Entradas

El Washington Post no farà cap més ‘Watergate’

Imagen
  L’any 2013, Jeff Bezos, l’amo d’Amazon i un dels homes més rics del món, va comprar el diari Washington Post per 250 milions de dòlars. Aleshores va dir que ho feia per mantenir i expandir un dels millors mitjans de comunicació dels Estats Units. Quatre anys després el diari va adoptar el lema “ La democràcia mor en la foscor ” i durant la primera administració presidida per Donald Trump, entre 2016 i 2020, van ser crítics i durs amb el seu govern. Entre el 2017 i el 2024 va arribar a atrapar i fins i tot superar The New York Times en tràfic i prestigi. Quan s’acostaven les eleccions presidencials del novembre del 2024, però, les coses van canviar. Bezos es va arrenglerar amb Trump, va prohibir que el diari donés suport a Kamala Harris com a candidata a la presidència i va preparar un gir cap a la dreta que va consumar després de l’elecció del republicà. Va fitxar William Lewis, procedent de l’òrbita de mitjans del conservador Rupert Murdoch, va acomiadar un munt de columnistes...

Epstein, del romanticismo marginal a la explotación eterna

Imagen
  El caso Epstein, con ramificaciones aún abiertas en 2026 e investigaciones pendientes sobre Ghislaine Maxwell y posibles cómplices, nos obliga a mirar de cara los mecanismos «empresariales» que orbitan en torno a la prostitución y del reclutamiento de mujeres para lucrarse con sus cuerpos. No se alejan nada de los esquemas clásicos: la vulnerabilidad es siempre la materia prima. Durante los años de la Transición, al igual que una buena parte de la progresía urbana —sobre todo la barcelonesa—, cultivó una mirada indulgente, casi complaciente, hacia todo aquello que escapaba de los márgenes del sistema. En el contexto de ruptura con el franquismo, de rechazo al orden moral autoritario y de fascinación por cualquier forma de disidencia, confundió la marginalidad con un territorio de contestación y libertad auténtica. Lo ilícito, lo anómalo, lo que desafiaba la norma era visto automáticamente como resistencia. La pobreza, la exclusión, las economías sumergidas, el lumpen y los mu...

Subvencion para patentes, marcas y diseños

Imagen
  SUBVENCIÓN DE 700 € PARA NUEVAS SOLICITUDES DE MARCAS Y DISEÑOS Y DE 3500 € PARA PATENTES, PARA PYMES Y AUTÓNOMOS Le informamos que con el apoyo de la Comisión Europea y la Oficina de la Propiedad Intelectual de la Unión Europea (EUIPO), se han convocado unas subvenciones para PYMES Y AUTÓNOMOS establecidos en la Unión Europea para nuevas solicitudes de marcas, diseños y patentes. Con estas subvenciones se puede conseguir un reembolso máximo de hasta 700 € de las tasas oficiales, en el caso de nuevas solicitudes de marcas y diseños nacionales, en la Unión Europea o Marcas Internacionales que designen países de fuera de la Unión Europea, y de hasta 3500 € en el caso de las tasas de solicitud, búsqueda y examen de patentes nacionales dentro de la Unión Europea, y de las tasas de solicitud y búsqueda en el caso de Patentes Europeas, según el siguiente criterio: TIPO DE ACTIVIDAD PORCENTAJE DE SUBVENCIÓN Marcas y diseños dentro de la Unión Europea 75 % de las tasas Marcas y diseños i...

El relat, entre la realitat i la ficció

Imagen
«Els editors, que hi fan la inversió, en els llibres, i que cada vegada s’hi han de mirar més, necessiten bona ficció, que vol dir que l’escriptor ha d’inventar a partir del que veu i del que viu cada dia» Deia Josep Pla que en literatura, com en moltes altres coses de la vida, el temperament l’havia portat a jugar fort. Em sembla que jo he estat, escriu Pla, un dels primers escriptors catalans que ha trencat la tradició de la literatura de diumenge a la tarda, de la literatura feta a estones perdudes, a la manera dels aficionats. Considerava, per contra, que el problema literari era prou difícil i complicat perquè un home com ell s’hi pogués trencar el cap sense que la gent del seu temps arribés a suposar mai el sacrifici important que havia fet. “ He tractat, en un mot, de dedicar tot el meu temps a l’especulació literària, a concentrar tota la meva vida sobre els seus problemes. No he pas arribat, ni de molt, al que em vaig proposar de joveníssim. Però m’hi he acostat ”. Lligat pel ...

Los no creyentes son mayoría en España por primera vez

Imagen
  Salvo en Andalucía, los no creyentes son mayoría en España por primera vez Aunque se sigan celebrado funerales católicos, como acabamos de comprobar con las víctimas del accidente ferroviario en Adamuz, y la iglesia católica siga manteniendo privilegios propios del régimen dictatorial -como no pagar el IBI, impuestos sobre el patrimonio o impuestos sobre legados y donaciones-, lo cierto es que por primera vez en siglos, según el Barómetro sobre Religión y Creencias, la ciudadanía no creyente es mayoría en España, salvo en la comunidad autónoma de Andalucía donde el número de católicos llega al 57 por ciento. Al otro extremo se encuentra Cataluña, donde se registra el porcentaje más bajo (37 por ciento). Hace 25 años, el 83 por ciento de los españoles se declaraban católicos y sólo el 8,7 por ciento de la población se consideraba no creyente. Los no creyentes ahora suman el 51 por ciento, mientras el 49 por ciento dice creer en alguna confesión religiosa. España acaba de ...

Cuando el estado se ausenta

Imagen
  El anarquismo no eligió su momento, apareció cuando el poder se retiró y la calle tuvo que mandar La historia del anarquismo suele contarse como una taxonomía de ideas: prolija, minuciosa y, no pocas veces, desconectada de la experiencia histórica concreta. Manifiestos, congresos, escisiones, polémicas doctrinales y largas discusiones, brillantes unas veces, ineficaces otras; sobre la naturaleza del poder, la autoridad y la libertad. Sin embargo, esa forma de narrarla resulta profundamente insatisfactoria cuando se pretende comprender su verdadero alcance histórico. El anarquismo, a diferencia de otras tradiciones políticas, solo se vuelve plenamente inteligible cuando abandona el terreno de la teoría y se ve obligado a gobernar la vida cotidiana. Porque, si uno revisa las veces que la teoría trató de ponerse en práctica, es inevitable darse cuenta de que el anarquismo rara vez ha elegido el momento de ponerse en práctica. No ha florecido en épocas de estabilidad ni ha sido...

Hi som: organitzar-nos i alçar-nos

Imagen
  Aquest dissabte s’ha tornat a demostrar que hi som, malgrat els intents de reduir la crisi de Rodalies a una incidència tècnica, amb responsables polítics. El que ha quedat al descobert, però, és una realitat més profunda: Rodalies és només la punta de l’iceberg d’un model de relació colonial que condemna el país al col·lapse quotidià. Cap de les mobilitzacions convocades no va ser multitudinària. Ja se sabia. La convocada per l’ANC va tenir més assistència que la impulsada per les plataformes d’usuaris, però cap no va desbordar els carrers. Aquest fet no indica absència de malestar, sinó una combinació de desafecció política, cansament acumulat i desconfiança envers l’eficàcia de la protesta. Molta gent es pregunta per a què serveix manifestar-se, mentre d’altres temen que qualsevol mobilització que vagi més enllà del guió acabi amb multes o repressió. Tot plegat, en un context marcat per les urgències quotidianes: l’habitatge, arribar a finals de mes, la precarització labor...