carrostia

  La crisis climática está poniendo en tensión la gestión del agua en España, ya sea por el carácter torrencial de las lluvias o por los periodos prolongados de sequía. En este contexto, las presas franquistas se han reivindicado como un legado inestimable del régimen que hemos de conservar y expandir. Se destaca que dichas presas nos protegen frente a las riadas y que aseguran que ni una gota de agua se pierda en el océano. Sin embargo, la belleza de estas grandes masas de agua oculta la historia de los pueblos que vivían en esos valles antes de su inundación. Paco ‘El Rana’ Muchas personas quizá recuerden hoy uno de los apodos que recibió el dictador Francisco Franco: Paco “ El Rana ”. Este mote popular era consecuencia de la imagen pública que el régimen quiso ofrecer del dictador. Las apariciones de Franco en el NO-DO inaugurando infraestructuras hidráulicas se contaban por centenares. Tantas como el número de presas que se construyeron durante su gobierno. Desde la apr...

Sempre hi ha hagut rics i pobres. Tradicionalment, els rics han defensat el seu estatus i, per tant, han estat conservadors, volien conservar els seus privilegis que tenen per la sort de néixer en famílies riques, fins aquí s’entén. Gràcies a l’estadística, sabem ara que la probabilitat que un pobre es torni ric és quasi impossible. Un fill de ric, encara que sigui un totxo, acabarà vivint molt bé. No hi ha meritocràcia que valgui. Això és un mantra inventat que no se sustenta en cap argument racional. S’ha acabat la solidaritat entre la classe treballadora, perquè han aconseguit fer oblidar la consciència de classe, però la solidaritat entre la classe rica sí que existeix. A més, els rics es casen entre ells, la pobresa no la troben guapa. Però ara tenim un tipus de ric que a més pateix tota mena de patologies. Molts s’han tornat directament psicòpates. Volen que els pobres, els treballadors, pateixin. Posem un exemple, Antonio Garamendi Lekanda és el president de la Confederació Espa...

  Desde febrero de este año, la guerra de Estados Unidos-Israel contra Irán está descalabrando los mercados energéticos mundiales. Los ataques a las infraestructuras petroleras de los países del golfo Pérsico y la imposibilidad de paso de buques cisterna y butaneros por el estrecho de Ormuz está repercutiendo en la oferta de los hidrocarburos y sus derivados (y, por tanto, en sus precios). Esta crisis afecta no solo a los combustibles: también a los fertilizantes, algo que amenaza a la campaña agrícola mundial de esta temporada, y a las materias primas para la producción de plásticos, indispensables para las economías del sudeste asiático. En marzo, la Agencia Internacional de la Energía, liberó 400 millones de barriles de sus reservas estratégicas (un tercio del total), en un intento de contener los efectos negativos sobre la economía mundial de lo que ha llamado “ la mayor disrupción de suministro petrolero de la historia ”. Pero los expertos más optimistas confían en que e...

La batalla cultural del nostre temps consisteix a recuperar paraules, imaginar horitzons i tornar a preguntar-nos què vol dir viure bé. Potser el luxe no és tenir molt, sinó viure sense por. Potser el progrés no és acumular, sinó alliberar temps. Potser la riquesa no és posseir més coses, sinó disposar d’una vida amb vincles, salut, cultura, seguretat i sentit. I potser la utopia no és una fugida del món, sinó l’única manera seriosa de començar a transformar-lo. La cultura no és només allò que llegim, mirem, escoltem o celebrem. És, sobretot, la manera com una societat aprèn a desitjar. És el conjunt de paraules, imatges, mites i aspiracions que ens diuen què és viure bé, què és fracassar, què és tenir èxit i fins on arriba la nostra responsabilitat envers els altres. Per això la cultura és avui un dels grans camps de batalla política ja que qui domina la cultura domina també els límits de la imaginació col·lectiva. Una de les grans victòries del neoliberalisme ha estat segrestar les p...

  Una persona que posee una vivienda vacacional no valora al turismo en su comunidad igual que otra que trabaja como empleada en el turismo (agente de viajes, recepción de hotel) y le cuesta llegar a fin de mes por el aumento de los precios de alquiler. Sentirse marginado como ciudadano en las decisiones políticas también puede hacer a las personas más pesimistas a la hora de valorar un nuevo plan de desarrollo turístico. En cambio, si ha podido contribuir de alguna manera a ese plan eso podría hacerle cambiar de actitud. Otro aspecto a tomar en cuenta es la satisfacción con la vida personal. Estar satisfecho con la vida privada, laboral y familiar hace a las personas más optimistas en general, y también a la hora de balancear los impactos del turismo en su comunidad. Esto son algunos ejemplos que explican por qué algunas personas desarrollan sentimientos negativos hacia el turismo mientras otras se mantienen neutrales, o favorables, a pesar de residir en el mismo lugar. Lo...

  Sort que no ha sigut el Partit Popular a proposar-ho. Sort que no ha sigut un partit de centredreta o dreta el que ha proposat enviar mossos de paisà a les escoles. No hi havia cap altra alternativa per al Govern de Catalunya? Què es pretén amb aquesta iniciativa? La realitat és que el govern ha decidit treure els agents dels Mossos d’Esquadra dels carrers per portar-los a les escoles. El problema de seguretat no el tenim als instituts, el tenim als carrers, a la nostra societat. I em diran que les dades diuen el contrari, però a vegades no es tracta de dades, sinó de sensació i la sensació d’inseguretat cada vegada és més alta. En un quadrant d’ideologies, on situem la decisió que els mossos estiguin al costat de professors i alumnes per garantir la seguretat dels instituts? Només se m’acut parlar d’extrems, tot i que no sé si d’extrema dreta o esquerra. En quin moment s’ha considerat que això era una bona idea? Realment és una proposta innovadora i crec que mai apli...