President de l’Oposició
Deus saber; segurament no, t’ho explico, aquí a Catalunya el dia 26 es Sant Esteve dia que en el meu cas ens ajuntem uns quants amics amb les senyores; tots ja tenim els fills grans i ja no venen a aquets esdeveniments, anem a un restaurant famós per els seus canalons i allà entaulats discutim com diem aquí “la jugada”. Jo feia dies què tenia un neguit i vaig aprofitar el moment i vaig proposar una espècie de joc. El joc era fàcil volia sortir del dubte i a fe de Deu que ho vaig aconseguir. M’explico. El joc consistia amb que la meva persona eres tu i requeria l’opinió dels meus amics, què amb diguessin que havia de fer; com veient la meva trajectòria .... Val a dir que com a totes les famílies ni han de dretes, d’esquerres, d’enmig, independents, no independents; de tota classe i raça; pro hem après a respectar des de fa molt anys les opinions de tots plegats; i al menys vas aconseguir que no hi haguessin discrepàncies amb els afins al teu partit, que a Cat...