos especialmente visibles. En cambio, en la Iberia atlántica, donde el agua rara vez es el recurso limitante, la respuesta suele ser más amortig...

Els multireincidents i els multimentiders

Imagen
  “ Un pakistanès amb antecedents que no hauria d’estar lliure a Espanya és presumiblement l’autor de la mort del jove James Gracey. Els pares de la víctima haurien de denunciar l’Estat, el ministeri de l’Interior i la conselleria de la Generalitat per tenir a criminals així lliures per matar pels carrers espanyols ” (Hermann Tertsch, eurodiputat de Vox, 20 de març). “ M’alegra saber que Estats Units investigarà la mort de James Gracey. Si l’ha assassinat un espanyol deixo la política, si han estat “los que te dije” pujo un altre graó en la radicalització ” (Jordi Guirado, regidor de Vox a Sant Cugat del Vallès, 20 de març). “ Un país en el que un noi no pot sortir de festa sense córrer risc que sigui el seu últim ball és un estat fallit. Descansi en pau James Gracey ” (Javi Martínez Onsalo, Reconquista, 20 de març). La matinada del dimarts 17 de març el jove James Gracey, nascut a Xicago i estudiant a la Universitat d’Alabama, va desaparèixer a Barcelona després de separar-s...

L'home que va pintar el món sense que ningú sabés qui era

Imagen
Durant més de trenta anys, l'artista més famós del planeta no va tenir cara. Ni nom. Ni passat conegut. Només murs, plantilles i una capacitat sorprenent per a ficar el dit a l'ull als poderosos sense que ningú pogués assenyalar-lo amb el dit a ell. Banksy no és només un grafiter. És probablement l'únic artista contemporani que ha aconseguit que la gent corrent s'aturi davant d'una paret i pensi. I això, en el món en què vivim, val més del que cotitzen les seves obres a Sotheby’s. Ningú sap amb exactitud quan va començar tot. Hi ha qui diu que va ser a principis dels noranta, a Bristol, quan un xaval que signava com a Robin Banx es movia entre grafiters i trens de mercaderies. No era el més ràpid ni el més tècnic del grup. Era el més llest. La història que ell mateix va deixar circular diu que una nit, fugint de la policia de transport, va haver d'amagar-se més d'una hora sota un camió. Allà, mirant cap amunt amb l'oli del motor caient-li a sobre, va...

El cometa MAPS cae hacia el Sol y está listo para hacer historia

Imagen
  A lo largo de las últimas generaciones hemos aprendido mucho sobre esos esquivos visitantes que son los cometas. Siglos atrás eran vistos como un anuncio de calamidades de todo tipo, mientras que ahora los consideramos una fuente de oportunidad científica. En particular, destaca el descubrimiento de los llamados “ cometas rasantes solares del grupo Kreutz ”, que se caracterizan por tener órbitas muy excéntricas, originadas en la llamada Nube de Oort, en los confines del Sistema Solar. Estos objetos experimentan pasos sumamente próximos al Sol, a los cuales raramente sobreviven. Buena parte de los cometas tipo Kreutz pasan desapercibidos para la mayoría, aunque son captados por sondas espaciales que estudian el Sol. Lo hacen antes de que esos frágiles objetos se desintegren por la enorme temperatura y el efecto de marea que reinan en las proximidades del astro rey. Sin embargo, este mes podríamos tener uno muy brillante en el cielo del atardecer. Todas las miradas puestas en...

El misteri dels ‘coets i plomes’

Imagen
  "El preu que paguem al sortidor reflecteix, sobretot, el petroli que el mercat espera que hi hagi l'endemà". Cada vegada que el preu del petroli puja als mercats internacionals el combustible s’encareix gairebé immediatament a les gasolineres. La pregunta apareix amb una indignació recurrent. Com pot ser que el preu pugi avui si el combustible que hi ha als dipòsits es va comprar fa setmanes a un preu més baix? La resposta té poc a veure amb conspiracions i molt amb una idea econòmica bàsica: el cost de reposició. Quan una empresa decideix a quin preu vendre avui, el cost rellevant no és el que va pagar en el passat   – un cost enfonsat – sinó el que haurà de pagar per reposar aquell producte demà. Si el Brent puja perquè el mercat anticipa problemes de subministrament – per exemple, un possible bloqueig de l’estret d’Ormuz – el cost esperat de reposició també puja. I aquest nou cost és el que es reflecteix immediatament en els preus. Si una gasolinera va comprar ...

Un índice científico para medir su felicidad social y calidad de vida.

Imagen
¿Alguna vez se ha preguntado por qué dos personas que viven en la misma ciudad, trabajan en el mismo sector y tienen ingresos similares sienten niveles de bienestar tan distintos? ¿Y si pudiera medir su felicidad social, del 1 al 10, con un índice diseñado con método científico? El progreso de las sociedades se ha medido usualmente a través de indicadores económicos. Sin embargo, un país puede crecer económicamente y, al mismo tiempo, experimentar problemas de desigualdad, polarización, precariedad laboral o deterioro ambiental. Por este motivo, las investigaciones en ciencias sociales intentan responder a una pregunta aparentemente sencilla pero metodológicamente compleja: ¿cómo medir realmente la calidad de vida? A qué llamamos calidad de vida El primer reto aparece al intentar definirla. Algunos piensan en los servicios sociales como salud o educación, otros en la economía familiar, otros en el trabajo y otros en el barrio donde fijan su residencia. Todos tienen razón, pero solo en ...

L’esperança de Berlinguer

Imagen
  L’estiu de 2024 vaig escriure a La Vanguardia un article on mostrava la meva preocupació perquè a Itàlia, la meva segona pàtria, començava a notar el naixement de la desmemoria pel passat recent doncs durant aquells mesos no s’havia commemorat prou el centenari de l’assassinat del socialista Giacomo Matteotti i els quaranta anys de la sobtada mort d’Enrico Berlinguer. Per sort, en relació a aquest darrer, els meus temors no es confirmaren, tan sols calia esperar, doncs les coses ben fetes requereixen temps. Primer arribà la pel·lícula Berlinguer: la grande ambizione, on es repassen els anys on el secretari general del PCI lluitava per a assolir el compromesso storico amb Aldo Moro, líder de la Democràcia Cristiana, i ara he pogut veure el molt bon documental Berlinguer, a love story, dirigit per Pierpaolo Farina. La peça comença amb el fatídic míting de Pàdua de cara a les europees de 1984, el malestar mentre parlava i la mort a l’hospital, adéu a l’home i naixement d’un mite...