Entradas

Com ens afecta la IA invisible

Imagen
Vivim envoltats d’intel·ligència artificial (encara que no ho notem) La integració cada cop més invisible de la intel·ligència artificial en el dia a dia transforma la manera com pensem, decidim i ens relacionem amb la realitat. Les fotografies que el mòbil retoca soles, les cerques a Google que ja no obliguen a llegir ni contrastar fonts, els anuncis generats amb intel·ligència artificial o els vídeos sintètics que s’obren pas a TikTok abans que els creadors humans. La intel·ligència artificial ja no és una eina puntual en la vida quotidiana, ara és, també, una capa constant, invisible i cada vegada més present que mediatitza com veiem, pensem i decidim. No cal buscar-la, perquè ja ens troba ella. Per a la Sílvia Leal, sociòloga especialitzada en tendències de futur i tecnologia, el fet que la intel·ligència artificial sigui cada cop més invisible, però present, no és cap accident. “ La tecnologia, quan té sentit, tendeix a la invisibilitat. Això és el que s’anomena ‘societat ubiqua ’...

La política migratoria de Sánchez podría generar una reacción populista en España.

Imagen
  15 de febrero de 2026 Cuando el presidente del gobierno de España, Pedro Sánchez, anunció el 27 de enero que su gobierno socialista ofrecería permisos de residencia y trabajo renovables a cientos de miles de migrantes indocumentados, era fácil creer que se había coronado al líder de una nueva oposición global. El gobierno menos acogedor del presidente Donald Trump estaba soportando en ese momento el oprobio mundial por sus redadas de migrantes, que llegó a su punto álgido tres días antes con el tiroteo por parte de agentes federales del activista Alex Pretti en una calle de Mineápolis. Con su política de amnistía, Sánchez parecía ofrecer no solo una postura más conciliadora, sino también un modelo económico más sólido. En el otoño pasado, The Financial Times editorializó que su España era “ la economía más destacada de Europa ” y justo antes de Navidad, Le Monde la calificó como “ la locomotora económica de Europa ”. Su tasa de crecimiento de casi el 3 por ciento había su...

Mà d’obra barata

Imagen
  «Una societat que es vol democràtica no hauria de tenir lloc per a la mà d’obra barata ni per a persones discriminades que no poden viure en llibertat i igualtat» “Estem exportant talent i estem important mà d'obra barata”. Aquestes paraules del diputat Salvador Vergés en nom del Grup Parlamentari de Junts han generat controvèrsia. Van ser dites al Parlament de Catalunya el passat dimarts 10 de febrer. El diputat les va utilitzar per criticar allò que va presentar com un model que no era el de Junts. Va afegir: “ Retenir el jovent, retenir el talent, no és una qüestió ni identitària ni ideològica; és una qüestió purament de supervivència econòmica i social ”. Més enllà de partidismes, aquestes paraules serveixen per representar alguns dels malestars ben presents a la societat catalana actual. Com a mínim, un doble malestar: el malestar de qui té dificultats per poder desenvolupar la vida que voldria tenir en el seu país i el malestar de veure canviar el país amb l’arribada...

La izquierda se va por el desagüe porque se esconde

Imagen
  La izquierda se va por el desagüe porque se esconde, no habla claro, tiene miedo de asustar u ofender. Y culebreando es como no se le entiende, no atreviéndose cuando tiene poder es como fueron desapareciendo los partidos socialdemócratas. Lionel Robbins dijo que la economía aparece cuando los recursos no son suficientes para todas las pretensiones y hay elegir cómo gastar esos recursos insuficientes entre varias opciones. Por eso se asoció la economía con la gestión de la escasez. La cuestión es que hay que elegir entre distintas formas de organizarse y que hay que gestionar los desacuerdos. Una sociedad tiene que juntar recursos para asuntos comunes. La forma de juntar esos recursos y la relación entre los recursos (ingresos) y gastos es la política. Es política, por ejemplo, decidir que la gente tiene derechos, que hay juntar recursos para los servicios que los gestionan y que en la forma de juntar los recursos los que tienen más tienen que poner más, y así se redistri...

Trump desafina

Imagen
  Decía el otro día Benito Antonio Martínez Ocasio: «God bless America! Sea Chile, Argentina, Uruguay, Paraguay, Bolivia, Perú, Ecuador, Brasil, Colombia, Venezuela, Guyana, Panamá, Costa Rica, Nicaragua, Honduras, El Salvador, Guatemala, México, Cuba, República Dominicana, Jamaica, Haití, las Antillas, United States, Canadá, o my mother land, mi patria, Puerto Rico». No es ningún frankfurt de frases hechas: es el mensaje de un artista que, entre ritmos que se enganchan como su « Nueva Yol », se ha convertido en un símbolo —musical y político— de la diversidad y la pluralidad que es América. Y, a pesar de no ser fan de sus canciones, comparto y aplaudo sus reivindicaciones y me posiciono claramente a favor de él en su enfrentamiento con el anaranjado presidente de Estados Unidos, Donald Trump. El enfrentamiento se ha vuelto visible de manera cruda estos últimos días a raíz de la actuación del citado artista en la Super Bowl, donde Bad Bunny hizo historia como uno de los pocos...

El Carnaval d’ara fa cent anys segons “El Borinot”

Imagen
  Quan avui pensem en el Carnestoltes d’ara fa un segle, sovint ens ve al cap una imatge amable: carrers plens de disfresses, una festa popular desbordada i una societat que, per uns dies, es permetia riure d’ella mateixa. Tanmateix, si acudim a la premsa satírica del moment —i molt especialment a ‘ El Borinot’ — el mirall que se’ns ofereix és força menys complaent. El Carnaval, lluny de ser un espai d’alliberament, apareix com el reflex d’una societat cansada, decadent i permanentment disfressada. En el núm.116 d’11 de febrer de 1926 el setmanari planteja una pregunta tan simple com corrosiva: si el Carnestoltes provoca tanta saturació, potser és perquè, en realitat, no s’acaba mai. “ Serà degut perquè es fan Carnestoltes tot l’any ?”, es demana l’articulista amb pseudònim Flendi en l’article " Carnestoltes ", tot insinuant que la festa no és una excepció dins l’ordre social, sinó la seva expressió més sincera. Rostres pintats, abillaments extravagants i disfresses r...

Francesca

Imagen
  « Francesca Albanese és centre de les ires del president MAGA i els seus aliats, pateix el setge polític i personal per no voler corregir els seus informes sota aquesta pressió » Nacions Unides van néixer després de la Segona Guerra Mundial amb la finalitat de preservar la pau al món i vetllar pel respecte als drets humans. Van ser 50 estats els que van iniciar la proposta i actualment 193 estats del món en formen part. S’han fet propostes importants i s’han impulsat informes i mediacions que han estat fonamentals per als processos de pau, però els anys han convertit l’organització en una administració poc àgil, plena de contradiccions i amb els estats forts, els membres permanents del Consell de Seguretat, més preocupats d’interessos econòmics que de mantenir la pau al món. En conflictes oberts les Nacions Unides han encarregat a persones expertes independents -les anomenades relatories especials- activitats, informes, monitoratge... per tal de conèixer a fons les causes d...