carrostia

  « El risc no és només pressupostari: és existencial i té a veure amb la credibilitat davant del propi electorat » Hi ha un moment en què la política deixa de ser una negociació de partides pressupostàries i esdevé una qüestió de memòria. I la memòria, en el cas d’Esquerra Republicana de Catalunya, és avui un factor tant determinant com incòmode. Els republicans es troben davant d’una disjuntiva que no és nova, però sí més delicada que mai: avalar uns pressupostos a canvi d’uns compromisos que, en bona part, depenen d’actors que ja han demostrat la facilitat per ajornar —o reinterpretar— els acords. La carpeta de l’IRPF n’és l’exemple paradigmàtic. Allò que havia de ser un pas concret cap a més sobirania fiscal ha acabat convertit en un horitzó difús, sotmès a calendaris indeterminats i a voluntats polítiques volàtils. El problema no és només què s’ofereix ara, sinó qui ho ofereix. El PSC i el PSOE demanen confiança. Però la confiança, en política, no és una declaració d’i...