carrostia

WhatsApp no va a desaparecer de los móviles de los europeos, pero sí está perdiendo terreno en los despachos oficiales. La razón es simple: la Unión Europea y varios gobiernos nacionales quieren separar la comunicación privada de la institucional, y hacerlo con herramientas que estén bajo control europeo, por motivos de soberanía digital, seguridad y protección de datos. Durante años, WhatsApp se convirtió en una especie de lengua franca digital. Se usa para organizar reuniones, coordinar equipos y, también, para intercambiar mensajes de trabajo. El problema es que, cuando esa costumbre entra en la administración pública, deja de ser solo una cuestión de comodidad: pasan a circular por una plataforma privada asuntos sensibles, con un riesgo evidente para la confidencialidad y para la trazabilidad de la información. El peligro del cifrado de extremo a extremo Muchas veces se piensa que, si una aplicación tiene cifrado de extremo a extremo, ya es suficiente. Pero el debate europeo va muc...

  « Estem cansats de pagar serveis sense servei, del silenci administratiu i de parlar amb màquines; si el futur ha de ser el dels serveis sense persones potser que també adapteu les tarifes a la nova realitat » Hi ha qui ho fa abans que acabi l’any. I jo soc més de fer-ho a les portes de l’estiu. Deu ser perquè m’agrada més la calor que el fred. Que l’estat d’ànim el tinc en millor forma i les vacances a tocar. Fer net de temes pendents, posar-me al dia, liquidar neguits. Fer el ‘ check ’ i descarregar la motxilla em permet encarar els millors mesos de l’any amb la tranquil·litat d’haver fet el que tocava i desconnectar mentalment d’allò que em pesava. L’estiu també és desfer-se de les cadenes. És trencar amb el que t’estreny al llarg de l’any. És desbotonar-te els pantalons i deslligar-te les sabates. No és que m’ofegui amb un got d’aigua. És que la meva autoexigència i maleïda responsabilitat em fa veure’l sempre a vessar. Mentre es va buidant jo mateixa faig perquè es t...

  ¿Sabía que la Constitución española establece que, bajo el principio de igualdad, todos sus ciudadanos deben contribuir, de acuerdo con su capacidad económica, al sostenimiento de los gastos públicos? Pues hemos observado que hay algunos que no están cumpliendo esta norma y, además, están abusando de usted. Imagine que tiene un mineral precioso enterrado en su jardín y nadie le paga nada por extraerlo, venderlo o acumularlo. Algo parecido ocurre hoy con los datos digitales: tienen un valor económico enorme, se extraen masivamente y, sin embargo, las operaciones que los rodean no suelen pagarse ni someterse a tributación. Lo que aceptamos con las ‘cookies’ Cada vez que acepta las cookies en una web, usa una red social o consulta un mapa en el móvil usted genera datos que las empresas aprovechan como materia prima. Nuestra investigación demuestra que este patrimonio digital invisible permanece, en gran medida, fuera del radar de los impuestos. Pongamos un simple ejemplo...

Amb costa molt entendre que hi hagi persones que encara li ballin l’aigua aquet senyor.(Puigdemont). D’un esmorzar d’amics apareix de cop aquet individuo i ens venen els records d’un moment viscut amb molt desencís. Un 1 d’octubre va convocar un referèndum, imagino tindria que estar preparat per dos possibilitats que se li presentarien: guanya el no, guanya el SI. Si estava preparat, proclama la Republicà; 3 segons i fot el camp deixant-nos amb un pam de nas; cosa que dona a entendre que per el SI no estava preparat va jugar i de quina manera amb nosaltres. Recorda El lema és clar: "República ara!". Nosaltres no teníem dubtes. Som la gent que va assistir als actes a favor del referèndum tot l'estiu, i que vam anar a la Diada, i també als actes de la Campanya del Sí. Som els que vam dormir als col•legis o que érem fora a les cinc de la matinada l'1 d'octubre, esperant, fent cua, protegint les urnes que la gent anònima acabàvem de portar. Som els qui no ens vam mour...

  El presidente del Real Madrid no rompió el silencio para explicar nada: lo rompió para recordarnos quién manda. EL SILENCIO COMO FORMA DE PODER Florentino Pérez ha pasado 11 años sin someterse a una rueda de prensa con preguntas y, cuando por fin decidió hablar, no habló como un presidente que rinde cuentas. Habló como un propietario moral de todo lo que toca. Del club, del relato, del periodismo, de las críticas, de la sospecha y hasta del derecho de las socias y socios a pensar algo distinto. El 12 de mayo, en Valdebebas, convocó elecciones, negó su dimisión, denunció una campaña contra él y convirtió una comparecencia pública en un acto de reafirmación casi monárquica.   No me interesa aquí el Florentino presidente de fútbol. Me interesa el Florentino como síntoma. Como figura perfecta de una época en la que los grandes poderes económicos ya no necesitan esconderse detrás de ministros, editoriales o consejos de administración. Salen a escena. Señalan. Reparten legit...

  La imputació d’un expresident i altres casos judicials que afecten el partit de govern acceleren un final de cicle inevitable. La dreta i el seu soci d’extrema dreta animen tothom a fer i votar com més aviat millor per “ retornar la dignitat a aquest país ”. La responsabilitat dels uns i dels altres es dilueix en la seva temptació d’innocència. També la de molts dels futurs votants que, ben segur, d’aquí a un temps afirmaran: “ Jo els vaig votar, però no volia això ”. Això ens porta a preguntar-nos: de què són responsables els votants? La llista dels expulsats de Vox creix, igual que la dels votants que asseguren haver-se’n penedit. Algunes enquestes situen aquest penediment al voltant de l’11,5 %. I no és un fenomen exclusivament espanyol. Després de les eleccions presidencials a França, alguns votants de Marine Le Pen van declarar haver donat suport a altres candidats. Una cosa semblant va passar al Regne Unit amb part dels partidaris del Brexit, que més tard van ...