carrostia

  La situació climàtica, ambiental, actual i futura reduiran molt la productivitat dels conreus, i per això el món de la investigació esmerça una gran dedicació en tractar d’obtenir organismes resistents a plagues, malalties, sequera i temperatures extremes, amb un èxit científic limitat a determinats conreus, amb traves administratives que sembla que van a la baixa, a una acceptació plena de dubtes del mercat, i, a una valoració no del tot favorable des de visions ecològiques, que no tenen res a veure amb les ecologistes. Altre cop es mostra com universal el que és local, el que és una potencial solució parcial, com la solució universal, i així, tot i valorar positivament la tècnica i desitjar-li grans avenços i resultats, plantejo: * Pot ser interessant per malalties, però, en totes les situacions ambientals en què aquestes es poden desenvolupar? * Així, abans de la introducció d’aquest nou material biològic, s’han valorat totes les alternatives ja existents, amb un menor p...

  Amb la diada de Sant Jordi encara recent a la retina, em venen presents les declaracions de dos personatges públics que viuen a Catalunya. L’un, Eduardo Mendoza, un escriptor barceloní d’èxit, es va embolicar la manta al cap i va arremetre contra la presència del “ Sant Jordi ” en una diada que, a parer seu, s’hauria de dir “ Dia del Llibre ”, argüint, entre altres coses, que el sant en qüestió maltractava els animals i ni tan sols devia saber llegir. Curiós arrelament al país i a la tradició per part d’un escriptor que va rebre la Creu de Sant Jordi (1995). Té trons la coincidència del guardó amb el seu comentari, però, vaja, d’astracanades per part de receptors d’aquest distintiu n’hem vist tantes (destacable la Loles León, premi del 2025, dient que “ els catalans es fotin ”), que el valor i el prestigi del guardó no paren de caure. A la festa del Mendoza s’hi va afegir un altre convidat, el valencià Javier Mariscal, dissenyador gràfic, il·lustrador, dissenyador de mobles, ...

  Seamos sinceros: no encontrará usted consenso a la hora de definir la soledad. Una perspectiva bastante extendida señala que es la evaluación (por tanto, un juicio, un proceso subjetivo) que hacen las personas de la diferencia que existe entre las relaciones sociales que tiene y la que desearía tener. Cuando la persona siente que tiene menos relaciones sociales de las que le gustaría y esta percepción viene acompañada de sufrimiento y malestar, entonces aparece la soledad (a veces, etiquetada con un “ no deseada ”). Ese elemento subjetivo significa que se puede mantener contacto y conexión con pocas personas, pero no sentir soledad. A la inversa, se puede estar solo en medio de una agenda pantagruélica de contactos. De hecho, solemos diferenciar soledad (sensación negativa y subjetiva) de aislamiento (una condición objetiva de escasez radical de relaciones sociales). Algunos autores distinguen entre soledad social (la que se deriva de la insatisfacción con las relaciones soci...

La disputa política del nostre temps es lliura simultàniament en diversos terrenys: des de la definició d’un demos fins al model econòmic, passant també per una determinada idea de l’ètica. Les dretes i les elits econòmiques intenten resignificar valors com la igualtat, la llibertat o la fraternitat per adaptar-los a un model neoliberal que debilita els serveis públics, erosiona allò comú i normalitza la concentració de la riquesa. Juntament amb la idea de país, de democràcia i d’hegemonia cultural, l’ètica s’ha convertit avui en un dels grans camps de batalla per construir hegemonies electorals al servei de les elits econòmiques. No és una discussió abstracta ni acadèmica. És una disputa política de primer ordre. El que hi ha en joc és una determinada concepció de la societat i, amb ella, una agenda de concentració de la riquesa, debilitament d’allò comú i erosió dels serveis públics. Els principals instruments d’aquesta ofensiva són els partits de dreta i d’extrema dreta, tot i...

  Cada vez más personas buscan vivir cerca de la naturaleza. Casas rodeadas de árboles, urbanizaciones en zonas rurales o viviendas diseminadas en el monte se han convertido en una imagen habitual en muchas regiones. La tranquilidad, el contacto con el entorno natural y la calidad de vida explican, en gran parte, esta tendencia. Sin embargo, esta forma de ocupar el territorio plantea una pregunta incómoda: cuando decidimos vivir junto al bosque, ¿somos realmente conscientes de los riesgos que implica? Este espacio mixto, donde las edificaciones residenciales y las áreas arboladas entran en contacto directo, se conoce como interfaz urbano-forestal. En estas zonas, los efectos de los incendios aumentan considerablemente, ya que el fuego puede quemar viviendas, infraestructuras y poner en riesgo a las personas. En los últimos años, este tipo de incendios ha dejado de ser excepcional y se ha convertido en una realidad cada vez más frecuente, especialmente en regiones mediterránea...

  « L’estigmatització i criminalització de les persones migrants arriba fins al punt de voler fer creure al conjunt de la societat que aquestes persones són la causa dels mals que patim » Els nous acords de govern entre el PP i Vox a diferents comunitats autònomes s’estan articulant a partir d’un concepte que es comença a popularitzar: “ Prioritat nacional ”. Una idea política que va utilitzar Marine Le Pen a França ja fa anys i que s’ha d’interpretar des dels relats i discursos que busquen generar l’imaginari que determinades opcions polítiques actuen a favor de la mateixa comunitat, d’un suposat “ nosaltres ” i no a favor dels “ altres ”, com fan la resta d’opcions polítiques. No és una novetat, però és un fenomen creixent en el període actual. L’enfrontament partidista s’articula a partir de diferents elements, un és la voluntat de fer creure amb mentides i desinformacions que aquest nosaltres està sent atacat, violentat, per uns altres a qui els rivals polítics donen su...