carrostia

  Decir que las plantas “ven” es una licencia poética. Obviamente las plantas no tienen retina, ni ojos, ni cerebro y, por tanto, no tienen el tipo de visión que asumimos para otros organismos. Ahora bien, pensemos en una definición amplia del término visión, esa que dice que es la capacidad mediante la cual un organismo capta luz del entorno, la transforma en señales biológicas y la interpreta para representar de manera útil el mundo que lo rodea. En ese sentido, podríamos llegar a convencernos de que las plantas “ ven ”. La luz, mucho más que energía Como organismos fotosintéticos, las plantas son capaces de absorber y utilizar la luz con una sofisticación y eficiencia extraordinaria. Pero, para ellas, la luz no es sólo la energía que alimenta la fotosíntesis, es también información. La luz es una señal ambiental de primer orden sobre la alternancia día-noche, sobre si están rodeadas de competidoras, cuándo deben germinar, abrir los estomas o en qué momento conviene f...

  O ens aixequem ara per defensar els nostres símbols, o acceptem per sempre el paper de figurants en el gran teatre de l'Estat espanyol La dignitat d’un país no es mesura pel que els altres li volen fer, sinó per la seva capacitat de dir “prou”. El que estem vivint amb els preparatius de la visita papal a Catalunya no és diplomàcia religiosa; és una operació de conquesta simbòlica en tota regla. Amb la complicitat d’una Conferència Episcopal que respira nacionalisme espanyol pels quatre costats, l’Estat s’ha proposat una missió: segrestar Montserrat i la Sagrada Família per convertir-les en el pati del darrere de la Zarzuela. És un insult a la intel•ligència i a la història. Veure Felip VI exercint de “summe amfitrió” a l’Abadia de Montserrat —precisament allà on es va protegir la llengua i la cultura quan els seus avantpassats la volien exterminar— és una provocació que busca la nostra claudicació espiritual. Volen que el món vegi un Papa beneint una Catalunya “pacifica...

  Ahí está la tragedia de la derecha mexicana: perdieron el país, perdieron el relato y ahora también están perdiendo la credibilidad. Lo de Ayuso fue tan desastroso que terminaron contradiciéndose entre ellos mismos. Es de una enorme dimensión lo que se destapó en el HondurasGate, es la confirmación de una red internacional de injerencia y guerra sucia operando contra los gobiernos progresistas y contra cualquier proyecto que se anteponga a los intereses de Washington y la derecha internacional. Quedó exhibida la hipocresía de quienes hablan de democracia mientras protegen narcotraficantes, financian campañas de desinformación y construyen montajes mediáticos para atacar a México. La acusación contra Rocha Moya sin una sola prueba es parte del mismo libreto del “narcopresidente”, una estrategia fabricada desde 2023 con personajes vinculados al trumpismo y replicada por comentaristas, empresarios y operadores de la oposición mexicana. Por eso encajan perfectamente personaje...

  “ La visita d’Ayuso a Mèxic és una impugnació clara de la política exterior espanyola dirigida des de La Moncloa; pretén torpedinar el procés d’acostament entre els dos governs ” La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha aconseguit una vegada més –i aquest article n’és exemple– que tornem a parlar dels seus disbarats. En aquest cas, la provocació no s’ha produït només al debat públic espanyol, sinó que ha saltat, literalment, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic. Díaz Ayuso ha decidit viatjar a Mèxic per fer una gira de deu dies que ha iniciat amb un acte dissenyat per ferir totes les sensibilitats: honorar la figura del conqueridor Hernán Cortés , els ossos del qual reposen, de manera discreta i sota custòdia de l’Institut Nacional d’Antropologia i Història, en una església del Centre Històric de la Ciutat de Mèxic. No ho ha fet sola, a la seva comitiva hi ha empresaris de diferents àrees, també de la musical, com el seu amic Nacho Cano, transmutat a dir...

  Cada vez que nuestro teléfono se conecta al router de casa, algo invisible llena el aire. Son ondas de radio que rebotan contra las paredes, los muebles y las personas que habitan ese espacio. Hasta hace poco esas reflexiones se consideraban un problema, un obstáculo que degradaba la calidad de la señal. Hoy los ingenieros e ingenieras de telecomunicaciones han dado la vuelta al argumento: esos rebotes son, en realidad, una fuente de información extraordinaria. Gracias a ellos podemos encontrar nuevas aplicaciones para las redes wifi y 5G. Estas redes no solo nos conectan al mundo digital. También son capaces de percibir el mundo físico que nos rodea. Es lo que se conoce como Integrated Sensing and Communications (ISAC), que podemos traducir como “ comunicaciones y detección integradas ”. No es ciencia ficción: se trata de uno de los ámbitos de investigación más activos en telecomunicaciones y será una de las piedras angulares del futuro 6G. La analogía del radar: ver...

« Cada país fabrica els seus mites. Els aixeca, els modela i, quan convé, els mutila. Amb Gaudí, la temptació de descatalanitzar-lo és molt gran ». Cada país fabrica els seus mites. Els aixeca, els modela i, quan convé, els mutila. La temptació és universal: convertir figures complexes en estampetes inofensives. Catalunya no n’és immune. I Espanya encara menys. Per això caldrà observar amb atenció quirúrgica què passarà els pròxims mesos amb Antoni Gaudí. La visita del papa de Roma a la Sagrada Família i la celebració de l’Any Gaudí situaran l’arquitecte més universal de Catalunya sota tots els focus. Hi desfilaran institucions, governs, bisbes, acadèmics, experts i fabricants professionals de relat. Els mitjans n’aniran plens. Tothom voldrà apropiar-se’n una mica. Tothom voldrà explicar-nos qui era Gaudí. La pregunta és: ens explicaran el Gaudí real? Perquè el risc és evident. Hi ha un Gaudí que agrada molt als despatxos oficials: el geni místic, l’home auster, el creador obsessionat ...