carrostia

En un reciente episodio de Karambolage, un breve programa de la cadena cultural francoalemana Arte, se repasaba la evolución de la imagen de España en el extranjero. Según el relato, el país, hoy asociado al sol y al flamenco, tuvo durante mucho tiempo una reputación negativa, que nacía en el colonialismo de América y llegaba al franquismo. Todo pareció cambiar en los años sesenta, cuando el régimen abrió España al turismo. El máximo exponente fue el eslogan “ Spain is Different ”. Pero el proceso fue mucho más complejo. El paso de la Leyenda negra a la reapropiación irónica de un eslogan franquista puede parecer coherente. Sin embargo, al enlazar estos elementos en una misma continuidad interpretativa, se reactivan clichés históricos que la investigación reciente ha matizado de forma considerable. La ‘diferencia’ española: entre fascinación y marginalidad Aunque el vídeo menciona la frustración de algunos españoles ante las imágenes distorsionadas de su país, también reproduce la idea...

  “ És veritat que com més d’esquerres ets millor et va i millor ens va a tots? ”.  La pregunta retòrica és de Marc Giró, en una conversa telefònica sorpresa amb Pedro Sánchez al programa Lo de Évole. I no és una boutade. O no només. És una d’aquelles frases que, dites amb un somriure, contenen més substància del que sembla. I hi estic d’acord al cent per cent. Giró —amb qui vaig tenir el gust de treballar quan encara no era tan omnipresent com ara, però ja apuntava maneres…— té aquesta capacitat poc habitual de dir coses serioses sense posar cara de funeral. I en aquest cas encerta de ple: quan la política s’acosta a l’esquerra, quan posa l’accent en la redistribució, en els drets i en una certa idea de justícia social, acostuma a funcionar millor. No sempre, no de manera automàtica, però sovint sí. Sánchez sembla haver-ho entès. O haver-ho recuperat. O haver-s’hi deixat portar, que en política tampoc no és menor. En qualsevol cas, aquesta esquerranització li escau. Li do...

  Con una órbita casi parabólica, se acerca ahora a nosotros un cometa llamado C/2025 R3 PANSTARRS. La evolución luminosa de su coma en las últimas semanas lo ha hecho convertirse en un cuerpo realmente accesible en el cielo de la mañana, justo antes del amanecer. En el momento de publicar este artículo, ya es bien visible con su cola mediante prismáticos o un pequeño telescopio. Pero durante Semana Santa podría estar ya en el límite de su visibilidad a simple vista y más brillante todavía a mediados de abril. ¿De dónde procede el cometa PANSTARRS? PANSTARRS procede de una región externa de nuestro sistema planetario que se conoce como la Nube de Oort. Se trata de un almacén de pequeños cuerpos helados a los que denominamos cometas. La presencia de millones de objetos en ese área explica que cada año descubramos decenas de cometas como el que nos ocupa. Pero ¿por qué se concentran en esa región externa tan remota? La explicación la encontramos en el llamado modelo de Niza, ...

  " I, a nivell global, això ens aboca a un escenari de més inflació, menys creixement i més pressió sobre els bancs centrals per actuar ". La guerra a l’Orient Mitjà ja ha començat a deixar una empremta visible en les dades macroeconòmiques. A Espanya, l’indicador avançat de l’Índex de Preus al Consum mostra que la inflació ha repuntat fins al 3,3% al març, amb un increment mensual notable impulsat sobretot per l’encariment dels carburants. No és un fenomen aïllat, sinó la manifestació més immediata d’un xoc clàssic en economia provocat per un augment sobtat del preu de l’energia derivat d’un conflicte geopolític. El bloqueig de rutes clau com l’estret d’Ormuz i els danys a infraestructures energètiques han alterat de manera significativa l’oferta global de petroli i gas. Segons l’OCDE, aquest coll d’ampolla afecta una part substancial del comerç mundial d’energia —prop d’un 20% del petroli i una fracció encara més elevada del gas natural liquat — i ha provocat un augmen...

  Histriones como Trump, Milei, Orban o Bolsonaro representan muy bien el tipo del mesías ultraderechista. Un marcado narcisismo, tendencias totalitarias con refutación y desprecio de las formas democráticas y aun del mismo concepto, megalomanía, querencia por el culto a la personalidad son algunos de sus síntomas. Son impermeables a la crítica e incluso a los consejos, imbuidos de su misión providencial, y ostentan el falso carisma que enciende a muchedumbres ayunas de discernimiento. Sus seguidores, mezcla de adeptos y adictos, necesitan como el aire para sus pulmones las palabras, gestos y poses de su amado líder a fin de sentirse confortados por la fuerza que ellos mismos le han otorgado. En 1648, en Esmirna, un mancebo judío llamado Sabbatai Zevi se proclamó mesías. En el ambiente milenarista que reinaba en la Europa de la época, su anuncio no cayó en saco roto. En pocos años logró reunir una legión de seguidores seducidos por su credo antinomista, que invitaba a subvertir...

  « Les classes mitjanes que van creure en l’ascensor social observen amb perplexitat com els seus fills, altament formats, no poden accedir a un sostre digne ». Durant dècades, el contracte implícit que sostenia la cohesió social a Catalunya era clar: esforça’t, estudia, progressa, i la vida et retornarà estabilitat. Les classes mitjanes —columna vertebral del país— van invertir estalvis, sacrificis i expectatives en l’educació dels seus fills, convençudes que el coneixement era la millor assegurança contra la precarietat. Avui, aquella promesa s’esquerda davant una realitat tossuda: una generació de trenta, trenta-cinc o quaranta anys, amb carreres, màsters i doctorats, encadena contractes fràgils i sous insuficients que converteixen l’accés a l’habitatge en una quimera. El problema de l’habitatge no és nou, però el relat que s’ha construït al seu voltant sí que ho és. Ara ja no es tracta només de preus desorbitats o d’oferta insuficient. El que inquieta és la naturalitzaci...