Entradas

Més Txemes, menys «colivings»

Imagen
  « De poc serveix la bateria de normatives per pal·liar la crisi de l'habitatge si no se'n garanteix el compliment efectiu amb sancions que desincentivin el frau ». Barcelona té un problema greu amb l'habitatge i barris com la Vila de Gràcia corren el risc de desdibuixar-se del tot per l'allau d'expats, passavolants amb diners, cafès d'especialitat i botigues que necessiten més de dues i de tres visites per saber ben bé què hi venen. Mentre proliferen els " colivings ", els autobusos s'omplen de guiris i la llengua va de baixa, els veïns de tota la vida es veuen obligats a marxar. Els que tenen sort i diners per pagar-s'ho, aniran a altres punts de la capital més allunyats del centre. La resta, seran expulsats de Barcelona, que cada cop més serà una ciutat sense veïns, sense personalitat i plena de turistes i oficines. Hi ha un cert consens civil i institucional per mirar de posar remei a la crisi, que té una solució difícil. L'apost...

Por qué cuando usamos otro idioma los hablantes nativos nos parecen bordes.

Imagen
  La grosería, ya sea real o percibida, puede afectar profundamente a la cooperación, la confianza y la cultura en el lugar de trabajo. Sin embargo, los juicios sobre lo que consideramos borde no se limitan a palabras o frases concretas que denotan falta de respeto, sino que están determinados por el procesamiento emocional del oyente, su atención a las señales no verbales y su postura moral subyacente. En entornos multilingües, esta complejidad se agrava, ya que los malentendidos no surgen únicamente de las lagunas de vocabulario o los errores gramaticales. De hecho, a menudo tienen más que ver con nosotros mismos –nuestros propios juicios emocionales y morales sobre lo que otros dicen y hacen– que con las palabras que se pronuncian. Si se comunica con frecuencia en su segunda lengua, se habrá encontrado con esto a menudo. Es posible que alguien le hable con calma, claridad y sin ningún atisbo de mala voluntad, pero aun así le deje con una sensación incómoda: “ No ha dicho nad...

Los varones no quieren ser personas en la cofradía de la purísima sangre

Imagen
  El problema no lo tienen los machistas de Sagunto, sino las mujeres que quieren acercarse a ellos. Eso es lo incomprensible. El problema no es que la Iglesia se comporte como se espera que se comporte la Iglesia, lo extraño es que reciba dinero público tras hacerlo. La Cofradía de la Purísima Sangre no debería recibir un euro, ni una ayuda pública a partir de ahora. Debería constituirse formalmente en lo que es, un club de chavales machistas muy libres de serlo siempre que paguen el juego con su dinero. Buscarse la vida o morirse de asco era otra tradición de la Edad Media de lo más respetable. Doce chavales posan a las puertas de una iglesia en Sagunto (Valencia). Son noticia y no por ir a misa –todas las modas acaban volviendo–, sino por haber protagonizado una de las imágenes del fin de semana. Periodistas de toda España se han desplazado hasta este pueblo valenciano expectantes por una votación que debía acabar con una anomalía histórica: las mujeres del pueblo tienen p...

Macarrons

Imagen
Les eleccions del Barça han tornat a posar en valor un dels plats ancestrals de la cuina de l’àvia. En èpoques de desorientació política i moral, la parròquia catalana busca racons d’ancoratge a la taula parada. Això s’esdevé encara més en l’esperit barceloní perquè, dins l’ecosistema de pagès, els moments històrics d’incertesa acostumen a passar com una fina llevantada; és a les ciutats, en definitiva, on acabem digerint les convulsions del món. Quan tot s’atansa al caos, resulta normal que la gent de Barcelona vulgui abraçar el record de l’àvia i així commemorar l’única relació humana que imita la dependència emocional entre pares i fills, però sense el seu frenesí espantós de sermons i traumes. Aquest amor sense condicions té un plat estrella que, a banda d’ésser metàfora d’alegria, té l’espantosa virtut d’afartar-te l’estómac i convertir-lo en una futura màquina de ventositats; parlo, of course, dels macarrons, la teca que les darreres eleccions del Barça ha tornat a posar en solfa...

¿A más lluvia, más flores?

Imagen
Las lluvias abundantes de los últimos meses han transformado amplias zonas de España. El agua ha recargado los suelos, reverdecido los paisajes y ha dejado una sensación general de alivio tras periodos prolongados de sequía. A primera vista, podría parecer lógico anticipar una primavera especialmente florida. Sin embargo, desde la perspectiva de las plantas, la relación entre lluvia y floración es bastante más compleja. Florecer no es simplemente “ tener agua suficiente ”. Es el resultado de un delicado ajuste entre múltiples señales ambientales que las plantas han afinado a lo largo de su historia evolutiva. Crecer no es lo mismo que florecer El efecto de las lluvias varía según la región. En la Iberia mediterránea, donde la disponibilidad hídrica suele ser el principal factor limitante, episodios húmedos tras periodos secos pueden tener efectos especialmente visibles. En cambio, en la Iberia atlántica, donde el agua rara vez es el recurso limitante, la respuesta suele ser más amortig...

Els multireincidents i els multimentiders

Imagen
  “ Un pakistanès amb antecedents que no hauria d’estar lliure a Espanya és presumiblement l’autor de la mort del jove James Gracey. Els pares de la víctima haurien de denunciar l’Estat, el ministeri de l’Interior i la conselleria de la Generalitat per tenir a criminals així lliures per matar pels carrers espanyols ” (Hermann Tertsch, eurodiputat de Vox, 20 de març). “ M’alegra saber que Estats Units investigarà la mort de James Gracey. Si l’ha assassinat un espanyol deixo la política, si han estat “los que te dije” pujo un altre graó en la radicalització ” (Jordi Guirado, regidor de Vox a Sant Cugat del Vallès, 20 de març). “ Un país en el que un noi no pot sortir de festa sense córrer risc que sigui el seu últim ball és un estat fallit. Descansi en pau James Gracey ” (Javi Martínez Onsalo, Reconquista, 20 de març). La matinada del dimarts 17 de març el jove James Gracey, nascut a Xicago i estudiant a la Universitat d’Alabama, va desaparèixer a Barcelona després de separar-s...

L'home que va pintar el món sense que ningú sabés qui era

Imagen
Durant més de trenta anys, l'artista més famós del planeta no va tenir cara. Ni nom. Ni passat conegut. Només murs, plantilles i una capacitat sorprenent per a ficar el dit a l'ull als poderosos sense que ningú pogués assenyalar-lo amb el dit a ell. Banksy no és només un grafiter. És probablement l'únic artista contemporani que ha aconseguit que la gent corrent s'aturi davant d'una paret i pensi. I això, en el món en què vivim, val més del que cotitzen les seves obres a Sotheby’s. Ningú sap amb exactitud quan va començar tot. Hi ha qui diu que va ser a principis dels noranta, a Bristol, quan un xaval que signava com a Robin Banx es movia entre grafiters i trens de mercaderies. No era el més ràpid ni el més tècnic del grup. Era el més llest. La història que ell mateix va deixar circular diu que una nit, fugint de la policia de transport, va haver d'amagar-se més d'una hora sota un camió. Allà, mirant cap amunt amb l'oli del motor caient-li a sobre, va...